Foto:1* Mercat
Professionals del periodisme, la comunicació i persones vinculades a projectes agrícoles a diferents zones de Cuba es van pronunciar per portar als mitjans de comunicació imatges més reals i menys estereotipades de les dones.
Explicar les seves històries des bones pràctiques comunicatives, que aprofundeixin en les seves realitats, èxits, obstacles i aspiracions van ser algunes de les seves propostes, fetes durant el fòrum virtual “Representació mediàtica de les dones cubanes vinculades a la producció d’aliments”, realitzat el passat 9 de abril mitjançant un grup de WhatsApp.
L’espai va ser convocat des de la campanya Soy Todas, del Proyeco Acelerar la Producción sostenible de alimentos en municipuios cubanos (Prosam), coordinat per l’ Instituto de Suelos del Ministerio de Agricultura, amb suport del govern del Canadà i les ONG Care i Oxfam a Cuba.
Aquest projecte treballa per incrementar la producció agrícola sostenible per a dones i homes en cinc municipis urbans i suburbans de la nació caribenya: Artemisa a la província del mateix nom, Guanabacoa a l’Havana i Güines, Bejucal i Madruga en Mayabeque.
Per a la periodista Dixie Edith Trinquet, aconseguir el canvi desitjat en la representació de les dones vinculades a la producció d’aliments necessita no només mostrar el seu protagonisme en aquestes tasques, sinó també variar la forma en què els mitjans s’acosten a les seves històries, les preguntes que els fan i les imatges que construeixen.
En un escenari mediàtic on conviuen bones i males pràctiques, l’especialista en gènere i comunicació va reiterar la necessitat que professionals i equips tècnics dels mitjans es preparin i s’entrenin per poder trencar amb visions esbiaixades, discriminatòries i sexistes.
A això es va referir també Dainerys Taula Padró, de la revista Alma mater. “El treball dels mitjans és en equip. De res val treballar, capacitar o sensibilitzar periodistes, quan els que grafican, realitzen vídeo o so no estan en la mateixa sintonia”, va argumentar.
Per la seva banda, Loliet Fernández, punt focal de gènere a l’oficina de la FAO a Cuba, va puntualitzar que “quan parlem de dones, sobretot les rurals, encara que elles són al centre de la nostra conversa, cal reconèixer que viuen en un mitjà amb la resta de la família i que les responsabilitats han de ser compartides perquè elles puguin tirar endavant “.
“Necessitem reflectir els matisos del creixement d’aquestes dones en aquest entorn, com van reeixir en el seu treball o quant aporten al desenvolupament de país”, va afegir Danielle Laurencio, periodista de l’Agència Cubana de Notícies a l’oriental província de Las Tunas, a 650 quilòmetres de la capital.
“Les estructures de direcció o les fonts d’informació poden o no estar sensibilitzades, però hem de ser capaços d’anar allà on hi ha les històries, de col·locar a les dones en el centre de la notícia; ja portem molt temps mostrant als homes com a principal font d’informació “, va sostenir.
Segons l’opinió de Sergio Cabrera, coordinador general del Proyecto Palomas, Casa productora d’audiovisuals per a l’activisme social, una mala representació mediàtica reafirma els patrons sexistes dels ambients rurals. En canvi, quan l’acostament és adequat, permet visibilitzar les realitats de les dones en aquests ambients i desmitificar la seva presentació des d’una perspectiva triomfalista, afegí.
Tampoc es tracta de presentar-les com heroïnes o dones inabastables per altres dones, com passa sovint, va reflexionar Willy Pedroso, professor de la Universitat de l’Havana. El també integrant de l’equip creatiu de Soy todas, va alertar, igualment, sobre que els mitjans poden reproduir una desigualtat entre les mateixes dones, quan s’insisteix en mostrar un prototip de dona per sobre d’altres.
“Es visibilitza més a les lideresses, propietàries de finques, que a les treballadores. I després hi ha espais de molta importància en els sistemes agroalimentaris que no es visibilitzen tant, com una dona que lidera el treball a la terra: les que estan en mercats, minindustrias, les tècniques”, va argumentar.
A criteri d’Alcides García Carranza, coordinador de Videos Gresol, en l’oriental província de Granma, moltes vegades es cau en el perill de cosificar-les o mostrar-les com una cosa sorprenent i excepcional, ja sigui per la seva funció de direcció o per una tasca en particular. Transformar tals imaginaris i representacions passa, segons ell, no només per la formació professional, sinó també per les polítiques editorials i informatives, la construcció de les agendes mediàtiques, pràctiques i rutines productives, així com l’actuació dels que decideixen sobre què i com publicar continguts que reforcen o ajuden a canviar estereotips.
Problematitzar la realitat, entrenar-se en una mirada desafiant i qüestionadora, fer preguntes polèmiques, emprar encertadament les estadístiques i desenvolupar un pensament crític són claus que la comunicadora Tamara Roselló esgrimeix com a essencials. A això hi afegeix la formació en gènere, que “ajuda a compartir bones i males pràctiques de les que aprendre com explicar la realitat desmuntant imaginaris, rols i prejudicis que reforcen les desigualtats”.
Va identificar com una gran oportunitat que els propis projectes assumeixin la comunicació per al desenvolupament i potenciïn les capacitats de les dones per convertir-se en els seus protagonistes, perquè “puguin explicar les seves històries amb veu pròpia i deixin de ser l’ombra després dels homes”, va comentar.
És important que el gènere no es vegi com el “tema” que aborda una o un periodista en específic, ha opinat el col·lega Jesús I. Muñoz Machín, periodista de l’emissora radial COCO i col·laborador a la TV cubana. “És una eina, enfocament o perspectiva amb la qual construir un discurs més semblant a la nostra realitat i que, quan la toc, la qüestioni”, va assegurar.
Foto 2* producció
FOTO 1*
Elles estan en finques, solcs i també en espais menys visibles com mercats, en la conservació d’aliments o petites indústries d’elaboració. Foto SEMlac Cuba
Foto 2*: SEMlac Cuba: No es tracta de mostrar-les com heroïnes inabastables, sinó com a dones reals que aixequen els seus propis projectes personals i productius. Foto SEMlac Cuba
