En aquests dies és urgent visibilitzar la situació de les dones i dels sectors més desfavorits laboralment. Teniem ganes fa temps d’entrevistar a Paqui Rivero, d’Intersindical Canària, per a La Independent. Ara, i de cara a la vaga general del 29 de març, no hem deixat passar l’ocasió, la qual cosa se li ha d’agrair davant la feinada organitzacional que un esdeveniment així li requereix.
El feminisme i els moviments socials
Dins dels moviments socials que treballen des dels anys 80, poques són les persones que no coneixen a Paqui Rivero a Canàries i en altres indrets de l’Estat, ja que és una ànima profundament compromesa, amb un caràcter enormement conciliador i amb un tarannà optimista i constructiu. Ha treballat molts anys en l’àrea de la dona d’Intersindical Canària i, actualment també participa en el projecte polític “Si se puede”.
Als anys 90 a Tenerife, treballava a la Plataforma 8 de Març, que conjuminava a diferents grups feministes i de dones de l’illa. Li demano que m’expliqui una mica de la història de la seva vinculació a l’activisme polític. M’explica que des que estudiava a la Universitat de La Laguna, va començar a embolicar-se amb col·lectius polítics i socials. Contactà llavors amb la Coordinadora Feminista, la qual era molt activa en aquesta dècada, enllaçada amb la lluita antifranquista i dedicada a reivindicacions com les del divorci i els anticonceptius. “Es venia d’una època on les dones tenien moltes mancances de drets, molt dependents de les decisions dels homes i amb una salut reproductiva molt pobra”. “Posteriorment – afegeix- la democràcia es va consolidant i apareixen els organismes d’igualtat. S’incorporen drets, encara que poc i malament, però això fa que el moviment feminista es vagi diversificant, es torni més proper al territori i més plural. Ja no és tan fort i pur políticament. Molts grups comencen a treballar més la sexualitat, l’educació afectiva, la salut, i l’assistència pública a la violència de gènere. Cal tenir en compte que, a mesura que les dones ens hem anat apoderant, també hem hagut de pagar-ho amb les nostres vides. “.
Sobre la tasca sindical. Les dones i la reforma laboral.
“Quan vaig entrar a treballar de bibliotecària a la universitat, vaig començar a involucrar-me en el Sindicat Obrer Canari (SOC) ia treballar més en concret els drets laborals. Fins al dia d’avui.”
M’agradaria saber també què opina sobre el paper de les organitzacions de dones davant la crisi i la reforma laboral, i m’explica: “Actualment hem donat un important pas en la vinculació i coordinació entre els grups de dones en la Plataforma de Acción Feminista, on hi estem grups i dones procedents de totes les illes. Hem sentit la necessitat de parlar i trobar-nos perquè els nostres esforços tinguin una major incidència política “.
“Sota el pretext de la crisi no només han retallat drets laborals, sinó que també han retallat en igualtat … Totes les mesures anticrisi mai tenen en compte la perspectiva de gènere. Com que l’atur per exemple ha començat a preocupar realment quan ha afectat més als homes, perquè anteriorment la desocupació era un problema principalment de les dones. A Canàries s’han injectat econòmicament a sectors masculinitzats que ja sabien insostenibles, com és el sector de la construcció. S’ha aprofundit així en la ferida i s’ha empitjorat la situació econòmica … Aquesta economia ens ha fet pagar a qui ja estàvem en una situació desfavorida. A les dones principalment, però a molts homes també. La nova regulació de les pensions per exemple, perjudicarà principalment a les dones, ja que sempre hem tingut més dificultats per incorporar-nos al mercat laboral i cotitzar, ja que ens hem dedicat en major mesura a les cures “.
“La nova reforma laboral posa els acomiadaments a preu de saldo, ataca la negociació col·lectiva i pot aplicar hores extres sense cotització. És la llei de la selva, perquè l’empresariat modifica unilateralment els convenis. Això pot portar a que les dones per raons de cura, estiguin més exposades a les modificacions. Hi haurà una destrucció d’ocupació brutal i ens abocarà sobretot a nosaltres a la pobresa “.
Alternatives
Li pregunto sobre quines alternatives creu que hem de posar en marxa les dones i, en general, les persones aturades. Em respón: “Amb aquesta crisi també es qüestiona el sistema capitalista. Encara que hi ha una desproporció entre les poques persones que són conscients d’això i una gran quantitat que encara no veuen sortida. La crisi també ha abocat a buscar alternatives econòmiques com poden ser els bancs de terra per a cultiu, a generar menys consum i a realitzar intercanvis. Crec que els col·lectius han de seguir organitzant-se com a exemple i les persones aturades també han d’unir per fer coses d’aquest tipus … “. I …“Les dones diem que no es pot repensar el sistema econòmic si no es reparteixen amb imaginació els temps de cura, els afectes, l’atenció a les persones i les tasques domèstiques. S’ha de posar a la balança la reproducció de la vida i que tothom es responsabilitzi per igual. Hem de fer una vida diferent aliena al consum i al benestar social que hem tingut “.
“Pel que fa a les Canàries, cal dir que és una bojeria que no s’aposti per les energies renovables, ja que és un lloc privilegiat per a això. Amb l’intent d’extreure petroli, es posa en risc el que ara és gairebé l’únic pilar econòmic que tenim: el medi ambient i el turisme “.
En definitiva – conclou tot xerrant distesament- “Que no és fàcil enfrontar-se als canvis que s’estan produint i que s’estan apropant al sistema econòmic, a les famílies i a les persones. Que tant de bo aquests intents de reforma i aquesta vaga, ens serveixin per valorar el matalàs familiar que ens dóna suport i per ampliar les xarxes solidàries”.
Curiós – em diu Paqui Rivero- “…encara que faci vaga, hauré de sortir amb el sindicat en un atrafegat dia de piquet”. Parlem una estona i ens acomiadem ja cansades en aquest mes de març que ha portat molt d’esforç reivindicatiu en especial per a les dones.
