OPINIÒ
Ens trobem davant un altre 8 de març, una cita on les dones ens enfrontem de nou amb la realitat que ens envolta i maldem per fer palès la nostra reivindicació permanent, la que duem a terme des de lluny i que segurament prevaldrà fins centúries enllà.
Ens ho ha deixat dit la il·lustre investigadora feminista Victòria Sau en el seu ric llegat escrit on aposta per la deconstrucció del patriarcat.
La llosa del patriarcat
El patriarcat és un model d’organització social que porta segles funcionant i, per tant, ha donat lloc a una multitud de complexitats i d’interessos difícils d’esbrinar. Una estructura d’aquest tipus –diu- no es canvia de cop i volta, sinó que serà en un procés llarg que durarà en el temps, i que exigeix a les dones que viuen a cada moment històric la gestió del canvi, creant les circumstàncies idònies per a què les properes generacions no hagin de preguntar-se per enèsima vegada què fer, sinó que senzillament continuïn, en certa mesura, el que van deixar iniciat les dones de la Revolució Francesa (el dret a la ciutadania, per exemple), les de Sèneca Falls (el dret al diner propi, entre d’altres), les sufragistes i així successivament, per no remetre’ns encara més enrere en el temps per enllaçar amb el camí endegat….
El procés de consciència feminista segons Victòria Sau
Segons Victòria Sau, el patriarcat és una forma de poder històrica que exerceixen els homes sobre les dones, amb un factor ocasional que va ser el factor biològic, però elevat a la categoria política i econòmica. Aquesta presa de poder passa, necessàriament, per la submissió de les dones a la maternitat, la repressió de la sexualitat femenina i la apropiació de la força de treball total del grup dominat, del qual el primer –que no l’únic- producte són els fills: i defineix el feminisme com el moviment cultural, social, polític i econòmic de les dones per donar una alternativa a la societat patriarcal. Pensa que el procés de consciència feminista de les dones passa per tres fases: el victimisme, que es limita a deplorar el sotmetiment i l’explotació, representat en la figura de Cassandra; la denúncia dels abusos de poder i de les seves lleis que els hi són permeses, encarnada en la figura d‘Antígona; i –finalment- l’actuació -el moment de Lisístrata– en el qual les dones decideixen transformar l’àmbit sociocultural polític i econòmic.
Les decisions patriarcals del poder
Segons aquesta il·lustre investigadora, són molts els estudis i tesis universitàries que aborden, en clau de gènere, la especificitat de totes les temàtiques, des de les més properes fins les més llunyanes. Però alerta que, estudiant, reivindicant i modificant allò que de forma més directa o immediata afecta aquesta meitat de la humanitat “no s’oblidi que l’altra meitat continua gestionant el món en solitari i prenent –a cada moment- milers de decisions que afecten la totalitat del gènere humà així com al planeta Terra que habiten”. I ho fan, a més a més per abús de poder i per suposat, amb decisions patriarcals.
Vella saviesa per una lluita que no és nova
És que, davant les noves formes de mobilització social i també de lluita feminista, he recorregut al llegat de Victòria Sau, una dona que –fins a la seva avançada edat- va mantenir la seva lucidesa per aportar el seu pensament transformador, agressor com també se la qualifica, però ben vàlid i útil avui. El motiu és perquè, després de 17 anys de vida, l’Associació Dones d’Igualada ha arribat a final de trajecte. Segur que hem passat la fase del victimisme i també la de la denúncia dels abusos de poder que ens han estat permeses, però potser ara, fins i tot en diferents formes, hem d’afrontar la necessària transformació de l’àmbit sociocultural, polític i econòmic que els temps demanen. Això no vol pas dir que la causa del feminisme s’hagi extingit, sinó que ha arribat el moment de passar el relleu també generacional, doncs les joves, si bé duen a terme activitats des de la reivindicació, tenen formes organitzatives pròpies (diferents a les tradicionals de la generació que deixem enrere).
Davant un altre 8 de març
El manifest feminista d’aquest 8 de març titulat “La revolució serà feminista o no serà” ens recorda, per exemple, que la pobresa, al nostre país, té rostre de dona; que la destrucció de llocs de treball suposa una precarització generalitzada que recau –bàsicament- sobre les dones; que ser dona no és una malaltia mentre se’ns nega el dret a una assistència com cal per la nostra salut i la dels nostres; que portem dècades aportant i sostenint l’equilibri de la humanitat en la tasca quotidiana de civilització i de reconstrucció de tot allò que la violència i el patriarcat volen destruir; que entre morir o matar hi ha una altra lògica: la vida.
Sense els sabers feministes no hi ha canvi possible
Mentrestant, entre d’altres, el nostre compromís en la cura de la vida no s’aturarà i continuarà treballant per aconseguir una societat mes justa, lliure i sense violències.
I conclou, Sau: “Cap canvi polític serà veritablement transformador sense la incorporació de les pràctiques i els sabers dels feminismes”.
Des del compromís sempre viu, i amb el suport de l’experiència, sempre serà un orgull poder sumar i participar d’un nou trajecte.
