“Espero que el Tribunal Suprem canviï el criteri i modifiqui aquesta ignomínia. Violació en grup i no abús”, ha dit Montserrat Fernàndez Garrido, representant de l’ Associació de Dones Juristes de Catalunya.
Just després del migdia, en què es va saber la sentència contra el grup de joves, coneguts com “la manada”, per abús sexual i no violació en grup a una jove en els SanFermines de Pamplona el 2016, diverses organitzacions de dones han convocat a mobilitzacions per rebutjar la baixa condemna 9 anys de presó que, aquest 26 d’abril han rebut de càstig.
“Cap dona creu que a una altra li agradi tenir relacions sexuals en grup, forçada i aprofitant aquests la seva superioritat física i numèrica, sense usar tan sols preservatius. La noia només va poder estar en estat de xoc i tement per la seva vida”, ha dit Fernàndez tambè sobtada per la decisió judicial.
“Aquesta sentència és una mostra més que tenim una justícia patriarcal, que no atén els drets de les dones i que no contribueix al fet que puguem gaudir de la nostra llibertat”, ha afegit.
Igualment, segons la reconeguda abogada feminista Cristina Almeida, hi haurà recursos i es d’ esperar que realment es faci justícia.
Per altra banda, s’han efectuat a través dels mitjans escrits i denúncies per a la que es valora de “terrible violació perpetrada a una noia de 18 anys”. La sentència ha arribat despres de protestes per la tardança del judici.
Des del feminisme es considera a “la manada”, cinc joves dels quals un és guardia civil i un altre militar, com un grup de masclistes i agressors organitzats i qué, amb impunitat, cometen delictes sexistes, ja que tenen pendents altres judicis per actes semblants.
Avui, a l’Audiència Nacional de Pamplona, hi havia concentrades moltes dones, que representaven a varias organitzacions. Ha vingut de poc perquè prenguessin l’edifici, reclamant justícia – segons les informacións rebudes- ja que la sentència que se’ls ha adjudicat a aquests homes “assessins de la vida, de la llibertat i de la il·lusió de les dones”, com deia un cartell, ha estat considerada una veritable injustícia i una vergonya per al sistema judicial espanyol.
Ha estat un judici, on la víctima ha estat obliga a demostrar que era una dona decent, ja que la defensa dels acusats li ha posat detectius per veure com superava l’agressió, si havia perdut les ganes de viure, la il·lusió de divertir-se, o no… Es veu que ésser capaç d’haver pogut, en part, superar aquesta violència, va demostrar a alguns dels jutges, que formaven part del Tribunal, que no van passar o que no eren certs els fets denunciats.
A més, un dels membres d’aquest Tribunal, Ricardo González, ha demanat l’absolució de tots els encausats. Davant d’aquesta posibilitat, moltes dones dones han sortir al carrer amb pancartes i lemes “Jo si que et crec”.
Aquest judici ha mobilitzat tots els moviments feministes i a gran part de la societat civil. Fins a la data d’avui, el més esperat ha estat la sentència. Era un fet que concernia a totes les dones i que es resumía en el lema “Si toquen a una ens toquen a totes”.
Es percep que han acabat els temps d’impunitat contra les agressions a les dones, i que ja no tindran cap excusa, ni tindran arguments per amagar la realitat, com per exemple, amb el pretext de no crear alarma social amb les estadístiques dels feminicidis cada any, en publicar el nombre dels assassinats de dones ocorreguts anualment, que en la majoria dels casos és un 50% més de les xifres que donen des del Govern central.
Avui en totes les ciutats de l’Estat Espanyol, s’han convocat concentracions contra la pena que se’ls ha imposat, ja que aquests nou anys de la sentència es convertiran possiblement en 3, atesos els dos anys que porten a la presó a més dels beneficis penitenciaris als que tenen dret. A aquests personatges els surt gairebé gratuït practicar la violència, i és una cosa que es pot convertir en pensament viral, afirmen des de les organitzacions feministes.
Comunicat ASDones: Totes al carrer: No és abús, és una violació. Prou justícia patriarcal