Sara Lovera ultima

Mèxic sense ruta per atendre la violència masclista

  

 

 OPINIÓ

Una anàlisi d’experta mostra cinc estratègies sense continuïtat de govern. Accions confuses i fora de la llei, proposa Olga Sánchez Cordero.

 

Confusa, amb accions paral·leles a la llei, anuncis de plans o programes dels quals no s’ha  tornat a parlar, treball sense diners i amb funcionaris esgotats, més donar informes que fer-los, és el que el discurs de la Secretària de Governació ha fet en els últims 22 mesos. Sense entendre quina és la ruta i com s’articula amb la llei.

Els anuncis, davant legisladores, conferències públiques i organitzacions de la societat civil (OSC) indiquen que en aquesta administració, durant la qual ha crescut la violència contra les dones i amb un camí sinuós de la igualtat de gènereés el que està succeint en aquesta administració, ens explica l’experta Guadalupe López García i afegeix que es parla de “propostes noves” que totes són de lleis a partir de 2007.

Quan la ministra parla reiteradament que ha creat procediments, mecanismes (operatius i administratius) i estructures (àrees) paral·leles a les que estableix la Ley General de Accéso de las Mujeres a una Vida Libre de Violencia (LGAMVLV), o fins i tot, com “propostes noves”, probablement vol dir que aquests canvis, que havia de fer el Legislatiu, en realitat és una pretensió política de distanciar-se de les administracions anteriors. És política i paraules, però  confon al públic, al funcionariat i a les legisladores.

Sosté que deixa entreveure que aquestes “noves propostes” són part de les reformes a la Ley Orgánica de a Administración Pública (federal), on s’han “replantejat” les funcions d'”actors institucionals” davant d’un context diferent de quan es va crear LGAMVLV,  cert, però, atenent a la jerarquia de la llei, una llei orgànica no pot estar per sobre d’una llei general i indicativa per a tota la República.

Un examen rigorós de l’11 de setembre

L’especialista en polítiques públiques va fer un examen rigorós, no només amb els discursos de la secretària Olga Sánchez Cordero, responsable per Llei de les polítiques d’igualtat i sobre la violència contra les dones, sinó comparant la llei i examinant accions que no es coneixen i no s’avaluen.

La mestra López García, en solitari, ha enviat nombroses observacions a les autoritats de l’lnstituto Nacional de las Mujeres. En entrevista va dir que ni tan sols llegeixen, ja que ja fa  10 anys que ha desaparegut el terme violència intrafamiliar, i el segueixen fent servir.

En el seu més recent escrit d’observacions enviat a Inmujeres, diputades i senadores, afirma que no hi ha un eix que estructuri les polítiques d’igualtat, ni sembla haver-hi voluntat per fer-les eficients. Es malgasten els recursos tant humans, com materials i financers, sobretot perquè el govern està més preocupat en l’austeritat republicana que en la violència contra les dones, la seva discriminació i opressió mil·lenàries.

Ressalta que la Secretària de Governació parla indistintament d’una política per eradicació de les violències contra les dones i les nenes; d’una política nacional d’eradicació de la Violència contra les Mujeres y les Niñas de el Sistema Nacional i dels Sistemes Estatals, i d’una Estratègia Nacional sense explicar si està parlant o no del mateix.

 

 

 

Sara Lovera

 

 

Destaca que l’ “Estratègia Nacional”, confon, perquè la va signar el president Andrés Manuel López Obrador, sense deixar clar si es refereix a aquesta política de la qual els va parlar recentment a les diputades o a L’ Estrategia Nacional de Protección Integral a Mujeres, Nenas, Nenes y Adolescentes que viuen violència, la qual la va començar a esmentar a l’octubre de 2019. El nom d’aquesta estratègia tenia com a agregat “basada en el gènere”, però després va desaparèixer dels seus discursos.

També es va parlar d’un Plan Emergente para Garantizar la Integridad, la Seguridad y la Vida de las Mujeres y las Niñas en México, que va aparèixer com un anunci al març de 2019, però, aquest Pla en el qual participà l’Instituto Nacional de las Mujeres (Inmujeres) mai s’ha tornat a esmentar. El 25 de novembre de 2019, en una conferència de premsa, va informar de l’establiment de Mesas Técnicas de Acceso a la Justícia para Mujeres y Niñas en casos de Muertes Violentas, però tampoc es va tornar a esmentar.

Aquesta última anàlisi es refereix a la informació que va donar la ministra Sánchez Cordero a les diputades que seran responsables de l’anàlisi i la defensa dels recursos per a la Igualtat del projecte de pressupost 2021.

Al menys és confusa, va dir la mestra López García. O li va faltar precisar diversos aspectes ja que dóna la impressió que està creant procediments, mecanismes (operatius i administratius) i estructures (àrees) paral·leles a les que estableix la Ley General de Acceso de las Mujeres a una Vida sin Violència LGAMVLV. Fins i tot, el que anomena “propostes noves” i la necessària coordinació interinstitucional que demanen la “nova normalitat”, és el mateix que estableix la llei.

Deixa entreveure que aquestes “noves propostes” són part de les reformes a la Llei Orgànica de l’Administració Pública (federal) on s’han “replantejat” les funcions d’ “actors institucionals” davant d’un context diferent que quan es va crear LGAMVLV. No obstant això, atenent a la jerarquia de la llei, una llei orgànica no pot estar per sobre de la LGAMVLV.

Si bé és cert que els contextos són diferents des de fa 14 anys (la Constitució de 1917 és un exemple), la competència d’ajustar la llei a la realitat actual, és un treball del poder legislatiu, no d’l’Executiu. En tot cas, hi ha d’haver una harmonització legislativa per evitar contradiccions en les lleis. En tant, la llei s’ha d’aplicar.

Pel que fa al Sistema Nacional i a la creació d’una Secretaria Executiva per a la presidència de sistema, també causa confusió, ja que la LGAMVLV (en l’article 36, fracció IX) indica que la Secretaria del Sistema la porta l’Instituto Nacional de las Mujeres (Inmujeres). L’article 48 li diu el que ha de fer. D’altra banda, se suposa que la Conavim és un òrgan descentralitzat del  Segob i va ser creada el 2009 per “donar compliment al que disposa la LGAMVLV i als compromisos internacionals assumits per l’Estat mexicà en la matèria”.

També és una invenció, sense suport jurídic, el Grupo Intersecretarial de la Estratégia de Protección Integral para las Mujeres de la Segob, però en altres llocs, es parla del Grupo Impulsor Multiagencial para la Estratégia Nacional de Protección a Mujeres, Adultas Mayores, Niñas y adolescentes.

En una altra informació, en un acte on va ser-hi Sánchez Cordero, es va exposar l’ “estratègia” Puerta Violeta.

 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar