Dimecres 24 abril 2024

Dimecres 24 abril 2024

Maruja Torres, Premi Margarita Rivière 2023

Maruja Torres va ser corresponsal de guerra al Líban, Panamà i Israel i ha cobert molts grans esdeveniments de la història contemporània. Ha escrit 17 obres i ha estat guardonada amb diferents premis com el Planeta i el Nadal.

El IX Premi Margarita Rivière al Rigor Periodístic amb Visió de Gènere, ha estat per a la periodista i escriptora Maruja Torres, per la seva independència i valuosa trajectòria professional.

Aquest premi l’atorga l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que forma part del jurat del premi; i de la família de Margarita Rivière (Barcelona, 1944-2015).

L’acte s’ha celebrat a La Ciba (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona), un centre de recursos per a dones, per posar al vostre abast eines per millorar la seva autonomia personal en tots els àmbits de la vida. També és un pol d’innovació, igualtat i creació feminista.

Reflexions de Maruja Torres

La periodista, en agrair el premi, ha recordat que quan ella va començar a treballar en periodisme, existia una gran desconfiança vers les noies joves per part dels homes, companys de feina. També ha evocat records de quan es manifestava amb les seves companyes als carrers, i també de com es divertien molt. «Érem un grup de dones que ens divertíem a més no poder, d’acord amb l’època. ¡Ens sentíem tan lliures..!.»

«M’he adonat que ha canviat molt el periodisme de les dones d’ara. De com les dones periodistes han anat creixent i com ha anat canviant la manera de fer. Quan surten de la facultat ja demostren una professionalitat que jo vaig aprendre a força d’anys de periodisme de carrer, i me n’alegro».

Maruja Torres valora moltíssim l’amistat: «Jo vaig trobar en el feminisme una cosa que no m’havien ensenyat a casa meva: que les dones poden ser amigues de les dones. Les amigues m’han salvat de moltes coses, i em salvaran, perquè continuo mantenint-les. No són les mateixes d’un principi, unes se’n van, d’altres es queden, d’altres s’enfaden, i n’apareixen de noves…».

Ha reconegut que el premi que li ha estat atorgat “és la millor distinció que puc rebre”, i ha animat totes les presents a continuar lluitant pels “nostres drets”. Encara que està molt orgullosa del que s’ha aconseguit, no es pot perdre de vista que encara queda molt per fer, cosa que es reafirma dia a dia veient les notícies de com les dones continuen sent assassinades, maltractades i menyspreades.

El jurat del Premi Margarita Rivière

El jurat de l’edició d’enguany del premi Margarita Rivière ha estat format per Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Hugo de Cominges Rivière, fill de Margarita Rivière; les periodistes Milagros Pérez Oliva, Neus Bonet, Olga Viza, i Almudena Ariza; la fotògrafa Pilar Aymerich, i Josep Cuní, periodista.

Maruja Torres

María Dolores Torres Manzanera (Barcelona, 16 de març de 1943), coneguda com a Maruja Torres, és periodista i escriptora.

Va ser corresponsal de guerra al Líban, Panamà i Israel i ha cobert molts grans esdeveniments de la història contemporània.

Maruja Torres va guanyar el Premi Planeta 2000 per la seva novel·la ‘Mientras vivimos’, i el Premi Nadal 2009 per ‘Esperadme en el cielo’.

També és posseïdora del Premi Francisco Cerecedo 1990, convocat per l’Associació de Periodistes Europeus a Espanya; del Premi Luca de Tena 2020 a la Trajectòria Periodística; la Creu de Sant Jordi 2004 de la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Or a les Belles Arts el 2006, entre d’altres.

Els seus inicis periodístics

Va néixer al barri del Raval de Barcelona. Va aprendre taquimecanografia i nocions de comptabilitat en una acadèmia nocturna i va treballar als magatzems Capitoli.

Als 14 anys va conèixer Terenci Moix i la seva germana Ana María Moix, amb qui va fer amistat i amb qui compartia la passió pel cinema. També va mantenir tota la vida una altra amistat del barri del Raval: Manuel Vázquez Montalbán.

Va començar al periodisme als 21 anys (1964), treballant com a secretària de redacció a La Premsa, malgrat no tenir formació acadèmica en aquest camp i ni tan sols certificat d’estudis primaris, gràcies a la recomanació de l’escriptora Carmen Kurtz.

Així va treballar per als diaris Tele eXprés, Mundo Diario, El Pais i Diario 16. Va col·laborar també a les revistes Garbo, Fotogramas, Por Favor, El Papus, La Calle, i Qué Leer. Els seus reportatges de recerca a la premsa encara avui són recordats.

El 1981 va deixar Barcelona, on havia adquirit fama com a periodista de premsa rosa o frívola, per recomençar des de zero a Madrid.

De 1982 a 1984 va col·laborar amb El Pais i va treballar per a TVE. Va entrevistar per a El Pais notables personalitats com: Luis Alcoriza, Manuel Puig, Anthony Burgess, Joseph Losey, Giorgio Strehler i Doris Lessing.

També Susan Sontag, Meryl Streep, Patricia Highsmith, John Le Carré i Bette Davis. La seva entrevista preferida és la de Marcello Mastroianni, que mai no va publicar.

Va abandonar El Pais per passar a treballar a Diario 16, la columna diària, que era una de les més llegides de la premsa de llavors. Molts dels seus treballs més recordats van ser de periodisme d’investigació, com infiltrar-se a l’ètnia gitana o a la Legió, tots dos el 1986.

Les seves novel·les

El 1986 va publicar ‘¡Oh es él! Viaje fantástico hacia Julio Iglesias’ (Editorial Anagrama) i el 1991, ‘Ceguera de amor’ (Editorial Planeta), ambdues ‘novel·les d’humor’ segons va definir la pròpia autora.

Però va ser amb ‘Amor América: un viaje sentimental por América Latina’(Editorial El País Aguilar 1993) que, com confessa, va aprendre a escriure. Set anys més tard vindria la consagració amb el Premi Planeta per ‘Mientras vivimos’.

Ha escrit 17 obres, sent la primera ‘Metamorfosis’ (1983), i les últimes ‘Fácil de matar’ (Editorial Planeta 2011), ‘Sin entrañas’ (Editorial Booket 2012), ‘Diez veces siete’ (Editorial Planeta 2014) i ‘Manuela Carmena en el divan de Maruja Torres’ (Editorial Planeta 2015).

Va viure l’assassinat del fotògraf Juantxu Rodríguez per trets de les tropes nord-americanes mentre cobria la informació de la invasió de Panamà del 1989 per a El País.

Després de la guerra entre Hezbol·là i Israel, que va cobrir des del Líban, va decidir instal·lar-se a Beirut per un temps, i va ser allà on va escriure ‘Espereu-me al cel’ (Destí), guanyadora del Premi Nadal 2009.

Maruja Torres també és coautora, amb Carles Mira, del guió de la pel·lícula d’aquest director ‘El rey del mambo’ (1989).

El 16 de maig del 2013 va dimitir del seu lloc a la secció d’Opinió del diari El Pais moments abans de ser acomiadada. Des del 25 d’octubre del 2013 fins al gener del 2016 va escriure la seva columna d’opinió a eldiario.es. Actualment resideix a Madrid.

El novembre de 2023, en el marc dels X Premis Dones a Seguir, se li ha concedit el Premio MAS Trayectoria, amb el qual cada any aquesta revista distingeix una professional que, per la seva excel·lent carrera i el seu compromís compromís, s’hagi convertit en un exemple a seguir per a les noves generacions.

Fotografies © Leonor Sedó

Portades llibres

Font de la biografia de Maruja Torres: Wikipedia

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

8M: Cooperació FEMINISTA

El passat 9 de febrer, el congrés dels Diputats aprovava amb el suport de la...

Internacional – Barcelona: Marxa mundial contra Monsanto / La Independent / Notícies Gènere

Des del 2013, la Marxa contra Monsanto #MAM, es reuneix en dues ocasions durant  l’any,...

“Cal incorporar perspectiva de gènere a la prevenció i la salut laboral”

       La pandèmia ha tingut greus conseqüències, sobretot per a les dones que...