OPINIÓ
El 25 passat em vaig dedicar a investigar sobre el que diu la Constitució del regne d’Espanya en el seu article 104, dedicat a les Forces i Cossos de Seguretat.
El primer que es destaca és la diferenciació establerta en la Constitució entre les Forces Armades (a les quals s’al·ludeix en el seu article 8) i les Forces i Cossos de Seguretat (article 104). Des d’un punt de vista constitucional, es tracta de dues institucions diferents. Això em va tranquil·litzar… una mica. A nivell intern, l’actuació policial, per llei, no pot actuar com si estiguéssim en guerra o com si fóssim enemics. Les Forces i Cossos de Seguretat tenen com a missió protegir el lliure exercici dels drets llibertats i garantir la seguretat ciutadana.
En aquest últim aspecte, competeix amb caràcter exclusiu a l’Estat la “seguretat pública” (article 149.1.29ª de la Constitució), concepte que suposa una noció més precisa que la de “ordre públic” segons va assenyalar primerencament el Tribunal Constitucional en la seva Sentència 33/1982. Va afirmar llavors que en el concepte de “ordre públic” poden incloure’s qüestions com les referents a la salubritat, la qual cosa normalment estaria exclosa del concepte de “seguretat pública”, sense perjudici de la possible existència de casos extrems en els quals tots dos conceptes puguin arribar a confondre’s i, en definitiva, que la preservació de la seguretat pública impliqui actuar en l’àmbit, per exemple, de la salubritat. Suposo que us feu la mateixa pregunta que jo: per ventura la manifestació de la ciutadania en espais públics és “insalubre”, del llatí insalubris, “Danyós a la salut” segons el diccionari?
{youtube}4FLW4OjlcrU{/youtube}
Sabent això, el 25 a la nit i el matí del 26, miro els titulars i un dels quals em queda fixe a la retina és el que diu que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, indica la premsa, assenyalant a ulls clucs, amb certesa absoluta, que la policia va actuar “magníficament” en les manifestacions convocades aquest dimarts als voltants del Congrés, ja que “alguns manifestants” van usar “massa violència”. “Va haver-hi una perfecta resposta davant l’agressió”, assenyalava també el progressisme fet verb, Alberto Ruiz Gallardón.
En declaracions dins del Congrés, abans de la sessió de control, Fernández Díaz ha afirmat que la Policia “va complir la llei (quina, senyor ministre?) en unes circumstàncies especialment complexes” i ha subratllat que quan “[la policia] càrrega és perquè es veu obligada a fer-ho”.
Sabem que des de primera hora del matí, hi havia mes de 1000 policies “prenent” els carrers, l’espai públic. La pregunta és per què? per “protegir el lliure exercici dels drets llibertats i garantir la seguretat ciutadana”? per protegir a la ciutadania de la ciutadania?
“Va haver-hi una perfecta resposta davant l’agressió”. Em pregunto com hauria de ser la resposta a l’agressió cap a milers de persones que volien exercir el lliure exercici dels drets i llibertats (com la d’expressió i reunió), sense per això atemptar contra la seguretat ciutadana (contra si mateixos/es). “Felicito a la Policia, que va actuar extraordinàriament bé i gràcies a ella aquesta intenció manifestament inconstitucional i il·legal d’ocupar el Congrés i coaccionar als diputats quan estan reunits en sessió, no es va poder dur a terme”, assenyalava Fernández Diaz. La pregunta és QUAN, COM i ON no es va complir amb la constitució o es va ocupar el Congrés o es va coaccionar d’alguna manera algun o alguna diputada. Quin tipus de fal·làcies discursives ens estem empassant, com a ànecs amb embuts en els esòfags?
Per al responsable d’Interior, ‘Envoltar el Congrés’ era una convocatòria il·legal, perquè segons la Constitució [suposo que es referia al congrés…] és inviolable (com el dret a la lliure expressió i a la manifestació en períodes sense excepcionalitats). “És evident que no es podia permetre semblant agressió a l’ordre constitucional i a l’ordre jurídic-penal i la Policia va actuar esplèndidament”. Evidentíssim, senyor Fernández.
També el ministre de Justícia ha desqualificat l’actuació d’alguns manifestants enaltint l’actuació policial. La vicepresidenta del Govern, Sáenz de Santamaría, coincideix amb el ministre remarcant que el respecte a les urnes mereix més atenció que les protestes de carrer: “Cal escoltar al carrer, però obeir a les urnes”.
Jo li respondria que cal atendre als contextos, però obeir a les promeses dels programes electorals. Així doncs, s’obeeix a les urnes.
Els qui no obeeixen a les urnes, son vostès, senyores i senyors del govern. Els qui esteu faltant a la constitució sou vostès, utilitzant les Forces i Cossos de Seguretat en contra del lliure exercici dels drets llibertats, atemptant contra la seguretat ciutadana.
El recolçament a l’actuació policial ha arribat també des de la Cambra baixa: “La policia va complir amb la seva obligació que diu el Codi Penal que és protegir el Congrés dels Diputats”, dictava la vicepresidenta primera de la Taula, Celia Villalobos, que atemptà contra l’ordre públic fa uns mesos, quan va oferir un trist episodi de vulgaritat i absència completa de civisme i educació en el tracte cap al seu chofer. A això si que jo ho anomenaria desordre públic i li hauria apropat unes quantes “lleteres” per intentar “reduir-la”.