arton24701

Lourdes Maldonado

OPINIÓ

Fundadora de la Xarxa Nacional de Periodistes, a Lourdes Maldonado López mai li va passar pel cap callar davant la injustícia laboral i les il·legalitats.

Era de paraula ferma i directa, així parlava al seu espai de ràdio. La darrera vegada que em vaig reunir amb ella estava contenta de la seva tasca quotidiana, però em va dir: “A mi m’han de fer justícia”. Mai va treure el dit de la línia.

L’assassinat enganyós de la periodista Lourdes Maldonado López, aquest diumenge 23, és un fet que sí té una explicació i fundades sospites de a qui beneficiava la seva mort. Dijous 20 de gener em va enviar els detalls de com, nou anys després, havia aconseguit als tribunals l’embargament dels béns de Jaime Bonilla Valdez, i va obtenir una sentència positiva per tal de ser indemnitzada amb més de mig milió de pesos.

Lourds

A Brebaje Noticias, a l’estil de Lourdes Maldonado, fa temps que documentava les corrupteles governamentals a la Baixa California. Era una dona transparent, indignada pel tracte laboral i la fustigació sexual a les dones del gremi. Parlava sense embuts del que investigava. Feia la feina professional sense por, des de fa més de 45 anys. Tenia força de caràcter, era cívica, característiques necessàries per a una periodista professional.

Des que la vaig conèixer, fa gairebé 30 anys —llavors ja tenia un litigi laboral—, la vaig admirar. No vaig imaginar aquest assassinat. Mai vaig pensar que se’m desdibuixaria el somriure, ni que se sumés a l’estadística fatal: 51 col·legues assassinades de l’1 de desembre de 2018 a la data d’avui, gairebé un assassinat cada 15 dies; a més, dues desaparicions, segons els registres de l’Organització de les Nacions Unides.

Per què el president Andrés Manuel López Obrador diu que no es pot vincular el seu assassinat al litigi laboral i s’instal·la en jutjador?: “Cal veure vinculació de tipus laboral amb això de la denúncia. Veure qui són els responsables, analitzar amb molta responsabilitat qui han estat els autors intel·lectuals, els autors materials”, cosa que s’hauria d’haver fet fa més de dos anys, i insisteix: “Cal veure el mòbil. No es pot vincular automàticament una demanda laboral amb un crim. No és responsable […]. No [es pot] deixar fora el que és polític, perquè sempre hi ha confrontació i es busca afectar adversaris”. Va oblidar que la periodista si que va dir que va rebre constants amenaces pel litigi.

El 19 de març del 2019, la periodista va demanar suport al president, perquè temia per la seva vida. El juliol de 2021 va sol·licitar que el llavors governador Jaime Bonilla Valdez i el fiscal de l’Estat, Juan Guillermo Ruiz Hernández, fossin apartats dels seus llocs perquè havien de respondre com a ciutadans en el procés que se’ls seguia per “corrupció”.

Fundadora de la Xarxa Nacional de Periodistes, Lourdes Maldonado López mai li va passar pel cap callar davant la injustícia laboral i les il·legalitats. Era de paraula ferma i directa, així parlava al seu espai de ràdio. La darrera vegada que em vaig reunir amb ella estava contenta de la seva tasca quotidiana, però em va dir: “A mi m’han de fer justícia”. Mai va treure el dit de la línia.

D’acord amb els fets, l’exgovernador morenista va incórrer en actes de corrupció a la Junta de Conciliació i Arbitratge, on fa un any hauria alterat la sentència que havia sortit a favor de Maldonado però que va ser ratificada fa quatre dies.

No em cap al cap que hagi estat ultimada. És inacceptable la superficialitat i ineficiència de les autoritats, la inoperància del mecanisme de protecció a periodistes que porta tres anys perdent recursos i ha perdut el seu fideïcomís, i ara no té pla, encara que mai no ha estat eficaç. De què li va servir aquest mecanisme a Lourdes Maldonado? De res.

Els policies assignats, només feien aparicions esporàdiques, de tant en tant, per casa seva. En canvi, mai no es van investigar les seves denúncies ni va ser protegida. És clar, la van ultimar davant del seu habitatge, dins de la seva interlocutòria. On eren els policies per cuidar-la? Ens han de retre comptes. Les periodistes hem d’aixecar la veu. Prou! 

Foto: arxiu AmecoPress, cedida per SemMèxic

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar