Opinió
Una passa endavant, dues enrere. Això és el que va dir sobre els drets de les dones la molt conservadora vicepresidenta de la Comissió de Drets de la Dones de l’Europarlament. Això s’infereix sense ser grans llumeneres del nou informe “Dones i iniquitats de gènere en el context de la crisi”, eurobarómetre presentat en les jornades “Com responen les Dones davant la crisi” (Brussel·les 6-7 març), on es van enquestar 25.556 persones europees de més de 15 anys entre novembre i desembre de l’any passat.
Un dels punts més importants d’aquestes jornades era apuntar a la ferma convicció des de Brussel·les per fer complir “la quota”: aquesta que busca aprovar-se i que planteja obligar tant empreses públiques com a privades a complir amb tenir un equip directiu amb almenys un 40% de dones, donada la infra-representació de les dones en aquest tipus de treballs fins ara.
Al mateix temps, Mª Dolores de Cospedal (bé, un dia després) considerava “masclista” i “ofensiu” que una dona entri en política per quotes. Crec que Cospedal no va tenir temps de llegir aquest últim informe, ni cap dels anteriors. I que no pot entendre realment de què es parla quan s’exigeixen quotes.
“Nosaltres no estem a favor de les quotes i sempre hem tingut en les primeres de la llista a dones, hi ha alguns que no les porten de primeres però sempre omplen la quota de la llista. És molt ofensiu per a moltes dones això que com ets dona has de formar part de la quota. Això és el mes masclista que hi ha per a una dona i és considerar-nos en el seu conjunt com una massa deforme en la qual som totes iguals”.
És clar que no som totes iguals, ni volem ser-ho (especialment, iguals a senyores com la Cospedal), però gaudim i patim com a gènere (no com a sexe) de moltes condicionants de context que ens fan iguals davant les injustícies, que ens mantenen molt per darrere (en general) de la situació dels homes, i que sobretot al mercat laboral se’ns exclogui com a “iguals”, que és el fort que impulsa aquesta directiva d’un 40% de dones en els consells d’administració, tant en l’empresa pública com en la privada. Vostè, María Dolores, no entén el que és la discriminació positiva i per què s’utilitzen aquestes mesures imposades per aconseguir la paritat, almenys, a nivell laboral i salarial.
Algú preguntaria, per què s’exigeix el 40 i no el 50 o 51%? Perquè no es vol exigir impossibles. “A poc a poc”, ens deien des del Parlament Europeu que -amb això- en 7 anys Europa aconseguirà la igualtat promovent l’ocupació de les dones, legislant sobre permisos (baixes) de paternitat i maternitat, promovent l’empresariat femení, i la igualtat en la integració de les dones migrants.
I, sense això?
Si hi ha una diferència d’un 16,2% com a mitjana europea en els salaris entre homes i dones a igual treball realitzat, tenim un problema que no se soluciona “convidant” a les empreses. Això se soluciona legislant i penalitzant; vigilant i creant processos transparents per llei. Perquè la discriminació directa cap a les dones se sumeix a la immobilitat de les situacions de subordinació: les dones no estan en llocs de poder, tal com assegura Cospedal des del seu noble i transparent partit polític: només el16% de les grans empreses tenen comandaments en mans de les dones.
Hi ha expertes (i experts) que assenyalen que amb la legislació actual, caldria esperar 40 anys per regularitzar aquesta situació. Fins i tot més.
Però Cospedal “no vol ser un home” ni vol ser tractada o jutjada “com a un home”. “No vull tenir els atributs d’un home” per destacar que l’important són els seus mèrits i capacitats. Fixi’s, senyora Cospedal, que el seu primer mèrit a un país on no la conegui ningú seria tenir fills o poder tenir-los. El segon, la seva disponibilitat horària i el tercer, la seva aparença fisica. Els seus mèrits i capacitats estàn com a 7è lloc. A veure: igual que els paràmetres de contractació d’un home? no. No es preocupi: no la tractarian com a un home
Coincideixo amb vostè en “la tremenda importància que té en la societat d’avui ser dona”. I si per a vostè la conciliació laboral-familiar és una mica de dones, perquè els horaris de treball a Espanya encara estan pensats per a homes, no ens digui que vostè o el seu partit no vol les “quotes” perquè no “ens passem la vida corrent darrere d’allò que han fet els homes”. Vagi més al fons, María Dolores, i fixi’s en l’estupidesa que està dient: som les dones les que necessitem la conciliació, les que necessitem igualtat salarial (que no sexual) i les que necessitem ocupacions dignes, perquè ara, les jornades reduïdes i la maternitat són pena capital en la teva professió. Segueix creient que no s’han d’imposar quotes? A veure qui l’entén. Ha quedat molt tocada amb això de les trames i els casos de corrupció amb els quals li toca bregar diàriament.
Senyora Cospedal. Senyores, senyors: des de novembre de 2012 existeix una proposta legislativa que -si s’aprova- és vinculant: El 40% dels càrrecs directius haràn de ser dones el 2018 a les privades i 2020 a les empreses públiques.
Deixi vostè de fer discursos fal·laços, avalant la transferència dels recursos de les persones treballadores al capital financer o a la patronal.
El nostre país ha reduït les prestacions socials, ha fet retallades salarials de pensions, ha flexibilitzat les nostres vides laborals i destrossat les nostres vides familiars, la qual cosa provoca l’empobriment de les dones i la pobresa infantil.
Els resultats de les retallades han tocat directament les economies de les dones: la cura i la dependència que fins ara havia recaigut en nosaltres i en l’Estat, avui, davant l’absència de les prestacions estatals, patim pitjors salaris, ocupacions precàries, major discriminació a l’hora d’entrar al mercat laboral, penalització per la maternitat, re-criminalització de l’avortament i per descomptat, la cura de totes les persones al nostre voltant, excepte de nosaltres mateixes. Això no està reflectit en aquest Eurobarómetre, ni cal que ho estigui per saber-ho. Però el compromís d’els i les que ho van confeccionar és començar a contemplar aquestes realitats.
Avui sabem allò que vol Brussel·les d’acord a aquest nou informe. Sabem el que vol la Troica. Sabem el que es pensa des del partit polític que ens governa. I també sabem que el poder mai se cedeix ni es regala: es perd o es guanya. A les dones avui ens tocava guanyar, pel bé de la nostra societat. I això es fa “amb quotes” obligades, ja que sense elles, no guanyem ni per peinetas ni per mantellines.
