Volen els mateixos drets que d’altres treballados i treballadores
Un sindicat i que sigui independent, és el que volen les treballadores de la llar que es van reunir, fa pocs dies, en una assemblea orientada , precisament, a construir aquest instrument representatiu que defensi els seus drets. No estan gaire satisfetes amb ser un dels sectors més vulnerables i amb menys drets socials en relació a d’altres treballadors i treballadores.
Al juny passat es va aprovar una nova norma que integra al Règim General de la Seguritat Social a les persones que treballen a cases i oficines fent feines de neteja, cura de persones i altres; malgrat això, diuen, aquesta nova normativa es insuficient ja que manté aquest sector sense drets bàsics, com és el dret a l’atur.
La feina que aquest sector realitza “no el veiem correspòs amb dignitat i patim la discriminació perquè no ens consideren com treballadores i Treballadors: no tenim contracte ni horari laboral, ens neguen hores lliures, vacances, pagues extres, baixes per malaltia, entre altres”, es va dir a l’assemblea on van assistir mig centenar de dones, i uns quants homes, que serveixen a cases, principalment a Barcelona i l’Hospitalet.
Es que, afirmen, les lleis laborals “confirmen aquesta discriminació perquè ens neguen l’accés al Règim General de la Seguretat Social, el dret al subsidi d’atur, i ens consideren un ‘règim especial”.
A l’ assemblea, realitzada al multi ètnic barri del Raval de Barcelona, hi van assistir forces dones i uns quants homes de diferents països, principalment d’Amèrica Llatina, de l’Àfrica i d’Àsia. Van ser convocades per les diverses organitzacions que impulsen la iniciativa: Papeles para todas y todos, Mujeres Pa’lante Col·lectiu Maloka, Asociación de Orientación a las Mujeres Inmigrantes en Catalunya i Diàspora Solidària.
A Espanya cotitzen a la seguretat social unes 300 mil persones que treballen en el servei domèstic, gran part d’aquestes són dones i el 90 per cent són dones estrangeres; malgrat tot, n’existeixen moltes més que fan aquest treball sense contracte.
L’objectiu és crear una organització que defensi els seus drets, un sindicat al que pertanyin també els i les que no tenen cap contracte, les i els que treballen per hores o a temps complert, les i els que estan internes i també les i els que no tenen papers de residència.
A més a més, volen un sindicat independent “en el qual nosaltres prenguem les nostres decisions, sense dependre d’orientacions polítiques o sindicals externes, tan sols guiades per la defensa del nostres drets”.
L’assemblea va determinar conformar tres comissions: per gestionar el tema legal, per elaborar els estatuts i per captar més afiliades i afiliats. Els eixos centrals que haurà de defensar el sindicat són: el dret al subsidi d’atur, contractes per escrit, eliminació del pagament en espècies, establir una graella salarial amb revisió segons el IPC i amb pagues extres, el dret a les vacances, així com al tems lliure setmanals, i l’eliminació de l’acomiadament arbitrari.
Hi ha molts testimonis de dones que, per ser estrangeres i no tenir papers en regla, treballen sense contractes, sense horaris definits, sense dret a sortir de la casa, sense poder utilitzar ni tan sols el seu mòbil, sense tenir dret a utilitzar internet, a més a més, són acomiadades si es que es posen malaltes, entre altres.
“Tenim cura de la mainada i d’avies i avis i fem feines de neteja a la llar, a escales i oficines. La nostra feina és tan digna com qualsevulla altra. És digna i necessària perquè amb ella contribuïm al benestar de la vida quotidiana de les famílies”, diuen.
