Dimarts 23 juliol 2024

Dimarts 23 juliol 2024

França: Presó per a clients de prostitució

OPINIÓ.- Un de cada tres homes italians és consumidor de prostitució segons un estudi recent. És un dels països on l’explotació sexual de les dones està més que assimilada socialment. 

Des de cardenals i congressistes fins l’exprimer ministre Silvio Berlusconi, han estat i són, grans clients de la indústria de la prostitució “fina, exòtica i discreta”, que en el seu cas és considerada un element d’estatus similar a portar sabates Ferragamo sota la sotana o els pantalons. 

Les dones prostituïdes són una mena d’accessori que enforteix la masculinitat, tal com ho va demostrar en els seus últims escàndols Berlusconi

 

No obstant això el que  està succeint potser en aquesta dècada faci que els italians es qüestionin la normalització del sexisme promoguda pel Hugh Hefner de la política europea. 

Fa uns dies l’Assemblea Nacional de França, que durant dècades va avalar la reglamentació de la prostitució, va votar per una resolució de principis que promou la seva abolició per deixar enrere la hipòcrita persecució i discriminació de les dones que estan suposadament protegides per l’Estat, però atrapades en un context de menyspreu social, revisió sanitaria i extorsió de “padrotes” i clients. 

La idea de congressistes tant socialistes com conservadors és proposar una llei abolicionista que castigui fins amb dos mesos de presó als homes que busquen tenir sexe pagat. És a dir imitar el model de Suècia, Noruega i Islàndia, on a les dones se’ls donen opcions educatives, laborals i d’habitatge (les tres raons per les quals milions romanen en contextos de prostitució i explotació sexual). 

L’interessant d’aquesta proposta francesa és l’argument de fons. No es basen en una discussió de pànic moral a l’estil nord-americà, sinó en un assumpte de discriminació i cultura, tant cap a dones com cap a homes. Si, vosté llegeix bé, cap a homes. 

Consideren que la “noció de la sexualitat masculina irreprimible reenvia una concepció arcaica de la sexualitat humana”, i argumenten que “donada la violència inherent a aquesta activitat la pràctica no pot ser assimilada equiparant-la a una activitat professional”.

 Segons els estudis duts a terme pel propi Congrés “les persones en situació de prostitució són majoritàriament víctimes d’explotació sexual i altres formes de discriminació”.

 Els clients que generin mercat (enforteixen el comerç amb intermediaris que busquen el tipus de dones que el client exigeix: joves, llatines, negres, asiàtiques, etc) rebran una sentència judicial de dos mesos i una multa de 3 mil 750 euros, que aniran a un fons per a la igualtat de les dones en situació vulnerable. 

Segons el Ministeri de l’Interior, a França hi ha unes 20 mil dones en el comerç sexual, en 1990 el 20 per cent eren franceses, però el 2011 més del 95 per cent són nigerianes, romaneses, xineses, búlgares i llatines. En la mesura que les polítiques d’igualtat avançen a França, menys dones es van veure forçades a prostituir-com a mitjà de supervivència. 

Crida l’atenció que les i els congressistes reconeguin que hi ha un vincle directe entre la regulació de la prostitució i l’enfortiment de les màfies de tractants.

 El mateix que a Alemanya, Escòcia i Holanda, es comença a discutir que hi ha una fal·làcia darrere de la legalització de la prostitució com a professió lliberal. No ha fet més que afavorir el masclisme, a les màfies i les xarxes d’explotació. A Suècia abans es traficaven entre 12 i 14 mil dones cada any, el 2011 s’han detectat de 200 a 400 casos en 12 mesos. 

L’interessant en el cas de França és que el focus es posa en els homes. No solament com a clients, sinó també com a víctimes de valors culturals que durant segles han rebut a força de clixés, argumentant que són incapaços d’establir vincles d’intimitat, de controlar i gaudir la seva sexualitat sense exercir violència o cosificar a una altra persona per poder tenir una trobada eròtic. 

La diputada socialista Danielle Bousquet espera que el debat de la prostitució surti dels trillats tabús i arguments d’ “allò que va ser ha de ser”. 

Acadèmiques franceses esperen que s’avanci cap al tema d’igualtat, que passa necessàriament per un debat nacional d’homes amb homes sobre l’exercici del poder en la sexualitat i el dret de les nenes  i els nens a ser educats d’una manera no sexista i amb un erotisme més lliure i sa. 

Mentrestant resulta encoratjador el gir en la discussió, ja era necessari que  s’ enfoqués en els valors culturals subjacents en el màrqueting de l’esclavitud, tant ideològica com física i política.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

El llibres de dones periodistes també van ser protagonistes de Sant Jordi

Les periodistes en el nostre país i arreu del món publiquen llibres de ficció i...
LLe.wwww

Amistat, literatura i autoritat

OPINIÓ Amistat, literatura i autoritat a ‘De corazón y alma (1947-1952)’, les cartes creuades...

María Galindo

Jeanine: usurpadora, substituta, subalterna?

OPINIÓ L’autora fa un dur i personal retrat de Jeanine Añez, la qüestionada presidenta de...