Dijous 25 abril 2024

Dijous 25 abril 2024

Buena

Les oblidades

 

OPINIÓ

Ahir vaig llegir un missatge a twitter que deia literalment: “Quedan quince minutos para que acabe enero y ya hemos tenido el asesinato de Soleimani, Iran respondiendo con misiles a los EE.UU., el derribo del avión, la muerte de Kobe, el coronavirus, el Brexit .. Joder con el 2020″

Potser i a primera vista pot semblar una cosa normal l’enumeració d’aquests fets per valorar el primer mes de l’any. Però, com sempre, a l’autor del missatge se li van passar les oblidades: la dones i criatures assassinades pel masclisme que, al llarg del mes de gener han estat vuit dones i una nena i que des del anys dos mil quatre ja són mil cent seixanta-cinc les dones assassinades per violències masclistes. Però tot i les elevades xifres, sembla que només des del feminisme ens en recordem que ens falten elles i les seves veus.

Després de quinze anys de l’aprovació d’una llei orgànica que va ser pionera al món, seguim amb xifres de vertigen i amb gent que, tot i aquestes mateixes xifres esgarrifoses, nega l’existència de violències masclistes i demana la derogació de la llei.

La sensibilització per a la prevenció d’aquests assassinats continua sent necessària, però pel que sembla, a massa gent li importa poc la vida de les dones víctimes d’aquestes violències. Els recursos policials i jurídics són massa escassos i les dones segueixen sent assassinades.

Diu la gent experta que el moment més crític i, per tant més perillós per a la vida de les dones, és quan es planteja la ruptura de la relació amb el seu agressor i els mesos següents. I que la pitjor violència no és la de les agressions físiques que arriben quan ja s’ha exercit la pitjor de les violències, si no que és la psicològica.

I és la pitjor perquè va desarmant poc a poc a la víctima de les seves habilitats socials i personals fins a deixar-la anul·lada per complet i, per tant molt més vulnerable i apocada. Si tot això ho sabem, per què no s’actua amb més celeritat?

És palesa la necessitat d’una educació afectiva i sexual a les escoles i des d’edats molt primerenques per començar a canviar hàbits violents en tots els sentits i en tot tipus de relacions.

Com sabem, el masclisme assassina a les dones. Per tant cal prevenir conductes masclistes des de tots els punts de vista i el més precoçment possible, tant en les famílies, com a les escoles, als mitjans de comunicació, etc. Perquè només des de la prevenció es podran aturar aquests assassinats. I la prevenció és una qüestió social que ens afecta a totes i tots.

Tinc molta esperança en l’equip d‘Irene Montero al front del Ministeri d’Igualtat. I la tinc perquè pitjor que es va fer als governs de Rajoy només ho poden fer des de la ultradreta que nega aquest tipus d’assassinats masclistes i s’emboliquen en retòriques estèrils per reforçar el sistema patriarcal que denigra les dones i roman impassible davant el patiment de les víctimes. I que utilitza la negació i l’oblit per mantenir aquest ordre assassí.

Aquestes gairebé mil dues-centes dones assassinades (segueixen sent més perquè moltes no es comptabilitzen correctament) en els darrers quinze anys, suposa un fracàs social amb enormes conseqüències en forma de dolor i ràbia per a moltes persones pròximes a aquestes dones assassinades. Eren i són morts inútils només per haver nascut dones.

L’oblit de les seves veus segueix sent una assignatura pendent per a tota la societat, ja que amb el seu oblit, naturalitzem una situació de desigualtat extrema i, també, naturalitzem al patriarcat assassí.

Aquest any no ha començat bé per a aquestes vuit dones i una nena assassinades. Això és indubtable. Intentem entre totes i tots anar a l’arrel del problema i posar-li una solució encara que no sigui a curt termini. I insisteixo que passa per l’educació i socialització en igualtat. I, al seu torn, en formar les nostres criatures amb una educació afectiva sexual com a element preventiu de les violències masclistes que, com s’ha demostrat, aquestes violències són assassines.

Mentre la prevenció només s’afronti amb mitjans policials i judicials i no entri a les escoles, tot serà molt més lent i dolorós. 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tere Mollá

Tere Mollá

Empleada pública del Govern valencià des de 1983. Sindicalista. Formadora en Igualtat d'Oportunitats, Violència de Gènere, Micro masclismes i Coeducació des de 2006.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Guanajuato (Mèxic): atac a la periodista Karla Janeth Silva Guerrero / la Independent / Notícies gènere

Les volem lliures, segures, informant. Les volem vives! Eliminar totes les barreres de gènere que...

Presentació del Pla d’Igualtat de la Diputació de Girona

  Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones es presenta el...

Nova Economia. Nous Reptes

Nova Economia, Nous Reptes fou el títol de la 23a edició de la trobada empresarial...