migradesmini

Compartir

Les migrades volen que els mitjans les consultin com a font d’informació

Cloenda dels Tallers de Gènere i Migració, primera producció de La Independent


 Aconseguir superar les mirades androcèntriques i etnocèntriques dels mitjans de comunicació; que les dones migrades deixin de ser presentades com a víctimes o éssers emocionals, i que es tinguin en compte els seus coneixements intel·lectuals i acadèmics. Que deixin de ser reflectides als mitjans de comunicació en termes negatius, és a dir, en notícies sobre violència o conflicte, i que se les tingui en compte com a fonts d’informació. En definitiva, que els mitjans no es limitin a parlar d’elles, sinó que els donin veu. 

Aquestes són algunes de les conclusions recollides a la jornada de cloenda del projecte “Dones migrants, dones amb drets: la comunicació amb visió de gènere, una eina que obre móns”, un cicle que, durant dos mesos, ha format una quarantena de periodistes i una seixantena de dones migrades. 


Cloenda_dones_migrants_4.Foto_Marisa_Ferrer
Escena de l’obra de teatre del grup Misky Bolivia. Foto: Marisa Ferrer

 {youtube width=”220″ height=”176″}3CA2hgj18W8{/youtube}

 

 

En els vuit tallers que s’han fet, s’han creat aliances, s’ha creat una agenda alternativa i s’han fet contactes. Segons la coordinadora del projecte, Joana G. Grenzner, el més innovador ha estat que les dones migrades hagin opinat sobre la visió que es dóna d’elles als mitjans de comunicació, i que és molt lluny de la realitat.


Després d’una obra teatral a càrrec de Misky Bolivia, migrades que viuen a Catalunya van participar a les taules rodones, “Migració en femení” i “Representació de les migrades als mitjans”. A la primera, Mariel Araya, de la Xarxa de Dones Immigrades a Catalunya-Jemanjà, va deixar clar que suna de les coses que més les molesta és ser tractades com a víctimes: “Se’ns mostra com a víctimes perquè deixem els nostres fills als països d’origen, però no es diu que allà hi tenim homes i dones que es poden fer càrrec d’aquestes criatures, com aquí hi ha els avis”, va assegurar. Araya va lamentar que  “es posi l’accent en el victimisme i no en el suport que rebem des dels països d’origen”. Araya va criticar també que els periodistes no assisteixin a les rodes de premsa que convoquen, i que les notícies relacionades amb dones migrades siguin principalment a les pàgines de successos. Finalment, va demanar als mitjans que deixin de tractar-les com “una entitat inamobible”. “Mai deixem de ser immigrants”, va lamentar.

 

Treballar conjuntament amb les autòctones


2010.Cloenda.Taula1-2.FotoLdiaVilalta
Primera taula de debat presidit per Tona Gusi, al centre

{youtube width=”220″ height=”176″}oV_YMrAFf7c{/youtube}

 


 Una opinió similar va mostrar Gemma Valeri, responsable de la Coordinadora d’ONG’s de les comarques gironines i membre de la comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes a Girona. Valeri, a més, va posar l’accent en la necessitat de superar la visió de la dona migrada com a “dona emocional”: és a dir, que no s’expliquin únicament les seves històries de vida, sinó que es tinguin en compte els seus coneixements acadèmics i culturals. De la mateixa manera, va incidir en el fet que no s’ha de treballar només amb dones migrades, sinó també amb les autòctones, fet que elles fan a través del Grup de Gènere de la Coordinadora gironina, on les dones proposen les activitats per realitzar conjuntament.


Zinnia Quirós, coordinadora a l’Estat espanyol del programa Abriendo Mundos, d’Intermon Oxfam, va donar a conèixer aquesta iniciativa que es porta a terme a banda i banda de l’Atlàntic i que té com a objectiu millorar la realitat de les dones migrades, especialment les que treballen en les tasques de llar, un sector especialment precari. Aquestes dones pateixen una “triple discriminació”: ser dones, migrades i treballadores domèstiques, sovint amb pocs drets. Quirós va lamentar que l’actual Llei d’Estrangeria, en lloc de promoure la integració, fomenta la irregularitat, i va recordar la responsabilitat que tenen els mitjans en aquesta àrea.


A Catalunya hi ha persones de 176 països


L’adjunta al secretari d’Immigració de la Generalitat, Montserrat Solé, va aportar una visió més institucional al debat, i va recordar que a Catalunya hi viuen més de mig milió de dones estrangeres procedents de 176 països. Va indicar que entre les prioritats de la secretaria d’Immigració hi ha l’augment de formació de les dones migrades (especialment en l’àmbit superior), nous programes d’alfabetització, i cursos de català, entre altres. L’objectiu del Govern, segons va dir, és que aquestes dones tinguin més presència en diferents àmbits, inclosos els mitjans de comunicació.


2010.Cloenda.Taula2-1.FotoLdiaVilalta
Segona taula de debat amb Joana G. Grenzer parlant

{youtube width=”220″ height=”176″}U_VnoXJFkPg{/youtube}

 


La segona taula va tenir una visió més periodística, sense abandonar en cap moment el punt de vista de les afectades. És per això que una de les ponents va ser la periodista boliviana Drina Ergueta, que havia participat als tallers. Ergueta va coincidir amb la resta de ponents a remarcar la mala imatge que tenen les dones migrades als mitjans, que les victimitzen en excés, i va suggerir als mitjans que, en lloc de parlar sempre de violència, divulguin també els processos de socialització i les oportunitats de les quals gaudeixen aquestes dones. Pel que fa a la visió que les dones migrades tenen dels periodistes, Ergueta va dir que les migrades consideren que estan molt allunyats de la realitat. Ara bé, mentre les llatines consideren que els periodistes no tenen prou coneixements, les africanes hi veuen mala fe al darrere. En aquest sentit, va lamentar els esterotips que presenten els mitjans, per exemple, relacionen les marroquines amb conceptes com “burka”, “terrorisme” o “submissió”; les llatines amb “ignorància” i “aprofitament”; les subsaharianes amb “pobresa” i “pateres”, i les d’Europa de l’est amb “prostitució” i “delinqüència”. Davant d’aquesta situació, va reconèixer que les migrades ja no contacten els mitjans de comunicació tradicionals, sinó que comparteixen la informació amb els més propers, i el seu missatge, per tant, no arriba al conjunt de la societat.


Estudi d’Acsur dins el Programa Veu Dona Sur


La representant d’Acsur Las Segovias, Marta Tudela, va corroborar les intervencions anteriors amb la presentació d’un estudi realitzat a quatre mitjans  de la premsa general tot donant a conèixer els resultats d’un estudi realitzat en base a quatre mitjans generalistes, El Periódico, La Vanguardia, ADN i 20 minutos. Els resultats constataven que les dones migrades surten poc als mitjans (per tant, són “invisibles”), són poc consultades com a fonts d’informació i que, si hi surten, ho solen fer a les pàgines de Societat o Successos. Va lamentar que la imatge de les dones migrades als mitjans “és esbiaixada i sense rigor informatiu”, i va proposar una sèrie de mesures, com ara, que les migrades siguin consultades com a font, que es reflecteixi la seva realitat, que s’utilitzi un llenguatge inclosiu, que la informació es contextualitzi, que els periodistes es formin, i que les eriodistes procedents d’altres països es puguin incorporar al nostre mercat de treball.


La professora Elvira Altés, per la seva banda, va posar èmfasi en la necessitat de superar les visions etnocèntriques i androcèntriques dels mitjans de comunicació i que les dones s’adonin de la seva situació: “Els mitjans sovint creuen que allò que diuen les dones no és significatiu, de manera que és un esterotip invisible, i hi estem tant acostumats que ni ens n’adonem”, va assenyalar.


2010.Cloenda.TaulaDebat.FotoLdiaVilalta
Debat presidit per Montserrat Minobis, presidenta de la XIDPIC.CAT i de La Independent
{youtube width=”220″ height=”176″}U8QJ1i9Y2es{/youtube}

 

 

 

 En el debat posterior, moderat per Montserrat Minobis, presidenta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, i presidenta de La Independent, es van posar de manifest qüestions com les dificultats que tenen algunes entitats per aparèixer als mitjans -ni que siguin locals-; la necessitat de teixir més relacions entre les dones periodistes i les dones migrades, o la rapidesa amb què els periodistes obliden les recomanacions fetes. Amb tot, tant la cloenda com el cicle en conjunt van ser valorats molt positivament pels assistents. I és que, tal i com va remarcar la coordinadora, Joana G. Grenzner, la iniciativa ha servit per “obrir camí” i veure que “hi ha molts móns que no es volen mostrar des del periodisme, sobretot històries d’aportació a la societat”.


Carme Alemany, presidenta del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (CCDFB) i representants de les entitats col.laboradores ACISI-CEPAIM (Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat), Atzavara Arrels, Entrepobles i el Col.lectiu Maloka –Mujeres pa’lante, van ser a la  fila zero, on també había hi havia periodistes de diferents mitjans: www.39ymas, Com Ràdio, BTV, i el director de l’Observatori sobre la Cobertura de Conflictes de la UAB i de l’ OMAD-CAV, Xavier Giró.

Laura Fanals és col·laboradora de La Independent.

{youtube width=”150″ height=”120″}U8QJ1i9Y2es{/youtube}

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També et pot interessar