OPINIÓ
A Barcelona hi ha unes dones que treballen 24 hores diàries de dilluns a diumenge. Els concedeixen, de vegades, sis hores lliures a la setmana.
Són dones que s’encarreguen de persones d’edat avançada i que viuen als seus domicilis. Sovint són persones grans amb demències senils, com l’Alzheimer.
Ens va parlar d’elles Carmen Juárez, una dona que va arribar d’Hondures ja fa uns anys, en el marc de les jornades “La Unió Europea a la cruïlla. Refugi i migració”, organitzades per ATTAC. Ella va experimentar en carn pròpia durant diversos anys allò que suposa realitzar aquest treball. Suposa, és clar, entrega i disponibilitat totals, cansament, tristesa, estancament personal, enclaustrament.
I tot això a canvi d’uns 700 euros i, no sempre, amb l’alta a la Seguretat Social.
Això passa a la mateixa Barcelona que treu 300.000 persones al carrer per cridar al món i les administracions públiques que volen acollir el màxim nombre possible de persones que fugen de la guerra, la violència, la inseguretat o la pobresa.
Quina és la Barcelona autèntica? La que expressa la seva solidaritat en públic o la que amaga la seva perversa maldat rere les parets en les que tanca aquestes cuidadores?
Vivim en una ciutat de contrastos. Però aquests contrastos no són només els que s’aprecien en el color divers humà i cultural de la nostra Rambla, el barri de Gràcia o les platges. Són també els d’aquella gent jove que marxa a Grècia a ajudar en allò que poden a persones refugiades atrapades en camps mal condicionats i aquest altre gent jove i adulta que traspassa la cura de les seves persones grans a persones que treballen en règim de gairebé esclavisme. O sense el gairebé.
Moltes d’aquestes heroïnes van canviar la por de morir tirotejades per qualsevol raó o casualitat en un país centreamericà pel desdeny de gent sense cor que es creu amb dret a maltractar-les psicològicament o físicament als barris alts de Barcelona a canvi d’una paga miserable.
Són heroïnes que pateixen i ploren en silenci i que unes hores, poques, algun diumenge, es barregen entre nosaltres.
Si en coneixeu alguna, si us plau doneu-li un petó de part meva.
*Periodista, professor de la UAB i vicepresident de l’associació Solidaritat i Comunicació-Sicom. Article publicat a metropoliabierta.com
