Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

L’antropologia crítica considera que les etiquetes de masculí o femení exclouen a moltes altres possibles realitats

La investigadora i professora Mari Luz Esteban Galarza considera que l’antropologia feminista ha d’intentar despertar l’interès de la societat en general i no només el de les persones homosexuals, transsexuals, lesbianes i de pensament feminista


 

Qüestionar la raó sexològica preestablerta. Aquest va ser l’objectiu de les xerrades que van tenir lloc dimecres 2 de novembre – i que duraran fins divendres 4 a la tarda- a la facultat de Geografia i Història i que estan organitzades per l’estudiantat del màster oficial d’Antropologia i Etnografia, a càrrec de l’antropòleg Manuel Delgado.

 

 

 

Entre les ponents, va destacar l’antropòloga basca Mari Luz Esteban Galarza que va parlar sobre l’antropologia somàtica, com aquella antropologia que busca la incorporació del cos en, en el sentit que, “la cultura està en el cos, en aspectes com la sexualitat i l’alimentació”. L’antropologia crítica, segons Esteban, és la que considera que les etiquetes de masculí o femení exclouen a moltes altres possibles realitats i per això no parla ni d’homes ni de dones com a categories, com se sol fer en la sexologia. “Si preguntes a la gent en general si se senten homes o dones la majoria et respondrà una o altra categoria, però si els hi preguntes el perquè, obtindràs respostes ben diferents que de seguida et faran adonar de la complexitat que estàs abordant”.

Les mares estimen a les seves criatures? Preguntes com aquesta que semblen òbvies i que no s’ensenyen a l’escola, l’antropologia crítica les posa en qüestió. Segons Esteban, “si algú vol ser una antropòloga crítica, haurà de pecar i anar contra les conviccions religioses i socials i jo, sóc una pecadora”. La ruptura de la qual parla aquesta antropòloga afecta “tant a les teves investigacions com a una mateixa” i, malgrat que sembli contradictori, obliguen a la investigadora a implicar-se i alhora distanciar-se. Segons Esteban, el que dóna força a l’antropologia feminista és la capacitat que té “d’admetre la vulnerabilitat de la disciplina”.

Les preguntes que solen fer-se en els debats a peu de carrer com: Hi ha similituds entre els homes i les dones? El perquè de la desigualtat econòmica entre homes i dones, etc.  també son qüestions vàlides per a l’antropologia crítica. Perquè l’antropologia feminista “no hauria d’interessar tan sols a les feministes, lesbianes, transsexuals sinó a tota la societat” i per això considera que és un repte per l’antropologia crítica arribar a “commoure” a tothom. Però, per què l’antropologia crítica interessa més a les dones? Esteban sosté tres motius: per la tradició feminista, per la forma que té la disciplina de presentar-se i, per últim, perquè les dones tenen menys por a experimentar (“és a dir, menys posició a perdre”). Per últim, Mari Luz Esteban Galarza va voler deixar clar que el fet que una persona sigui investigadora antropològica i lesbiana o transsexual no implica que pugui fer una bona anàlisi antropològica en clau feminista.

Les xerrades també van comptar amb la participació de la professora de la Universitat de Saragossa Elvira Burgos Díaz que va parlar sobre el text literari La lesbianització del cos de Monique Wittig i de la teoria queer de la filòsofa nord-americana Judith Butler, com les dues teòriques que més ha estudiat i més l’han influenciat. Sobre el text de Wittig, va destacar “el poder de criticar els motlles actuals d’entrendre la sexualitat” i per això s’ha de lesbianitzar el cos en el sentit d’englobar diferents maneres d’entendre la sexualitat, com pot ser per exemple, erotitzant altres parts dels cos que no siguin els simples genitals”. Pel que fa a Butler, va esmentar la relació que entén la filòsofa entre el cos, en el sentit que, “el cos va lligat al llenguatge i les normes s’incorporen al cos, i per això el cos no només ens pertany a nosaltres”.

A l’acte també es van exposar les investigacions de dues de les alumnes del màster. En primer lloc, l’educadora social Alba Barbé Serra va presentar el seu treball: ‘Desterritoritzant els codis culturals de la masculinitat: La performance Drag King’, en què va posar de manifest com aquest tipus de performance, en què les dones es disfressen d’homes o els homes es disfressen de dones i agafen el rol corresponent, s’aconsegueix desnaturalitzar la masculinitat i la feminitat. L’alumna Caterina Canyelles Gamundi va parlar sobre la seva tesi doctoral sobre les preses del Partit-Comunista del Perú-Sendero Luminoso. Canyelles va informar que un 38% dels membres de Sendero Luminoso van ser dones i va explicar la seva anàlisi basada en els testimonis de les mateixes dones. “Dels meus quatre fills, el segon és fruit de la tortura”, va llegir Canyelles i va admetre que sempre que llegeix la declaració d’aquest testimoni se li posa la pell de gallina.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Trobades Estatals LGTB: marcar l’agenda política

Fotografia Xavi Chamarro “Les nostres conclusions han de marcar l’agenda política” El passat cap de...

Ciutat de Mèxic: sense precedents per als drets de les dones / La Independent / Notícies Gènere

Les lleis aprovades en la nova Constitució, marquen un precedent per als Drets Humans, especialment...

Onu: Dones llatines pateixen “gravíssim” problema de violència / La Independent / Notícies gènereo

    Divendres dia 6 novembre, es va presentar a Panama un informe de Nacions...