L’ increment femení és més alt que el masculí i la demanda de feina de les dones, més del doble que la dels homes
Les últimes dades de l’atur registrat a les comarques centrals (Anoia, Bages, Berguedà, Solsonès i Osona) reflecteixen, no només un augment de l’atur en general, sinó la incidència de la crisi en les dones. De les 40.963 persones que s’han registrat en l’atur d’octubre de 2010, 20.661 són dones. Per comarques, l’Anoia i Osona són les que en aquest últim mes registren més atur femení que masculí, amb 5.604 i 6.146 registres respectivament.
Tot i que aquest mes ha disminuït la tendència creixent de l’atur en les dones, aquestes continuen sent les que registren més atur acumulat. La durada de la demanda d’atur de més de 24 mesos en les comarques centrals afecta 4.714 dones, més del doble que homes, que se situen en 1.926 registres.
Aquesta dada revela que les dones ja es trobaven en situació d’atur abans que es manifestés, més durament, l’actual crisi econòmica. Les dades generals de l’atur registrat el mes d’octubre de 2010 de Catalunya també mostren aquesta acumulació, ja que l’atur femení mostra un increment interanual més alt que el masculí, amb un 6 % i 2,7 % respectivament.
Bages, Berguedà i Solsonès han perdut uns 80.000 llocs de feina
Tot i que la desigualtat vers les dones és estructural, l’actual conjuntura econòmica s’explica amb el context empresarial i socioeconòmic de la Catalunya Central. Segons dades de la Federació Empresarial de la Catalunya Central del segon trimestre de 2010, tan sols en les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès s’han eliminat uns 79.858 llocs de treball i han tancat uns 7.908 centres de treball. Els sectors amb més pèrdua han estat el de mediació financera -amb un 62,3 % menys de llocs de treball-, la construcció -amb una disminució del 10,9 %- i els transports i comunicacions -que ha perdut un 8,9 % d’ocupació-. A la comarca del Berguedà destaca la pèrdua d’un 15,8 % de llocs de treball en el sector de l’educació.
Les àrees d’activitat ocupades majoritàriament per dones com l’educació, la sanitat, l’administració, el comerç i l’hostaleria, continuen seguint la segregació ocupacional en funció del gènere. Els dos sectors econòmics que encapçalen la major incidència de les dones de les comarques centrals són els serveis i en menor grau la indústria, segons dades de l’Enquesta Demogràfica de L’Idescat. La important crisi de fa dos anys de la indústria tèxtil va representar, segons l’informe de la UGT Anàlisi del comportament de l’ocupació industrial en el marc de crisi global, el tancament d’ unes 1.229 indústries del tèxtil i la confecció va afectar greument la situació laboral de les dones que treballaven en el sector industrial. Segons dades extretes de l’Observatori del Treball de la Generalitat, en aquests últims tres anys s’han presentat un total de 778 Expedients de Regulació d’Ocupació a les comarques centrals i han afectat un total de 20.501 persones, de les quals el 31.4 % són dones.
Invisibilització i tradició masclista en l’agricultura
La incidència de les dones en altres sectors molt masculinitzats, com l’agrícola o el de la construcció, encara continua sent molt minsa. Segons les últimes informacions de l’EPA (Enquesta de la Població Activa) del tercer trimestre del 2010, del total d’assalariades de Catalunya, tan sols el 0,59 % es dediquen a l’agricultura i el 1,61 % a la construcció.
Dos dels factors que limiten la presència de les dones en el crític sector agrari són la invisibilització femenina i també la tradició masclista que segueixen moltes famílies. Segons Dolors Puigalsina, responsable del Grup de Dones dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), “les dones sempre hi han estat presents, en les tasques de pagès, però sempre han quedat invisibilitzades i no han cotitzat mai. Ara les dones reclamen el seu dret a un salari, a una cotització dins del negoci familiar”. Puigalsina argumenta que la manca de dones que liderin una explotació agrícola té molt a veure amb el seguiment de la tradició hereditària catalana i que cal corregir aquestes pautes discriminatòries. Segons Puigalsina, algunes de les propostes per fomentar la incidència de les dones en l’activitat agrària passen per incloure una perspectiva de gènere a les escoles agràries i crear més xarxes de suport a les dones i al món agrícola.
