Es coneix, tan sols, un 20% dels casos de trata i part de la lluita es trencar els mites que l’envolten. A l’estat espanyol, 4 de cada 10 homes fan créixer com clients aquest circuit d’explotació
“La trata de persones té en essència el fet d’exercir la violència contra les dones i és tan gran la magnitud d’aquest comerç il·legal de cossos que és molt difícil d’imaginar la seva real dimensió. La mancança d’informació que hi ha, la proximitat amb el que passa i la poca feina que es fa per evitar-ho posa la pell de gallina”, així s’expressava la periodista mexicana, investigadora i defensora del drets de les dones, Sara Lovera, que amb i l’experta en seguretat contra la violència masclista, la catalana Alba García, van revelar realitats i van aclarir conceptes sobre la trata de persones, en una il·lustrativa jornada organitzada a Barcelona per CEPAIM/ACISI.
“L’opacitat de les xifres” és molt alta, continuà Sara Lovera. Es creu que tan sols es coneix un 20% dels casos. En la mateixa línia, García va afirmar que, d’acord amb la informació de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, 1 de cada 20 casos s’arriba a conèixer. Apartir d’aquestes dades, les xifres fan estremir-se.
L’Organització Internacional del Treball afirma que, amb dades del 2005, la trata d’éssers humans arriba fins a 2,5 milions de persones. La trata és un dels tres primers negocis al món, junt amb les drogues i las armes.
S’entén per trata el comerç de persones amb fins il·lícits d’explotació, ja sigui per a que facin treballs forçats, que formen part d’economies submergides com el treball domèstic imposat, o pel comerç d’adolescents i de nenes i nens, per exercir la prostitució obligada, per ser sotmesos a l’esclavitud o per traficar amb òrgans.
Per una altra banda, l’ONU calcula que quatre milions de dones son reclutades cada any per exercir la prostitució i també estima que dos milions de nens i nenes també pateixen la mateixa destinació. Es a dir que de cada tres persones prostituïdes, una és una criatura o adolescent.
L’explotació sexual és el principal destí de la trata, és el 87% dels casos. D’aquests, el 90% són dones i noies. Tant Lovera com García van afirmar que, degut a que una majoria contundent dels casos de trata amb fins d’explotació sexual són dones, qualsevol política pública o legislació s’ha de fer amb sensibilitat de gènere.
“La trata forma part de la violència contra les dones. L’explotació sexual es la cosificació del cos pel ús i plaer de l’home”, va dir Lovera. Fins i tot, si l’acte de violència és exercit sobre un home, és violència masclista.
A Europa, la mitjana de consum de la prostitució és del 19,5%, és a dir que 2 de cada 10 homes paga por tenir sexe. España té, en aquest marc, un número atípic: 4 de cada 10 alimenten el cercle de prostitució on, en mols casos, hi ha trata.
Com passa amb les drogues, l’usuari de la prostitució crea demanda. La diferència rau en que la droga és un producte i les i els que són sotmesos a la prostitució són persones.
Mites de la trata
Estudis realitzats per la CATW, confirmen que en la trata el reclutament de persones pot fer-se mitjançant el rapte o segrest, la pressió dels pares, el conveni entre pares i traficants, l’engany, l’oferiment de millors condicions de vida i de feina, les addiccions, la violència familiar, l’abús sexual, la adopció il·legal, la seducció o el matrimoni previs a l’explotació de les víctimes.
A la societat existeixen molts mites sobre la trata que fan disminuir les possibilitats d’atenció del problema, de donar suport a les víctimes, recuperar-los i sancionar als responsables. Entre aquests hi ha la creença que l’esclavitud és una cosa del passat; encara que hi ha molta legislació sancionadora al respecte, l’esclavitut encara existeix.
També es creu que els i les que pateixen sometiment per la trata són persones pobres i sense educació, que passa tan sols als països en desenvolupament o a les grans ciutats. Tot això és fals, el mercat de la trata és sofisticat i demana, moltes vegades, “perfils” de persones amb característiques concretes. Qualsevulla podria complir amb els requisits.
S’afirma també que les víctimes podrien demanar auxili i que no ho fan voluntàriament. La pressió que rep una víctima i el control sobre ella es molt alt i, generalment, l’impossibilita de demanar ajuda. Por una altra banda, aquells que les o els van introduir en la trata poden ser, en molts casos, persones molt properes:un parent, un promés o un conegut.
També es comú confondre la trata amb la migració i són fets totalment diferents, encara que un pot acabar en l’altre.
Finalment, es creu que no és possible canviar la situació de les persones que pateixen trata. Lovera i García asseguren que sí és possible fer-ho.
Mesures de lluita
La trata de persones és un crim que dia darrera dia va creixent, per això la Comissió Interamericana de Dones afirma que aquesta terrible realitat “necessita una resposta multilateral dels governs, amb les organitzacions de la societat civil, per dissenyar polítiques de prevenció i de protecció de les víctimes, així com per sancionar als traficants”.
La dimensió del problema necessita de polítiques globals, tenir informació captada amb indicadors comuns, d’actuacions conjuntes i de criteris units en el seu tractament.
Per a Lovera, la trata “és principalment una qüestió de drets humans i no de economia de mercat”, així com la prostitució “no pot ser entesa i consentida com ‘treball’ perquè facilita que l’industria del sexe i la trata s’expandeixi amb els seus negocis”.
García va dir que és important el tractament d’aquest tema des d’un punt de vista social i no penal.
A Cataluña, el novembre del 2010, es va concloure, després d’uns quants anys de treball, el “Protocol marc per una intervenció coordinada contra la violència masclista” que permetia la detecció de la trata i establia el procés de tractament dels casos de manera coordinada entre totes les entitats que haurien de participar. Ahir, el govern va presentar un protocol d’actuació en casos de trata de persones.
