Haver agregat recentment a les dones a les estructures militars no està canviant la cultura i els impactes de la militarització. Convé seguir la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i Llibertat de rebuig a la guerra.
En aquests últims anys, la carrera armamentista al món ha reprès vol i gairebé el 80% de les armes són venudes pels cinc països del Consell de Seguretat de l’ONU, els que, justament, haurien de garantir la pau al món.
Lamentablement la majoria dels Estats segueix encara un enfocament de seguretat basat sobre l’acció militar, per resoldre conflictes (o armar-los). És el famós “si vis pacem, para bellum” dels romans: Si vols la pau, prepara la guerra, ja que és inevitable.
D’aquesta manera s’ha arribat a la paradoxa que ja no es produeixen armes per les guerres, sinó es produeixen guerres per utilitzar l’immens arsenal d’armes acumulat (el cost de funcionament d’un any del sistema de les Nacions Unides representa només el 0, 15% de la despesa militar global).
Això, tot i que tot el procés històric demostra que l’enfocament de seguretat “tradicional”, que tendeix a aixafar l’enemic amb la seva força militar, pot reduir temporalment les hostilitats; però si no es resolen les causes del conflicte, el desig de venjança del vençut pot fer explotar noves guerres.
Des de sempre, grups petits i grans de dones han intentat accions espontànies de pau a les zones de conflicte, com ara a Israel i Palestina, treballant per construir societats més justes i respectuoses amb els drets humans.
Fa 100 anys
En aquest sentit, una important iniciativa internacional, que mereix ser coneguda i difosa, és la que desenvolupa la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i Llibertat (Women ‘s League for Peace and Freedom- WILPF), fundada fa 100 anys.
Quan ja havia explotat la primera guerra mundial, i 70 milions de militars s’integraven a “aquesta inútil massacre” (com la va definir el papa Benet XV) i 1.136 dones provinents de 12 diferents països, es van reunir a la Haia per analitzar les causes profundes del conflicte i promoure accions de pau.
En 1931 i 1946, les presidentes de la Lliga d’aquest llavors van rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva incansable treball. No van aconseguir aturar les dues guerres mundials, però, lentament, l’enfocament holístic de la Lliga, ha portat a un major comprensió de la connexió entre la desigualtat generalitzada de gènere i la proliferació de les armes.
A més, ha ajudat a reflexionar sobre el fet que els conflictes armats tenen impactes específics en homes i dones: desplaçament forçat, ruptura del teixit social, augment de la pobresa, exclusió social i violència sexual.
Actualment, el 80% dels 50 milions de persones refugiades és constituït per dones, mentre només el 4% dels acords de pau porta una signatura de dona.
Avui la Lliga és una ONG consultora en les Nacions Unides, convidada a participar en importants reunions internacionals, com les que van portar al Tractat de no proliferació nuclear.
L’any 2000, en resposta a la persistent pressió de la societat civil, i de la Lliga, el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar la Resolució 1325 sobre les Dones, la Pau i la Seguretat, en la qual s’identificava l’impacte desproporcionat de la violència en les dones i les nenes, mentre es reconeixia l’important paper que elles juguen en la construcció de la pau.
Resolució 1325
La Resolució 1325 compromet els estats membres de Nacions Unides a prendre en consideració i donar suport a les dones que construeixen pau enmig de la violència, a garantir la presència significativa de dones en tots els espais de decisió, inclosos els processos de pau ja protegir les dones i les nenes dels impactes específics que pateixen en els conflictes armats.
L’agenda sobre Dones, Pau i Seguretat s’ha desenvolupat des de l’any 2000 amb l’aprovació de set resolucions addicionals del Consell de Seguretat de l’ONU que enforteixen i complementen la resolució 1325, però comptant amb escassos recursos.
Com altres importants resolucions, la 1325 pot xocar amb la fragmentació legal i l’escassa voluntat política dels estats, per això la WILPF segueix activa amb seccions en 37 països, mantenint un enfocament integrat que inclou pau, seguretat, desarmament, justícia, igualtat home i dona, desenvolupament i drets humans en el sistema internacional, i verificant la seva distància de l’experiència real dels que se suposa que han de servir.
En altres paraules, es vinculen els temes crítics de la seguretat i desarmament, amb l’economia política, el medi ambient, els drets a l’alimentació, l’habitatge, l’aigua, el benestar social a nivell local.
Feminista, pacifista, internacionalista
El projecte de la WILPF proveeix en molts idiomes informació online que pugui ser útil en el treball de les organitzacions de dones.
La secció espanyola de WILPF s’ha creat en 2011 a Madrid, amb enfocament feminista, pacifista, internacionalista. La seva presidenta és Carmen Magallón, la seva vicepresidenta Manuela Mesa.
Des de l’any 2007 Espanya compta amb un Pla d’Acció del Govern d’Espanya per a l’aplicació de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (2000) i d’un Pla per a la seva aplicació en les polítiques de la Cooperació.
El 2014 l’Institut Català Internacional per la Pau, va assignar a la WILPF el premi “Peace in progress”
Més informació:
WILPF
