Una rebel·lió en tres estadis: l’Emoció, la Subjectivitat i l’Adquisició de consciència feminista
L’IEmed té present les accions de les dones en moltes de les seves activitats com ara la recent presentació del llibre de Teresa Langle “La Rebelión Sigilosa”.
La directora de la revista “Quaderns de la Mediterrània” i Directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies de l’Institut Europeu de la Mediterrania (IEMed) Maria-Àngels Roque va presentar a les participants de la mesa de presentació d’aquest llibre: Victòria Camps, catedràtica d’ètica de la UAB, Mary Nash, catedràtica d’història contemporània de la UB, i a l’autora del llibre Teresa Langle, directora de Women’s Knowledge, Fundació Cultura de Pau .
Roque va voler ressaltar el paper de les dones en les revolucions àrabs actuals, en particular la d’una blocaire egípcia de 22 anys que des de la plaça de Tahrir descrivia el cansament de les dones davant la situació al seu país, així com l’ enrenou que va causar la detenció d’una activista de drets humans iemenita.
Victòria Camps va donar l’enhorabona a Teresa Langle ja d’entrada pel títol escollit, ” que reflecteix molt bé la revolta tranquil·la i no violenta, que han portat a terme les dones a través de la història conquerint els seus drets d’una manera pausada”.
Per Camps és molt remarcable la nova proposta d’aquesta autora, ja que si fins ara es parlava de dos tipus de feminisme, el de la igualtat i el de la diferència, Langle proposa en el seu llibre un gir metodològic. Cal negar que hi hagi una veritat absoluta en el discurs patriarcal (sempre excloent), ja que hi ha més visions. Les dones han fet molt al llarg de la història, però aquesta disciplina n’ ha recollit molt poc, és per això que les dones no han estat font de coneixement i per tant cal recuperar la memòria històrica de les dones. La subjectivitat femenina està inserida en el masclisme i en el discurs patriarcal, com ara l’emoció feminista que alimenta el masclisme i fa que es reprodueixi.
Com anar al fons d’aquesta emoció feminista? Langle aposta per la literatura- va afirmar Camps– ja que es dóna en el llenguatge i en rebel·lions quotidianes, començant per l’àmbit privat, amb les quals es provoca el despertar col.lectiu. Per la catedràtica d’ètica hi ha un rerefons filosòfic: la crítica al moviment liberal, que no ha sabut integrar cap diferència, ho ha proclamat tot a nivell universal, deixant a fora a mola gent, cosa que crea mons tancats en ells mateixos. Per Camps, dins del feminisme hi ha d’haver pluralitat i a més s’ha de reconèixer.
Mary Nash també lloà el llibre de Teresa Langle. Digué que és un llibre complex, que obre horitzons i categories analítiques, que ens fa reflexionar sobre la manera com ens qüestionem el feminisme en el passat i en el present. Assenyalà que l’autora es planteja com donar veu a qui no la té. Remarcà que la proposta de subjectivitat de Langle és molt interessant, ja que no es tanca a rebutjar les fixacions i busca les elusions, el que no es diu.
Teresa Langle respongué en primer lloc a la pregunta de Victòria Camps sobre com trobar l’emoció feminista amb l’afirmació: ” és un repte de vida”. El llibre sorgeix després d’haver estudiat durant 7 anys filologia hispànica a l’estat espanyol sense haver sentit mai parlar de Maria de Falla, una de les escriptores més importants del Segle d’Or, una best-seller del segle XVII. Va ser per casualitat que va trobar una referència a de Falla als Estats Units i per la qual va començar a plantejar-se quant no coneixem.
També en el pla personal, Langle explicà que ja des de petita l’han fascinat el silenci i el significat que tenen els diversos silencis. Un dels seus versos de joventut, que encara recorda, deia: “una cadira, sense potes ni fusta”. És aquesta idea de l’absència en la presència ( no després, sinó en).
Per a Teresa Langle la rebel·lió es produeix en 3 estadis: l’ Emoció que és el procés d’apropiació. És la relació amb l’experiència de gènere; la Subjectivitat que ens confirma que cal desenganxar-se dels prejudicis; i finalment, l’Adquisició de consciència feminista que ens porta a acollir aquesta consciència que comporta una transformació social.
El significat intern del llibre és la revolta privada que fa la condició femenina a causa de la vulnerabilitat amb què topa aquesta pel fet de ser qui és ( ser dona). I se centra en l’emoció femenina per reflectir la seva experiència quotidiana i històrica i formar part del gènere femení.