Josune Muñoz
L’empresa va néixer l’any 2003 amb l’objectiu de crear una finestra des d’on abocar-se a la creació literària, cultural i artística de les dones. Skolastika. Servicios literarios és una iniciativa que (prengueu-vos a broma el tòpic) només una de Bilbao fora capaç de muntar i tirar endavant.
Són molts anys compartint literatura i “pincho-potes”, converses íntimes i sessions de treball. Entrevistar Josune Muñoz no em resultarà gens fàcil ni, probablement, tan divertit com quan vam fer juntes l’article Sonrisas de tinta, aparegut a Las HumoristAs. Ensayo poco serio sobre mujeres y humor.
Joseba Muñoz al mig.
Jo, més que per Skolastika, et preguntaria com hi cap tanta energia en metre i mig d’alçada?
Quan la indignació per tants segles d’invisibilització troba un canal creatiu sol alliberar molta energia, almenys a Bilbao. Crec que hi havia una fórmula matemàtica: energia = Indignació + Creativitat. No era una cosa així?
Doncs, ara mateix, no hi caic, però alguna relació hi haurà entre aquesta fórmula i Skolastika. Explica’ns com i per què va néixer?
Tot comença a la Universitat, quan fas la carrera de filologia basca i no estudies ni una sola autora. Parlem dels anys 80, finals. Jo sabia que hi havia autores euskaldunes i tenia molt interès per estudiar crítica literària feminista, i em vaig posar a investigar aquestes autores. Tampoc existien departaments d’estudis de gènere a l’Estat Espanyol, així que el que he anat fent ha estat omplir buits. No s’estudiaven autores, calia tenir autores, no es mirava amb una mirada de gènere, calia fer-ho.
Però Skolastika és una iniciativa privada.
Sí, cap institució ha estat interessada en crear un espai semblant i, el que és més terrible, en ser una empresa privada no rep cap tipus de subvenció. T’imagines l’energia si a la fórmula li afegíssim la variable subvenció?
La bomba!
Tot i així, et diré que no tot és energia. Perquè pogués crear-se Skolastika van confluir dues circumstàncies. D’una banda, es va crear a Bilbao el Emakumeen Dokumentazio Zentroa (Centre de Documentació de les dones), i per una altra, l’ajuntament va posar en marxa un altre tipus de cursos per a les dones que no eren macramé o costura. Llavors vaig oferir “Història de la literatura de les dones”, un curs resum del que havia estat investigant. Aquí va començar a prendre forma el somni.
I com a empresa de serveis literaris?
Neix 9 anys després, quan després de treballar en unes condicions laborals pèssimes, amb la meva segona maternitat, descobreixo que no tinc dret ni a l’atur ni a estar de baixa … hi va haver una importantíssima motivació econòmica que va tenir a veure amb sortir de la precarietat laboral.
Però no és només la necessitat la que ens porta a reinventar-nos la vida, a crear alternatives; darrere de Skolastika hi ha visió empresarial, anàlisi històrica i de mercat i, sobretot, ideologia.
En realitat, van confluir tres factors: el meu somni, el meu desig i la necessitat de moltes dones. La demanda d’un espai com Skolastika ja existia, per això ha funcionat. El trist és que aquesta demanda l’hagi hagut de cobrir jo.
Llavors, tu, en aquest moment, llogues un local i muntes aquest Centre de Serveis Literaris, així, en gran, a la bilbaïna.
Sí, em vaig passar un any preparant-me amb un servei per a la creació de PIMES, que tenia l’Ajuntament de Bilbao i em vaig arriscar. Al principi, no era molt ambiciosa. Volia alguna cosa que em permetés viure dignament, als meus fills i a mi, i la idea, al principi era, sobretot, fer classes.
Ara Skolastica ofereix un ampli ventall de jornades, cursos, tallers, exposicions, conferències i un llarg etcètera cultural enfocat a difondre l’obra de les dones, tant en castellà com en basc.
I mira tu en el que s’ha convertit!
Vaig descobrir que hi havia moltes possibilitats d’acostar la literatura i la cultura de les dones més enllà del format curs. Al final, Skolastika s’ha convertit en una empresa que ofereix tot tipus de serveis literaris a la carta.
És a dir?
Cursos, dins i fora de Skolastika; xerrades, seminaris, articles, ponències, exposicions … El que més demanda té són les conferències, que variem segons les peticions del moment, (el que està de moda, per dir-ho ràpid,) o el que a mi més m’interessa treballar: bestsellers , autores com Atwood o Morrison, el mite de l’amor romàntic, etc.
L’èxit d’Skolastika demostra fins a quin punt, les dones estan àvides de coneixement, d’informació de qualitat i de bons serveis amb visió de gènere.
Una de les activitats a la Skolastika.
Quan dius cursos vols dir tant els que fas tu com els que fa la gent externa.
En Skolastika hi ha dos tipus de cursos, majoritàriament hi ha els que dono jo, que són de formació en crítica literària feminista, i després hi ha un altre tipus de cursos que tenen més a veure amb l’escriptura creativa i que donen autores com Virginia Imaz, Laura Freixas o tu mateixa.
És un honor formar part d’aquest projecte. I encara més sabent que per Skolastika passen figures tan il·lustres com Dolores Juliano, Marika Vila o Rosa Montero.
Aprendre de les grans amplia la nostra mirada. Aquestes autores ens aporten la seva experiència i ens ensenyen a tenir cura del saber femení com a eina d’empoderament per a les dones. Conèixer la nostra cultura i compartir aquest saber ha ajudat ja a centenars de dones a agafar les regnes de la seva vida.
O sigui, que hi ha una funció social darrere del projecte Skolastika?
És clar, també hi és en la fórmula! Com podria ésser que una empresa feminista no tingués una funció social? Aquí hem estat molt ambicioses. Treballem per la recuperació de la literatura de les dones, però també desmuntant l’amor romàntic o les violències contra les dones. En aquesta faceta ens han ajudat molt el còmic i les noves sèries de televisió. A més, ens han portat a les aules de l’ensenyament mitjà. Treballar amb adolescents, un altre desig complert.
Com a empresa de serveis literaris s’ha anat adaptant a la demanda. Va començar amb 40 m2., I ha hagut d’anar ampliant espai per albergar una biblioteca única.
Tens un fons documental impressionant, sobretot la KomiKteKa de la qual Skolastika n’està tan orgullosa.
Sí, és cert, n’estem molt orgulloses. Quan vaig començar a oferir serveis de crítica literària feminista, el fons literari amb el qual treballem no existia a les biblioteques, era molt difícil de trobar. Com a empresa feminista volíem crear capital cultural feminista, és a dir, cultura de dones a l’abast de les dones, que hem concretat en una biblioteca de literatura amb més de 5.000 volums, un komikteka amb més de 2000 títols, i una col·lecció d’art.
És veritat, la col·lecció d’art!
Des del començament volíem ampliar la nostra aportació de paraules amb imatges. Són gairebé 100 peces creades per dones, majoritàriament joves i basques, que inclouen gravats, serigrafies, collages, escultures, dibuixos … les temàtiques tenen a veure amb el que reflexionem i analitzem. Peces entorn de la menstruació, per posar un exemple. Aquesta col·lecció es presta per un preu simbòlic, cobrir despeses i poc més.
La poeta Jacarandá Dissident, alumna de Skolastika, diu que és com el Lyceum Club però en versió basca: “No és una classe magistral vertical on som atuells buïts sinó un compartir lectura amb altres dones i altres identitats des d’una metodologia molt interessant. Aquesta mirada de crítica literària et fa aprofundir en els llibres “.
Jaca em va parlar del mètode Skolastika.
El format de Skolastika volia recuperar una transmissió de coneixement horitzontal. Es va dissenyar com una barreja entre els salons literaris i el Lyceum Club. La literatura de les dones, encara que corre paral·lela a la dels homes, és una altra. Per portar aquesta “alteritat” al centre es necessitava una metodologia nova. Havia de ser rigorosa, capaç de formar de manera ordenada i avaluable; horitzontal, per incorporar la mirada i reflexions de les alumnes; multidisciplinar, per entendre les causes tant de la creació com de l’exclusió literària; inclusiva, que en literatura significa capacitat d’analitzar textos de qualsevol època i espai: dones medievals, afroamericanes, euskaldunes, senegaleses … tot un repte.
Treballeu tot tipus de textos?
Sí. La crítica literària feminista postcolonial és una disciplina acadèmica molt exhaustiva i avançada. Permet analitzar tota la literatura oral, poesia, relat, assaig, novel·la … i dues de les nostres especialitats: la literatura de les dones no occidentals i l’autobiografia femenina. Això és la teoria, però com treballem a la carta, acudirem a on se’ns cridi per fer la pràctica. No puc explicar-ho tot aquí.
Explica, almenys, una anècdota curiosa.
Quan una dona entra per primera vegada a Skolastika i veu la seva biblioteca sol preguntar Te’ls has llegit tots? o De veritat són tots de dones? Quan entra un home la pregunta sol ser Són tots teus? Aquí hi ha un dineral!
Josune riu, és molt habitual en ella, com l’ús d’adjectius grandiloqüents quan es refereix a l’obra de les dones que investiga, analitza i transmet. M’he passat tota la conversa esperant que digués: “una obra magnífica”, “un material fabuloso”, “una artista extraordinaria”. No ha sortit cap d’aquestes paraules. Obligat és finalitzar l’entrevista tot afirmant que Skolastika és un centre fabulós amb una oferta cultural magnífica; quelcom extraordinari en els nostres dies.
