Dijous 03 octubre 2024

Dijous 03 octubre 2024

Compartir

Jornada artística Cultural pels pobles indígenes de Colòmbia,

El dissabte passat 17 de setembre es va organitzar al Centre Cultural la Farinera del Clot la Jornada Artística i cultural pels pobles indígenes de Colòmbia: Un cant a la vida en recolzament a la lluita dels pobles indígenes a Colòmbia. La Independent hi va ser present. Es va parlar de la situació actual d’aquest pobles i les seves problemàtiques sense oblidar la seva organització i les reivindicacions que tenen com a col·lectiu.

La Jornada es va realitzar amb el suport del Centre Cultural La Farinera del Clot, l’Observatori pels drets i la supervivència dels pobles indígenes de Colòmbia, el Col·lectiu Maloka, La Plataforma Cultural un cant a la Vida i altres organitzacions culturals.

La invitació a la activitat assenyalava que “Igual que en la resta d’Amèrica Llatina, a Colòmbia existeixen pobles indígenes que consideren a la Terra com la Mare Terra. Han estat els guardians de selves, boscos i muntanyes i des de sempre han cuidat i preservat la biodiversitat. Des de la colonització han viscut llargues i dures lluites per la seva autonomia i autogovern, i han resistit a la violència amb mobilitzacions massives, que els hi ha costat la vida. Els pobles indígenes es troben en un greu risc d’extinció física i cultural i estan sotmesos a la violació permanent dels seus drets humans: són expulsats dels seus territoris on les indústries multinacionals del petroli i la mineria volen extreure els seus recursos naturals, i l’Estat colombià no els defensa ni els protegeix, sinó que els reprimeix.”

La jornada va comptar amb artistes com la cantant Anna Rossi, la contacontes Martha Escudero, la poeta Anna Roda i el poeta Angel Pla, els grup de danza Mixtura i grups musicals com Austral, DJ La sudateca i el grup de rap “El Nota”. Tambe durant la jornada es va poder apreciar la historia del Teatre Permanent: Naowa i altres relats: mite del poble indígena Koguis de la Sierra Nevada de Santa Marta. A més de l’ obra de Teatre, dansa i poesia Alicia en Color Azul. En fotografia Yohanna Guerrero va exposar las seves fotos sobre la Minga 2009.

També van passar documentals sobre la realitat indígena a Colòmbia. Hi hagué  tallers artístics per a nenes i nens que giraren entorn del tema de la reivindicació indígena.

Sense dubte, el gran protagonime de la jornada van ser dels pobles indígenes i les seves reivindicacions, la jornada va comptar a la presencia de Rosalba Velázques com a representant de la ACIN Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca,

 

Visió de Dona a la tradició indigena

 

kalisa1_tam300

 

Durant la jornada es va presentar una obra de teatre que parla d’una deïtat kogui Naowa. L’obra Naowa i les Teixidores utilitza diferents llenguatges: la narració oral, el teatre d’objectes (titelles de diferent estil), el vídeo, etc.

L’a obra que va representar Karisa Rios (Cali) relata la visió d’un poble creat per una dona. Una segona historia dona-somni explicà la capacitat que tenen les dones de teixir i deslligar la vida i veure tots els esdeveniments com una celebració. Naowa i les Teixidores és una barreja entre l’antropològic i el contemporani.

 Explica el començament de la vida, el principi organitzador de l’existència humana. Naowa es converteix en dona: dona-nena, dona-adolescent, dona-adulta, per acabar amb els poemes de la gran escriptora nicaragüenca Gioconda Belli.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Cubelles:Convocatòria i Premi Aurora de Microrelats / La Independent / Notícies gènere

L’associació de Dones La Fita de Cubelles, impulsa el primer concurs de microrelats. Donen...

L’aler Anna Cruz i el bàsquet català, en bon moment

Cruz aconsegueix la Copa de la Reina amb el Rivas Ecópolis de Madrid i es...

Mataró acull el VI Seminari de Dones Sordes de Catalunya

La situació actual de les dones sordes és de discriminació, per ser dones, per ser...