El grup de recerca sobre Dones de la Universitat de Barcelona DUODA assumeix el concepte d'”història vivent” enfront de la historiografia oficial i l’inclou en el monogràfic
El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (CCDFB), va ser escenari de la presentació del número 40 de la Revista Duoda, amb nou format i logo, el divendres 16 de setembre. L’acte va servir al mateix temps perquè les integrants de la nova Junta del CCDFB es presentessin davant les persones assistents a la sessió i posessin l’espai a disposició de les activitats i iniciatives de dones i associacions. Després, quatre ponents van explicar les novetats realitzades en Duoda.
Maria Elisa Varela, responsable de l’edició de DUODA des del número 21 (2001), va iniciar els parlaments de la taula amb un resum històric de la trajectòria de la revista i un repàs de les diferents autores que hi han publicat, fins i tot alguns homes que, va recordar, enviaven els originals en correu postal des de tot l’Estat Espanyol, Amèrica Llatina i els Estats Units. Varela va destacar també “la cura i el respecte” que sempre han tingut amb els textos i, pel que fa a les novetats del número 40, va explicar que va ser Elena del Rivero qui va ajudar a Kiki Bauer en el nou disseny “clar, nítid i bonic” de la revista, que els permet “acollir molt text” i així donar pas als pensaments, i deixa, al mateix temps, espai suficient perquè les imatges puguin anar a pàgina completa. En el nou disseny s’usen dos colors, el blau i l’or, molt apreciats per les medievalistes.
Laia Sentís, alumna del Màster sobre Llibertat Femenina, un dels dos que imparteix DUODA, va recordar que la lectura del número 29 de la revista (2005) li va permetre “descobrir-se, repensar-i situar-se en el món” perquè, a través de “les idees, el pensament i les paraules” va trobar sentit al seu malestar. Onze edicions la separen d’aquell número que, assenyalava, li va desxifrar “l’ordre simbòlic femení” amb el que ara dibuixa la seva vida. Sentís va acabar la seva participació llegint un poema del llibre Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal.
Ivette Roche, del Màster en Estudis de la Diferència Sexual, l’altre de DUODA, va destacar que aquest número 40 suposa un “canvi després d’un trànsit”. Ella ha trobat nous conceptes “diferents dels que em van ensenyar” i que li han permès trobar “l’altra dona” que hi ha en ella. Roche va explicar que té molts llibres a la tauleta de nit que escull “per casualitat, o per necessitat, com la vida mateixa”, i que en aquest número, “vaig començar per llegir l’Editorial, que fa simbòlic canviar el món”. Roche va recordar una discussió amb un dels seus professors d’Història, precisament respecte al que ella va denominar “la relació higiènica amb les fonts”, l’alternativa de la qual és precisament la ‘història vivent’ el tema monogràfic del número 40.
Del “sentit del llenguatge de la història” com una “manera d’escoltar la memòria, mirar la vida i desentranyar els nusos”, en contraposició d’aquesta escriptura higiènica, va parlar Maria-Milagros Rivera, responsable de la revista, per explicar el sentit del monogràfic, que inclou cinc articles d’autores de la llibreria de les Dones de Milà, agrupades en la Comunitat de la història vivent: Marirì Martinengo, Luciana Tavernini, Marina Santini i Laura Minguzzi.
“La història vivent no és la història objectiva, però és més veritable” assenyalava Rivera. La premissa essencial és “l’alliberament de l’objectivitat per abraçar la veritat”. O com s’assenyala en el monogràfic: arribar a “l’escriptura femenina de la història prenent el temps dilatat, fluid, de manera que cadascuna es senti a gust per baixar a la seva pròpia interioritat, sortir i relligar l’antic amb el present, posant-ho tot en paraules”.
O com assenyalava la pròpia Marirì Martinengo, impulsora d’aquesta història vivent en la recerca de la memòria de la seva àvia Maria Masone, “desxifrar el llenguatge de l’absència. Deslligar els nusos … no reprimir el costat fosc, sinó acceptar-lo”.
La revista Duoda. Estudis de la Diferència Sexual -fins al número 30 (2006) Revista d’Estudis Feministes-, s’edita dues vegades l’any (a l’abril i a l’octubre) i es publica en castellà i en català -i ofereix en llengua anglesa els resums dels seus articles i les paraules clau de cada un d’ells-. El seu objectiu és difondre les creacions de les dones de l’àmbit universitari i d’altres espais de dones amb les quals el Centre DUODA té relació.
És una de les poques revistes universitàries de pensament feminista que recull aportacions d’autores i alguns autors mundials i ha estat la que ha difós a l’estat espanyol el pensament italià de la diferència sexual.
