Jennifer-A.-Doudna-Emmanuelle-Charpentier-Nobel-de-Química-2020

Compartir

Jennifer A. Doudna i Emmanuelle Charpentier són les Nobel de Química 2020

 

El Premi Nobel de Química 2020 s’ha atorgat conjuntament a Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna pel desenvolupament de la tècnica CRISPR-CAS9, un mètode per a l’edició de l’genoma.

CRISPR-CAS9, descoberta en 1993 per Francisco Martínez Mojica, és una tècnica de ‘talla-enganxa’ genètic, que permet eliminar fragments d’ADN defectuosos o indesitjats i substituir-los per altres d’interès.

“Aquest any el Premi va sobre reescriure el codi de la vida”, anunciava el secretari general de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, Göran K. Hansson, abans de fer públics els noms de les premiades.

Els noms dáquestes dues científiques s’han estudiat com a possibles guanyadores del Premi Nobel, bé de Química o bé de Medicina, des que van rebre el Premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica en 2015.

 

 

Jennifer-A.-Doudna-Emmanuelle-Charpentier-Nobel-de-Química-2020-2

 

 

També es parlava que l’obtingués Francisco Martínez Mojica*, microbiòleg i investigador espanyol el paper va ser essencial per al desenvolupament de l’CRISPR-CAS9Va ser ell qui va descobrir el mecanisme de defensa de bacteris i arqueges que serviria com a base. Es tracta d’una tècnica de ‘talla-enganxa’ genètic, que permet eliminar fragments d’ADN defectuosos o indesitjats i substituir-los per altres d’interès.

Aquesta tècnica té un potencial immens en enginyeria genètica, incloent la biomedicina, on ja comença a plantejar-se el seu ús en teràpia gènica. Com va dir Hanson just abans de comunicar el nom de les guanyadores: “gràcies a la seva troballa s’ha aconseguit reescriure el codi de la vida”.

És sens dubte un Premi merescut, encara que per a molts científics, falti un nom entre les designades. 

 

Emmanuelle Charpentier

Emmanuelle Charpentier (Juvisy-sur-Orge, França; 1968) va estudiar Bioquímica i Microbiologia a la Universitat Pierre i Marie Curie de París i, el 1995, es va doctorar en Microbiologia a l’Institut Pasteur.

Des de 1996 fins 2002 amplia la seva formació a la Universitat Rockefeller de Nova York, al Langone Medial Center de la Universitat de Nova York, a l’Institut Skirball de Medicina Biomolecular de la mateixa ciutat i al St. Jude Children ‘s Research Hospital de Memphis.

Posteriorment, va establir el seu propi grup de recerca en els Laboratoris Max F. Perutz de la Universitat de Viena i més tard va obtenir la plaça de directora de recerca de l’Laboratory for Molecular Infection Medicine Sweden (MIMS) de la Universitat d’Umeå (Suècia), on era, a més, professora visitant al Centre Umeå per a Investigació Microbiana.

El 2013, s’incorpora com a professora en el Helmholtz Centre for Infection Research de Braunschweig (Alemanya) i, el 2014 obté una càtedra ‘Alexander von Humboldt’ a l’Escola de Medicina de Hannover (Alemanya).

Des de 2015 dirigeix el nou Institut Max Planck de Biologia de la Infecció a Berlín, mantenint la seva plaça de professora visitant a la Universitat d’Umeå.

Fuster és més coneguda pel seu paper en desxifrar i aplicar, com a eina d’enginyeria genètica, els mecanismes moleculars de sistema immunològic bacterià CRISPR-CAS9 (clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats), terme encunyat pel microbiòleg Francisco Mojica, qui va descobrir aquest fenomen biològic el 1993.

 

 

 

 

Jennifer A. Doudna

Jennifer A. Doudna (19649), va obtenir la seva llicenciatura en Química a la Universitat de Pomona (Claremont, Califòrnia) el 1985, i el seu doctorat en Bioquímica sobre ribozims, a la Universitat de Harvard, sota la supervisió de Jack W. Szostak.

Entre 1989 i 1994, va realitzar les seves investigacions postdoctorals a l’Hospital General de Massachusetts, la Harvard Medical School i la Universitat de Colorado Boulder amb Thomas Cech.

Entre els anys 1994 i 2002, va ocupar diferents posicions en el Departament de Biofísica i Bioquímica Molecular de la Universitat de Yale, l’última d’elles com a titular de la ‘Càtedra Henry Ford II’ (2000-2002).

Per estar més a prop de la seva família i de l’sincrotró en el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley, el 2002, va acceptar la posició com a membre de la facultat de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, on en l’actualitat és catedràtica dels departaments de Química i de Biologia molecular i Cel·lular.

També, a la mateixa Universitat, és responsable de el Centre Li Ka Shing dedicat a Ciències Biomèdiques i de la Salut i directora executiva de la Iniciativa Innovative Genomics.

Ha estat investigadora a l’Institut Mèdic Howard Hughes (HHMI) des de 1997, i des de 2018 és la investigadora principal en els Instituts Gladstone.

 

La seva recerca

El treball inicial que va realitzar en la solució de grans estructures d’ARN la van portar a fer més estudis estructurals de la ribozima de virus d’hepatitis delta (HDV), l’IRES i complexos proteïna-RNA com la partícula de reconeixement de senyal.

El seu laboratori ara s’enfoca en una entesa mecanística dels processos biològics que involucren l’ARN. Aquest treball està dividit en tres grans àrees: el sistema CRISPR, ARN d’interferència i controls traduccionals via micro ARN.

El 2012 Jennifer A. Doudna i els seus col·legues van realitzar un nou descobriment que reduïa el temps de treball necessari per editar l’ADN genòmic basat en una proteïna anomenada CAS9, que es troba en el sistema immune del bacteri Streptococcus ‘CRISPR’, i que treballa com unes tisores.

El descobriment de les tisores genètiques prové de l’estudi dels sistemes immunes de bacteris i altres microorganismes, el pioner ha estat el científic espanyol Francisco Mojica.

Aquest va observar que els bacteris tenen un sistema de defensa que els permet tallar a trossos qualsevol ADN estrany (per exemple procedent d’un virus que hagués infectat la cèl·lula).

Va ser el 2012 quan Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier van demostrar que podien utilitzar el mateix principi per fer canvis específics en l’ADN d’una cèl·lula.

Quan l’any 2017 les dues premiades van compartir el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement ** amb el propi Mojica, Doudna va declarar que va començar a treballar en l’àrea de CRISPR després de llegir un article del científic espanyol.

 

Els laboratoris de Jennifer Doudna i d’Emmanuelle Charpentier

En col·laboració amb el laboratori de Jennifer Doudna, el laboratori d’Emmanuelle Charpentier va descobrir com CAS9 podria ser usat per fer talls en qualsevol seqüència desitjada d’un genoma i inserir, suprimir o modificar ADN.

El mètode que van desenvolupar implicava la combinació de CAS9 amb molècules sintètiques de ‘ARN guia’ de fàcil creació. Investigadors de tot el món utilitzen aquest mètode per manipular de forma eficaç l’ADN de plantes, animals i línies cel·lulars de laboratori.

Des dels primers mesos de 2015 tant Charpentier com Doudna mantenen un litigi de patents amb el bioquímic Feng Zhang, encara que realment es tracta d’una polèmica entre les institucions on treballen els litigants:

L’Institut BROAD de MIT, on treballa F. Zhang i un consorci liderat per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on treballa Doudna, al costat de la Universitat de Viena, en la qual està Fuster. Les institucions estan molt pendents de l’prestigi i diners que hi ha en joc. A més encara segueix la batalla per les patents CRISPR.

 

 

** Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement 2017

 

«Francisco Martínez Mojica, Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier, són els impulsors d’un dels èxits de major impacte de la ciència moderna: CRISPR, una tecnologia nascuda de la més pura ciència bàsica -la que està impulsada únicament per l’afany de coneixement- que permet modificar el genoma amb gran precisió.

 

Són en gran mesura les troballes de Charpentier, Doudna i Martínez Mojica els que han fet possible aquesta tècnica que ‘retalla i enganxa’ seqüències d’ADN molt més eficientment que els mètodes anteriors, i per això els tres comparteixen el ‘Premi Fronteres de l’Coneixement en biomedicina ‘.

 

Els canvis que CRISPR ha portat a la vida dels seus ‘pares’ són proporcionals als que està provocant en la biologia en general, i també als que podria generar en tota la societat en un no tan llunyà futur. CRISPR / CAS9 -el seu nom complet- s’està difonent amb una rapidesa insòlita »(Noticies Fundació BBVA).

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

També et pot interessar