“Penélopes”del fotògraf i periodista Héctor Mediavilla, presenta 40 imatges de dones mexicanes que narren les seves vivències al voltant de la “espera” pel retorn dels seus marits que van emigrar als Estats Units.
L’exposició de Casa Amèrica a Catalunya, va dir el seu autor, és part d’un treball que va començar l’any 2009 amb l’objectiu de visualitzar i documentar la situació d’aquestes dones “atrapades” en un mur de silenci davant la indiferència general. A Mèxic, va remarcar Mediavilla, hi ha una tradició patriarcal de concebre a la dona submissa i obedient; “és una societat tremendament masclista perpetuada pels homes i també per moltes dones”, va anotar l’artista.
Per a aquest fotògraf català “les ‘Penélopes’ es donen en molts països, allà on hi hagi una família esperant a la persona que va emigrar”.
Héctor Mediavilla va compartir reflexions sobre migració conjuntament amb Esther Morales, amb Imma Boix, directora del Museu de la Immigració Barcelona; amb Marta Nin, directora de Cultura i Exposicions de Casa Amèrica Catalunya i amb aquesta periodista que escriu la crònica, Leticia Cruz, representant en l’acte de la Taula de Treball, Migració i Desenvolupament.
Va inaugurar la mostra Esther Morales
“En la comunitat servim al marit i quan emigrem les dones del camp a la ciutat servim al patró com sirvientas. Com a dones índies rebem humiliacions. Ara vaig a escoltar a les meves germanes i germans bolivians que estan aquí a Europa treballant com a emigrants i conèixer la seva situació”, va dir Esther Morales Aima des de la taula inaugural de l’exposició fotogràfica.
Esther Morales, comerciant, activista i germana del president de Bolívia Evo Morales, en gira de treball per Espanya, va comentar a l’auditori que va acudir a l’obertura de “Penélopes”, que ella va sortir de la seva comunitat amb 15 anys per treballar i sap del difícil que és per a una dona, quan té fills, deixar-los per anar a buscar la sobrevivencia.
Sobre aquest tema, Esther Morales va dir en una entrevista a una ràdio local de Bolívia “Radio Esperanza”, que la subordinació de la dona a l’home és un costum, especialment en l’àmbit rural i quan la dona no aconsegueix ser autònoma en la seva economia.
“Quan la dona no treballa ha d’humiliar-se nomás. Quan la dona treballa la família progressa. I no cal subordinar-se; quan la dona treballa les coses caminen bé, perquè tot és una qüestió econòmica”, va dir a la ràdio.
Les “Penélopes” teixidores de lluites
En el meu torn, vaig ressaltar com les penélopes teixeixen reivindicacions, feminismes i solidaritats. I, com a mexicana radicada a Barcelona i integrant de la Taula de Treball, Migració, Gènere i Desenvolupament, acció liderada per la Fundació Indera, vaig presentar al públic un document signat per organitzacions de dones immigrants a Catalunya, entre uns altres, col·lectius de dones pakistaneses, subsaharianes i llatinoamericanes: “Creiem que encara existeix una falta de polítiques adequades que, des d’un enfocament de gènere i drets humans, regulin el treball domèstic i de cures, en el qual encara es continua situant a les dones. Hem vist amb preocupació com les polítiques de migració espanyola i europea contribueixen a la precarietat laboral, sobretot, per a les persones en situació irregular, sense tenir en compte que, malgrat no tenir els mateixos drets, aquestes persones aporten a l’economia del país. Constatem que l’actual llei migratòria té un caràcter economicista: només regula l’àmbit laboral i des de la sanció normativa”.
El document llegit en aquest acte, ja ha estat lliurat a diferents autoritats de la política catalana per sol·licitar el compliment de les disposicions de sobre l’eliminació de totes les formes de violència contra les dones i la tracta de persones així com el considerar les polítiques institucionals espanyoles contra la violència de gènere perquè prenguin en compte l’especificitat i complexitat de la situació de les dones víctimes en contextos migratoris.
