“Més de la meitat dels assassinats per violència masclista es cometen en el marc de la parella”‘ Feminicidio.net’ va començar a documentar els assassinats de dones per raons de violència de gènere a Espanya l’any 2010. D’aleshores ençà s’han produït més de 700 feminicidis. 58, en els mesos de 2016 fins finals de juliol.
Fa uns dies, les responsables d’aquest portal presentaven l’informe 2015. Ens n’hem volgut fer ressò com a mostra de solidaritat amb les víctimes i de denúncia d’una lacra que cal combatre amb la màxima energia i convicció.
Graciela Atencion és impulsora de ‘Femicidio.net’.
126 assassinats i feminicidis el 2010. 115 assassinats i feminicidis el 2011. 108 assassinats i feminicidis el 2012. 113 assassinats i feminicidis el 2013. 104 assassinats i feminicidis el 2014. 112 assassinats i feminicidis el 2015. En portem 58 en els set primers mesos de 2016. ¿Quines conclusions dedueix ‘Feminicidio.net’ d’aquestes dades? Les xifres són més o menys les mateixes cada any.
Les dades són provisionals en els primers set mesos d’aquest any. Estem en una mena de repunt. Havia baixat un 5% fins el 2014 però a partir d’aleshores han augmentat. Entre el 2014 i el 2015 han augmentat entre un 5%i un 10%. No són dades definitives. El nostre recompte és hemerogràfic, ja que no tenim accés a tota la informació. L’única informació oficial que hi ha és la dels assassinats en el marc de la parella, que son els únics cassos reconeguts per l’Estat espanyol.
El nostre recompte és de quasi el doble de dones assassinades, per violència masclista o de gènere, però hi ha també d’altres assassinats, que són els que documentem.
El feminicidi més freqüents és el que definiu com a íntim
Exacte. Aquesta és la modalitat amb què maten les dones al món. Més d’un 50% dels assassinats per violència masclista que pateixen les dones és en el marc de la parella.
Dels diversos feminicidis que comptabilitzeu – íntim, no íntim, infantil…- n’hi ha algun on s’observi progressos, millores en la lluita per reduir-ne l’impacte, en els darrers anys?
Des del 2010 fins ara estan augmentant d’altres violències, com l’assassinat de dones per robatori. Quan vam començar a documentar aquests assassinats, els primers anys enregistraven 5 o 6 dones assassinades per robatoris cada any. Des de fa tres anys mai no són menys de 10 cada any.
Després hi ha un altre tipus d’assassinat que ningú no sol tenir en compte i que és l’assassinat de prostitutes, dones que exerceixen la prostitució. Des del 2010 fins ara han estat assassinades 35 dones, aproximadament, que exercien la prostitució. I són crims de gènere.
‘Feminicidio.net’ planteja que es poden documentar totes les violències de gènere que pateixen les dones i documentem un 30% o un 40% més de les que reconeix l’Estat espanyol.
Galícia és la comunitat on es dóna un percentatge superior de feminicidis.
En la prevalença de dones assassinades per milió, la mitjana de l’Estat espanyol és 4,7. Cada any assassinen a Espanya 4,7 dones per milió. És una taxa de prevalença molt baixa en comparació amb d’altres estats d’Europa. Per exemple, Bèlgica té el 9, els països nòrdics tenen quasi el doble que Espanya,…
Veiem que dins l’Estat espanyol Galícia té quasi el doble, un 9. Això la col•loca al capdavant de l’Estat espanyol. Després ve València. Catalunya té un 5 i escaig.
Sobta que hi hagi més feminicidis als països nòrdics que aquí, emmirallats com estem sempre amb la seva societat del benestar.
Hi ha més feminicidis i, a més, es planteja com una paradoxa. Són països, com en el cas de Suècia, on el moviment feminista plantejava, els anys setanta, que amb major igualtat social baixarien les taxes i els índexs de violència contra les dones. I no han baixat. Al contrari, han pujat. Evidentment hi ha d’altres elements, d’altres components, d’altres factors que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar les dades. Aquesta dada que la violència contra les dones està augmentant al món no és una qüestió aïllada que pateixen algunes societats sinó que és una cosa generalitzada. A Europa no augmenten però estan estabilitzats aquests cassos.
Això fa que ens preguntem quines altres qüestions cal tenir en compte per treballar en la prevenció, perquè és evident que no està funcionant.
A diversos països llatinoamericans hi ha índexs molt elevats de feminicidis. Sovint s’associa aquesta paraula amb els assassinats de dones a Ciudad Juárez, a Mèxic
Hi ha un focus molt marcat. Les estadístiques dels països on hi ha més feminicidis indiquen que la meitat són a Amèrica Llatina. A més, augmenten. Ha augmentat la igualtat i ha disminuït la pobresa extrema a països on hi ha hagut desenvolupament aquests anys, com Colòmbia, Mèxic o Argentina, però les xifres de feminicidis són altíssimes. A Colòmbia assassinen sis dones cada dia. A Mèxic, set. A l’Argentina, una dona cada trenta hores.
Hi ha el ‘triangle de la mort’ a Centreamèrica –Guatemala, El Salvador i Hondures- que tenen una veritable pandèmia. A Hondures, la taxa de dones assassinades és de més cent per milió, la qual cosa és una barbaritat.
Comptabilitzeu els suïcidis de dones que no suporten les amenaces o agressions per la violència de gènere?
No. No comptabilitzem els suïcidis ni les desaparicions d’alt risc, perquè som molt estrictes amb la definició del terme. El feminicidi és l’assassinat d’una dona pel fet de ser dona. Si no hi ha l’element de la dona que és assassinada no podem parlar de feminicidi. No considerem que el suïcidi sigui una forma de feminicidi. És una inducció per part del masclisme però no és directament un feminicidi.
Quines propostes creieu que cal fer, quina és la millor via per combatre el feminicidi?
Hi ha dos components que a l’Estat espanyol encara no hem experimentat del tot. S’ha d’incloure en el currículum escolar la prevenció de la violència masclista en tots els seus aspectes. La violència sexual, per exemple, que no està considerada una violència masclista a la Llei Integral contra la Violència de Gènere. L’educació és fonamental.
D’una altra banda, és molt important vincular el risc que tenen les dones de ser assassinades amb les polítiques d’igualtat. Si s’implementessin polítiques d’igualtat veritables, on les dones tinguin accés a tots els drets, això evitaria les relacions de dominació i subordinació. Les dones tindrien més elements per defensar-se d’una situació de maltractament. Això junt amb l’educació seria revolucionari.
Els estats actuals no estan preparats encara per aquest paradigma. Europa, per exemple, inverteix en la compra d’armes. Podríem tenir un altre model de seguretat, on les persones tinguem cura unes de les altres per no patir violència i que la violència no sigui una indústria, que és l’altre part de la violència contra les dones. L’aspecte colonial cal tenir-lo en compte.
