Dissabte 13 abril 2024

Dissabte 13 abril 2024

Compartir

Ginebra s’escriu amb J

 

 

“Els mitjans de comunicació i les plataformes digitals tenen un enorme potencial per promoure la igualtat de gènere en tots els aspectes dels drets de les dones”. Res de nou. La declaració de Beijing ho va deixar clar fa 20 anys, tant que la Plataforma d’Acció va dedicar la secció J al tema de l’equitat de gènere en els mitjans de comunicació.

A Ginebra, entre el 7 i el 9 de desembre, a l’International Development Cooperation Meeting on Gender and Media es van debatre els obstacles que fan que, no ja en vint, sinó en els últims quaranta anys, els avenços d’igualtat de gènere en els mitjans siguin minsos.

Sota el paraigua de la Unesco, al Palau de les Nacions de la ciutat suïssa, organitzacions i alguns governs, molt pocs i principalment del con sud, es van establir les bases per crear xarxes regionals, nacionals i internacionals seguint l’esquema de la pionera Global Alliance on Media and Gender (Gamag), sorgida a Bangkok (Tailàndia) el 2013 com a resposta al mandat de Bejing i dels Objectius del Mileni.

 

 

 

   Xarxa Europea 1

 

 

 

Allà ens vam desplaçar una petita representació de la Xarxa Europea de Dones Periodistes com a participants i observadores de la trobada: Alicia Oliver (Catalunya), Isolina Cueli (Astúries), Áurea Sánchez (Galícia) i Ana Gaitero (Lleó). A la sala 23 de l’edifici D del Palau de Nacions, sota la porta d’accés un gran rellotge anuncia l’hora en diferents latituds del món, es van escoltar missatges semblants dels més dispars llocs del planeta. “No és un problema d’Orient Mitjà o Àfrica. La igualtat en els mitjans és un problema que compartim a nivell mundial “, ha declarat GetachewEngida, de la Direcció General de la Unesco.

“Els mitjans tenen el poder de promoure la igualtat”, ha reiterat la ministra de Dona, Família i Infància de Tunísia, Ms. Samira Merai, al mateix temps que va reconèixer que per norma general “els mitjans reprodueixen les desigualtats de la societat”.

Sonava estrany sentir al representant de ISESCO (Organització Islàmica per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) afirmar que “estem contribuint a l’apoderament de les dones” mentre al Marroc el ministre Mustapha el Kaalfi reconeixia que la “meitat de les dones periodistes” formades a la universitat “no troben un entorn laboral positiu”. Hi ha un 60% de dones que estudien la carrera i només un 28% amb feina.

Per tant, ha dit, “no només es tracta de formar, sinó d’assegurar que en tots els diaris, ràdios i televisions hi dones en posicions de lideratge”. Perquè, de vegades, “canviem la llei però no la realitat”. Res més precís. En el torn de paraules, la vicepresidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, Isolina Cueli, posava exemples palmaris de l’absència de les dones en els relats periodístics en mitjans espanyols.

Una veu va ser comú: Cal impulsar un canvi en els continguts dels mitjans de comunicació. “Si volem canviar els continguts hem de canviar les tendències”, va advertir Madeleine di Nonno, presidenta executiva de l’oficina de la Fundació Geena Davis sobre Gènere i Mitjans.

“El canvi és possible”, assegurava Colleen Lowe Morna, CEO de la iniciativa Gender Links i presidenta del Comitè Internacional de Gamag. Però cal passar de la retòrica a l’acció de forma efectiva, ha apuntat AmimaLemrini, presidenta de l’Alta Autoritat per a la Comunicació Audiovisual del Marroc.

“Aprofundir en les aliances per donar suport, permetre i finançar la igualtat de gènere en els mitjans”, com reflecteixen les conclusions de la trobada internacional recollides en el Marc de Ginebra sobre Gènere i Mitjans de Comunicació (Geneva Framework on Genderand Media).

Dzifa Gomasie, ministra de Ghana, va aclarir que les “expectatives de gènere no són iguals a tot el món” i que ni tan sols els mitjans arriben a tot arreu. Per això es va debatre també la bretxa digital i la necessitat d’enfocar els problemes de gènere amb prismes locals. Anita Gurumurty, directora executiva d’IT for Change, un dels membres de Gamag, va destacar la importància que el paper de community manager a les empreses sigui exercit per dones.

Es va defensar la tasca dels ens reguladors en els mitjans públics i es van emportar experiències noves, com la iniciativa Gender Links que lideren diversos països del sud d’Àfrica. Per primera vegada mitjans de comunicació s’han unit en un document comú per als seus esforços en la igualtat de gènere. No només es tracta d’augmentar la presència de les dones com a protagonistes i productores de notícies, sinó també en els llocs de decisió.

I un aspecte fonamental: trencar els estereotips de gènere. Donar més veu a les expertes en tots els àmbits, i no només en temes de salut o drets humans. També en l’economia i la política. “Els homes parlen en històries d’igualtat de gènere, drets humans i infància”, però “les dones rarament parlen d’economia, política esports o desenvolupament sostenible”. Ha apuntat Colleen Lowe, presidenta executiva de Gender Links.

A l’altre extrem, el director interí d’AlJazeera, Nostefa Souag, un dels mitjans que ha destacat en incorporació de dones a la seva plantilla ha subratllat que no utilitzen la discriminació positiva. “Les dones arriben perquè tenen un valor afegit, en les zones de guerra afegeixen una perspectiva molt diferent als homes”.

També es va presentar la iniciativa BBC Mitjana Action que la cadena britànica desenvolupa a Tanzània, Uganda, Pakistan, Nepal, l’Afganistan per augmentar els continguts de gènere i la participació de dones periodistes en programes de producció pròpia.

Internet i els mòbils han canviat el món de les dones de manera significativa en algunes zones del món. Vam conèixer a dones que estan tirant endavant els seus propis mitjans de comunicació, sobretot en línia, davant els obstacles que tenen per desenvolupar la carrera en els mitjans convencionals en llocs com Botswana, Pakistan, Nigèria.

Personalment, em va resultar interessant i propera l’experiència de la presidenta de l’Associació Mundial de Dones Escriptores i Periodistes, Julia Eugenia Martínez, sobre la visibilització de dones que, malgrat l’edat, segueixen en els seus treballs com comunicadores, artistes o escriptores. La visibilització de les dones en totes les edats i àmbits de la vida és part de la feina que he desenvolupat com a periodista.

Un altre treball innovador va ser presentat per l’empresa Gènere i Comunicació de Madrid i en concret el programa que duen a terme a l’Ajuntament de Fuenlabrada amb la regidoria d’Igualtat (masigualdadfuenlabrada.com) a través de l’escola feminista on line Clara Campoamor. Sens dubte la formació de la població en temes de gènere contribueix a una major demanda de continguts en els massmedia o generar mitjans propis.

Curiosament, vaig contactar sense saber-ho amb Isabel, Rocío i Lleó, abans de conèixer-nos personalment gràcies a les xarxes socials. Els tuit que vaig llançar des del meu compte van tenir la seva repercussió dins i fora de la conferència de la Unesco. L’emissora Ràdio Pressenza em va contactar a través de Twitter per al seu programa La Oreja, del divendres 11 de desembre, emès des de Quito, Equador.

Ginebra es va escriure amb J durant quatre dies, la J de la Plataforma d’Acció de Beijing dedicada a aconseguir la igualtat de gènere en i a través dels mitjans de comunicació. A la tercera ciutat amb més qualitat de vida del món, després de Viena i Zürich, va sonar l’hora de les dones en les notícies.

Ara cal que es sincronitzin els rellotges de les corporacions que controlen els mitjans, els governs i les organitzacions no governamentals que promouen major presència de les dones en les notícies protagonitzades per persones i més presència en la presa de decisions sobre els continguts.

Va ser un privilegi compartir aquesta experiència amb dones i homes de tots els continents. Gràcies a la Xarxa Europea de Dones Periodistes per la invitació a participar i a Teresa Carreras per incloure’ns.

Ens sumem al lema de la trobada: Yes, wemust. Reach gender equality in the mitjana by 2030 (Sí, hem. s’ arribar a la igualtat de gènere en els mitjans el 2030).

 

 

Xarxa Europea 3

 

*Ana Gaitero Alonso, periodista a León (Espanya) i experta en Gènere i Comunicació. Xarxa Europea de Dones Periodistes.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

20N. Cap partit compleix la paritat: 14 diputades i 33 diputats de Catalunya al Congrés.

Catalunya tindrà nomes 14 diputades: 10 per Barcelona,  2 per Girona, 2 per Lleida i cap...

Sara Lovera 55 copia

InDones

  OPINIÓ L’any 2000, després de cinc anys de la IV Conferència Mundial de la...

La periodista Maria Elizabeth Macías, assassinada a Nuevo Laredo, Mèxic

Assassinen Maria Elizabeth Macías, cap de Redacció del Diari Primera Hora de Nuevo Laredo, Tamaulipas. 26...