Les alcaldesses Nuria Parlón Gil de Santa Coloma de Gramanet, Montserrat Candini i Puig de Calella i Lluïsa Moret Sabidó de Sant Boi de Llobregat consideren fonamental enfortir les capacitats polítiques i feministes de les dones en la governança local i reconeixen que la tasca de la Diputació de Barcelona ha estat clau en aquest sentit.
Des de fa uns 10 anys, la Diputació de Barcelona ha treballat conjuntament amb els ajuntaments per impulsar un procés de formació política i feminista de les alcaldesses i regidores per revertir l’androcentrisme en els governs locals. La Independent va parlar amb les alcaldesses de Santa Coloma de Gramanet, Calella i Sant Boi de Llobregat per fer un balanç d’aquest procés.
Per a Nuria Parlón Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet aquesta formació és fonamental per enfortir les capacitats de totes les dones que si bé, abans d’arribar a assumir càrrecs de responsabilitat política, ja tenen. “Totes tenim formacions prèvies superiors que ens dóna una experiència professional per exercir responsabilitats, però es precisa una formació relacionada amb la gestió pública des de la perspectiva feminista. I la formació que desenvolupa la Diputació de Barcelona ha estat important per consolidar el lideratge polític de les dones en la governança local.”
Montserrat Candini i Puig, alcaldessa de Calella, considera que “la formació política i feminista per apoderar el lideratge de les dones en la política és més necessari que mai, sobretot en l’actual context on hi ha importants desafiaments polítics, socials, econòmics i mediambientals per a les poblacions en els nostres territoris. Per això el programa de formació política de les dones de la Diputació de Barcelona és una eina imprescindible.”
Per la seva part, Lluïsa Moret Sabidó, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, explica que aquesta iniciativa és important per a la presa de decisió al govern local, perquè fa falta formació amb perspectiva de gènere i feminista en l’àmbit de l’administració pública. A més, perquè incorpora un replantejament en la manera d’implementar les polítiques públiques, on la centralitat són les persones i la dignitat de la vida, per tant, és una altra manera de fer política.”
Va ser a través de l’Institut de Formació Política per a Dones (IFPD), creat el 2008 per la Diputació de Barcelona que es van iniciar aquestes iniciatives. El IFPD va esdevenir un espai de referència pel que fa a la formació de les dones amb responsabilitats polítiques. Va oferir eines conceptuals i instrumentals per facilitar la participació política i l’establiment de xarxes de relació i aliances estratègiques.
Les formacions s’han centrat en quatre àrees bàsiques: comunicació, lideratge i competències directives, gestió estratègica, i xarxes i apoderament. A més, les dones electes dels municipis de la resta de demarcacions també podien accedir a aquesta formació que pretenia reforçar les competències directives i la capacitat de lideratge i comunicació.
La mirada feminista a la governança local
“La pràctica política de les dones que aportem des d’una mirada feminista és diferent”, comenta Lluïsa Moret, “fa 40 anys que portem de democràcia en la política en els quals hem anat incorporant temes claus que tenen a veure amb la realitat quotidiana de les persones com les polítiques de proximitat, la cura de la vida a les ciutats, les polítiques d’igualtat i les normatives i programes per erradicar la violència masclista. Per tant, l’aportació de les dones a la gestió pública exigeix posar a les persones en el centre de les polítiques. En la manera com es prenen les decisions és que tindrem el poder per canviar les coses. Això significa tenir decisions més col·legiades des d’una pràctica col·lectiva i no jeràrquica, implica prendre unes decisions en horitzontalitat i amb corresponsabilitat enfront de com les polítiques impacten en la vida quotidiana de les persones.”
Lluïsa Moret Sabidó, alcaldessa de Sant Boil de Llobregat
“El lideratge de dones a diferència dels homes en l’àmbit local ha contribuït amb una mirada transversal de la gestió municipal, una visió plural que prioritza el benestar de les persones i una administració dels recursos equitativa en tots els àmbits de la governança local”, explica Montserrat Candini i Puig. “A més l’exercici de responsabilitat ha estat significatiu en el cas de les dones polítiques: contrastar la informació per prendre decisions sobre un tema concret; parlar abans amb les persones afectades; prevenir l’impacte de gènere sobre qualsevol política. És una experiència de transversalitat en la gestió del poder que no s’ha de veure com una “caricatura”, si no com una aportació clau per a la presa de decisions en la gestió pública. La presència de les dones en la política és imprescindible i la societat ho ha d’entendre sense caure en els estereotips.”
Montserrat Candini i Puig, alcaldessa de Calella
Per a Nuria Parlón Gil, “diferenciar les diferents pràctiques de les dones en la política és imprescindible i la societat ha d’entendre sense caure en els estereotips. La participació de les dones en la política és recent en comparació amb els homes i sense dubte aportem altres capacitats i maneres de mirar la governança. Assumim un lideratge col·legiat, treball en equip, gestionem amb un caràcter quotidià. Ens preocupa el dia a dia de les polítiques i la corresponsabilitat de la seva aplicació a les ciutats a la realitat immediata. A més, ens preocupa fer les coses bé i assumir la responsabilitat i que no recaigui sobre altres. Per exemple, ens preocupa que els pressupostos tinguin incorporada la perspectiva de gènere, que s’apliquin polítiques resilients davant dels contexts de crisi, que la seguretat tingui una mirada feminista, i que en l’àmbit de l’urbanisme es garanteix la perspectiva de gènere i també en l’àmbit mediambiental.”
Nuria Parlón Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet
Desafiaments en la gestió pública local
Per a Lluïsa Moret “erradicar la violència masclista és urgent, i sobretot, trencar amb el feminicidi com expressió més dramàtica de la discriminació de gènere. Les persones que assumim càrrecs polítics hem de fer un rebuig ferm a la violència contra les dones; si aquesta és tolerada, es quedarà reduïda. Hem de prioritzar l’aplicació de marcs legals coherents per prevenir i tractar aquesta situació i enfortir els programes d’atenció i recuperació a les víctimes, sobretot facilitar la denúncia. Centrar més les nostres accions en els centres educatius, incorporar la coeducació que promogui les relacions igualitàries des de les generacions més joves. És imprescindible sensibilitzar a la ciutadania i fer visibles les aportacions de les dones en el desenvolupament local, identificar les dones referents i la seva memòria històrica. Hem de contribuir a garantir la presència de les dones en tots els llocs de presa de decisions, sigui l’àmbit públic com privat, a l’administració i a les empreses des de la lògica de la paritat. Un altre element clau és la gestió econòmica amb perspectiva de gènere i com invertim més des de l’economia social per transformar el món local.
Per a Montserrat Candini i Puig “és necessari enfortir les capacitats en lideratge feminista en les polítiques locals. S’ha de ser capaç d’incorporar totes les eines necessàries per millorar la governança local. Per tant, totes les perspectives que prioritzin la dignitat de les persones, les cures, l’economia feminista i els drets són imprescindibles”. Un altre element és promoure la interculturalitat com pràctica política, fer possible, per exemple, la participació social i política de les dones de diversos orígens que viuen a la ciutat. Les dones subsaharianes que viuen a Calella tenen un important lideratge i acció participativa i des de l’Ajuntament estem donant suport a les seves iniciatives organitzatives, prioritats i necessitats per afavorir la convivència. Un altre desafiament és erradicar la violència masclista. A Calella aquest any hem tingut 34 casos denunciats i no podem tancar els ulls a aquest problema estructural que ja ha generat més de mil dones assassinades i també 34 nens i nenes víctimes. És fonamental continuar impulsant polítiques públiques de prevenció, tractament i detecció de la violència contra les dones i la infantesa.
Per a Nuria Parlón Gil “encara estem lluny de la paritat ideal en la governança local. Estem en el moment més ideal de la participació de les dones en la política i hem d’aprofitar aquest context i s’ha d’incorporar la perspectiva feminista en la manera de fer política i gestionar la tasca pública. Hem de contrarestar la resposta agressiva que es contraria a la participació de les dones en els càrrecs de representació que s’està donant des d’alguns partits polítics de dreta radical. Ens volen a les dones només fent costura. Aquesta pretensió no deixa de ser una resposta regressiva cap als grans avanços assolits en la implementació de polítiques d’igualtat i erradicació de la violència masclista. També hem de facilitar instruments perquè les dones que arribin a càrrecs polítics es formen en la direcció pública de la societat i en tots els àmbits de gestió sigui benestar, economia, urbanisme, seguretat, mediambiental, educació, convivència, entre altres i des d’una perspectiva cada vegada més feminista.”
Desafiaments de la formació política i feminista des de la Diputació de Barcelona
El 2008 durant el mes d’octubre i el 2019 durant el mes de gener es van realitzar sessions formatives adreçades a dones polítiques de la demarcació de Barcelona, per oferir un espai de formació, reflexió i debat entorn el paper de les dones a la política i el repte de potenciar el feminisme com a eix vertebrador de l’acció política municipal.
La Diputació de Barcelona, va elaborar unes “Eines per la formació política de les dones”, centrada en la millora de la comunicació política, l’apoderament del discurs i la presència en l’escena pública i en l’enfortiment d’estratègies per reforçar la capacitat de connexió discursiva de les dones polítiques.
Aquesta tasca té encara molts desafiaments en el context actual. En les passades eleccions municipals del 26 de maig es va poder constatar que només un 23% dels municipis catalans té una dona al capdavant durant aquest mandat. El mapa municipal permet cert marge per a l’optimisme pel que fa al repartiment paritari dels càrrecs de representació locals. Malgrat que la preeminència continua sent masculina, un 44% de les regidories estaran dirigides per dones.
Després de les últimes eleccions municipals, només quatre comarques tenen més dones que homes al capdavant dels ajuntaments: el Garraf, l’Alta Ribagorça, el Barcelonès i l’Alt Urgell, i la ràtio d’alcaldesses no arriba al 20% a la meitat de les comarques de Catalunya.
Si anem uns anys enrere, podem evidenciar -a través del treball de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) que van actualitzar les dades sobre la condició de les dones electes als governs locals-, com amb l’impacte de la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, entre 1979 i 2015 s’ha passat del 4,8% al 35% de regidores, i del 2% al 19% d’alcaldesses. Es reconeix que l’entrada en vigor de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes va contribuir a incrementar els valors, encara que les alcaldesses en el 2015 no arribaven al 20% i no s’havia assolit la paritat en un 59% d’ajuntaments.
A la província de Barcelona es va registrar a través d’aquest informe un percentatge més alt d’alcaldesses, passant del 13.20% al 21.37%. A més, la província de Barcelona és la que va registrar un percentatge més alt de regidores, passant de 27,10% al 37,79%.
Un missatge cap a les dones polítiques
Si bé ha anat creixent el nombre d’alcaldesses i regidores, encara s’està lluny de la paritat. Aquest és un repte que, sense dubte, amb l’enfortiment i continuïtat d’iniciatives portades a terme per la Diputació de Barcelona es podrà contribuir a superar.I en aquest sentit, les alcaldesses comparteixen un missatge a totes les dones que actualment ocupen càrrecs polítics en l’àmbit local.
“Comparteixo un missatge encoratjador de fortalesa i resiliència a totes les dones que ara tenen la responsabilitat política d’ocupar un càrrec en la governança local. Hem de ser conscients que estem fent història i que la nostra acció en la gestió política ha d’estar dirigida a la construcció de polítiques públiques feministes i que hem de donar valor a la nostra mirada diferent de governar i que som referents per al canvi”, expressa Nuria Parlón Gil.
“Ara que tenim aquesta oportunitat d’assumir responsabilitat política, hem de prioritzar polítiques que puguin transformar la societat, que garanteixin una vida lliure de violències, que promoguin pressupostos, equipaments, serveis, normatives, programes, plans des d’una perspectiva feminista. Ara és el moment de continuar fent camí i consolidar una participació política amb mirada feminista”, agrega Montserrat Candini i Puig.
“Nosaltres representem a altres dones, és a dir, hi ha una corresponsabilitat amb la millora de la vida de totes les persones i sobretot de les dones, per tant hem de ser exemplars i exemplaritzadores. Convertir-nos en referents en tots els nivells de la gestió pública, aplicant un poder igualitari, valorar la memòria històrica de les dones i assumir una corresponsabilitat en la gestió pública i posar a les persones en el centre de les polítiques”, explica Lluïsa Moret.
Compromís local i internacional
Amb la declaració “Transformant el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible“, coneguda com a Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, es van definir 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes que busquen eradicar la pobresa, combatre les desigualtats i promoure la prosperitat, al mateix temps que protegir el medi ambient.
Entre els 17 objectius, s’inclou un objectiu específic, per garantir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones, s’inclou a més la transversalització de l’Enfocament de Gènere en tots els ODS, ja que garantir el respecte dels drets de les dones i les nenes és l’única via per obtenir justícia, garantir la inclusió, aconseguir economies que beneficiïn a totes les persones. La igualtat de gènere i l’apoderament de les dones a més d’estar en l’ODS 5, constitueix el fonament estructural de l’agenda de desenvolupament global.
D’altra banda, vint anys després de l’adopció de la Declaració d’Istanbul sobre els Assentaments Humans, durant la III Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible i Habitatge, Hàbitat III, es van signar a Quito en 2016 “La Nova Agenda Urbana” (NAU) que promou lineaments clau perquè ciutats i assentaments humans promoguin la fi de la pobresa i l’autonomia de les dones i nenes.
És en coherència amb aquests compromisos i també amb la Plataforma d’Acció de Beijing que la Diputació de Barcelona ha impulsat cicles de formació política per a alcaldesses i regidores, així com formació especialitzada adreçada a les dones electes del món local de tot el territori de Catalunya.
