Organitzat per l’Instituto de la Mujer i el Centro de Estudios de Género de la UNED, el Curs ‘El feminisme després de la pandèmia’, s’ha plantejat com un espai de reflexió i coneixement feminista per intercanviar propostes i experiències.
Han volgut celebrar “un fòrum que enforteixi els intercanvis intel·lectuals i d’experiències sobre les propostes feministes. Per a això, es compta amb la participació de ponents nacionals i internacionals de l’àmbit acadèmic, institucional i de l’activisme feminista”. Aquest Curs en format de seminari se celebra cada dia docent d’aquesta tercera setmana de setembre, del 21 al 25.
El Programa
El curs El feminisme després de la pandèmia ha estat inaugurat per Beatriz Gimeno Reinoso, Directora del Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades, tot seguit d’unes converses amb l’eurodiputada sueca Malin Björk i l’economista feminista, Raquel Coello Cremades.
La conferència El benestar abans que el PIB i l’agenda feminista per al Ministerio de Economía, l’ha pronunciat la doctora en Economia Internacional, Amaia Pérez Orozco. Sara Ortiz Escalante, sociòloga i la investigadora de l’ICREA Isabelle Anguelovski han acostat a l’audiència la Justícia ambiental urbana y feminista.
Del Feminisme de les Amèriques se n’han ocupat Carmen Montón Giménez, Ambaixadora davant la OEA i Janet Camilo, Presidenta de la Comisión Interamericana de Mujeres. Una conversa sobre la Redistribució o extinció: temps, treballs y maneres de viure, ens l’han ofert: Bibiana Medialdea García, Directora General de Consumo, Ministerio de Consumo; Carmen Castro García Doctora en Economia i activista; i Teresa San Segundo Manuel, Professora titular de Dret civil UNEDi Directora del Centro de Estudios de Género d’aquesta universitat.
La Crisis de les cures o revolució definitiva, és a càrrec de la professora jubilada de Teoria econòmica de la UB, Cristina Carrasco. Sobre l’altra pandèmia, la Prostitució i el neoliberalisme el debat, s’expressen: Rosa Cobo Bedía del Centro de Estudios de Género y Feministas de la Universidad da Coruña i Beatriz Ranea, Doctora en Sociologia y Antropologia. La conversa a l’entorn de l’Agenda feminista per a un món post Covid-19 l’ofereixen: Pilar Cancela Rodríguez, Presidenta de la Comisión de Igualdad del Congreso i Mª José Guerra Palmero, Ex consellera d’ Educació del Gobierno de Canarias.
El darrer dia del seminari, Yayo Herrero López, Professora de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, enginyera, antropòloga i activista, situa la disjuntiva Ecofeminisme o barbàrie. Vanessa Álvarez González i Aura Lolita Chávez Ixcaquic, Activistes Ecofeministes debaten sobre la Teoria y la praxis ecofeministes en temps de transició ecològica.
La conversa final sobre els Desafiaments feministes la tenen: Irene Montero Gil, Ministra de Igualdad (Espanya); Elizabeth Gómez Alcorta, Ministra de las Mujeres, Géneros y Diversidad (Argentina); i Beatriz Gimeno Reinoso, Directora del Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades (España).
La Independent en publicarà resums durant varies edicions.
Continguts del Curs El Feminisme després de la pandèmia
Entre els temes que s’hi tracten destaquen: les conseqüències de la pandèmia i la crisi econòmica i social per al feminisme; la importància de la feina de cura a tot el món; l’agenda de política d’igualtat pels propers anys; l’ecofeminisme; la prostitució…
Pensar o repensar el feminisme després de la pandèmia, partint de la base que “el feminisme ha experimentat un augment de la seva visibilitat i de la seva influència en els darrers cinc anys. Aquest moment d’enorme vitalitat, paradoxalment també ha generat tensions internes fins al punt que l’agenda comuna es trenca i no és fàcil fixar-la”.
Amb l’aparició de la COVID19, amb la conseqüent crisi sanitària mundial, i la crisi social i econòmica, si el món serà un altre en molts aspectes “el feminisme haurà potser de reorganitzar la seva agenda i construir un feminisme que ens faci més fortes. I haurà, a més, en aquest món post COVID19 de forjar aliances amb altres moviments emancipatoris. Perquè, en realitat, tot el que aquesta pandèmia ha posat de manifest ho venia teoritzant el feminisme”.
Rosa María Martín Aranda. Foto portal.uned.es Teresa San Segundo Manuel. Foto portal.uned.es
Com a presentació del seminari el dilluns 21 de setembre a la tarda la benvinguda al curs ha estat a càrrec de Rosa María Martín Aranda, vicerectora d’Investigació, Transferència del Coneixement i Divulgació Científica de la UNED i Teresa San Segundo Manuel, professora Titular de Dret civil de la UNED, directora del Centre d’Estudis de Gènere, directora del Màster sobre Maltractaments i violència de gènere, del de Conductes violentes en la infància i joventut i coordinadora del Màster d’Estudis de Gènere.
Ambdues han coincidit en afirmar que cal consolidar els avenços actuals dels drets de les dones aconseguit gràcies a les lluites feministes. Han destacat que si bé hi ha Igualtat jurídica també hi ha fuites en masses sentències. S’han manifestat a favor que el feminisme faci un qüestionament constant de temes sempre polèmics com el dels ventres lloguer i la prostitució, “temes en discussió que no es poden obviar”.
La vicerectora es mostrà orgullosa “d’aquesta Universitat tan emblemàtica, una de les mes grans d’Espanya i amb el campus més gran d’Europa, amb dues rectores en la seva història i molt paritària a tots els nivells”. “El que es parli aquí assentarà càtedra -afegí-. Serà un curs on totes parlem de forma sincera i podrem treure’n unes conclusions molt importants i universals”.
Obertura del Seminari
Foto wikipedia
Noelia Vera Ruiz-Herrera, Secretaria de Estado de Igualdad y contra la Violéncia de Género ha manifestat en la inauguració del seminari el seu suport perquè l’Instituto de la Mujer (IM) impulsi un debat cultural i polític sobre igualtat i es converteixi en l’eix del pensament feminista i la construcció del debat col·lectiu. Ha Felicitat a la UNED, tot considerant-la la millor aliada possible ja que degut a la seva experiència s’ha avançat molt en la conciliació i l’ús dels temps, a banda de permetre la formació de gent que viu fora de les grans ciutats.
Per la Secretària d’Igualtat “el pensament feminista s’està veient amenaçat” i és per això que “des del ministeri s’agraeix la militància, els treballs per recuperar l’essència que l’IM havia tingut, i aquest curs va en aquest sentit”. Ha alertat del risc d’una regressió en els drets de les dones després de la crisi de la pandèmia i l’auge dels moviments d’ultradreta.
“Ens hem hagut d’acostumar a una altra manera de viure, i de reunir-nos”- ha afirmat i ha afegit que una cosa bona que ha portat la pandèmia és que temes que no eren a l’agenda publica ara hi són: la visibilització i dignificació del treball de cures, la seva precarietat i parcialitat, i que són les dones qui sostenen la vida.
“Hem de der astutes i audaces” – prosseguí- “el moviment feminista al voltant del 8 de març es mes fort que mai i hem d’augmentar el nostre lideratge en la política i els moviments socials. La situació de cures, l’emergència climàtica, els diferents tipus de violències masclistes ( s’ha incrementat la xifra durant la pandèmia) ens porten a executar mesures publiques”. Per Noelia Vera és imprescindible la corresponsabilitat en cures i tot el relacionat amb l’agenda 20 – 30, com la sostenibilitat i la justícia econòmica i social. “Quan hi ha una crisis, cal actuar i sortir-ne d’una forma totalment contraria a la que s’ha fet fins ara, aprofundir en polítiques d’igualtat que són les que generen més riquesa i per tant treballar per millorar les residencies, la sanitat, posant-les en valor, mai retallant-les”.
Per la Secretaria d’Estat d’igualtat, l’acord de govern PSOE-PODEMOS, establert abans del corona virus, té més vigència que mai. Ha agraït la tasca feta pel Ministeri de Treball en pro de la igualtat del treball assalariat per homes i dones i la regulació del teletreball, tenint ben present en aquest cas que no es pot caure en la trampa que seria que dones tornessin a casa a cuidar i netejar perdent presència en el món laboral.
No volgué acabar la seva intervenció sense manifestar que les dades sobre la violència masclista posen els pels de punta, ja que han augmentat durant la pandèmia i continuen en el procés de desescalada. “Sortirem mes vives que mai”, ha afirmat com a clam contra els feminicidis i la violencia masclista.
