Esperanza Huayama – © Inés Ruiz
“Fer escoltar la nostra veu per fer respectar els nostres drets”
Si estem organitzades podem defensar-nos dels que acostumen a imposar per la força ordres o maltractaments a les persones.
Les dones camperoles, andines i indígenes del Perú hem estat maltractades i discriminades a causa del racisme, l’explotació i l’oblit de les autoritats i es el moment dir prou.
Al Nord del Perú, a la frontera amb l’Equador, a la Regió de Piura, a una alçada de més de 2 mil metres sobre el nivell del mar, se situa Huancabamba, coneguda com “Terra de Huaringas i Capullanas”. És una zona fèrtil, amb una gran biodiversitat, on les dones són coneixedores de les propietats de les plantes medicinals, i els coneixements xamànics però, sobretot, d’una pràctica de participació política i social que és el llegat de les seves ancestras, les Capullanas , una cultura pre-inca, on les dones van assumir el poder polític, econòmic i social en les seves comunitats.
La Independent, va dialogar amb la lideressa indígena, Esperanza Huayama Aguirre, que en els últims anys ha presidit el Comitè de Defensa dels Drets Humans de les dones Esterilitzades de Huancabamba (CDMEHBA), per demanar Veritat, Justícia i Reparació centenars de milers de dones que, com ella, que van ser esterilitzades sense el seu consentiment durant el govern d’Alberto Fujimori.
Esperanza Huayama, recentment ha estat escollida Presidenta de la més representativa organització de dones de la seva Província, l’Associació de Dones de la Província de Huancabamba (AMHBA), que promou els drets humans de les dones, la millora de la seva condició i posició social, política i econòmica i el bon viure de les seves famílies i comunitats.
“Participo en la AMHBA fa més de 20 anys. El gener d’aquest any, amb totes les meves companyes hem celebrat 22 anys de la nostra organització i també hem fet l’elecció d’una nova Junta Directiva”, explica Esperanza.
Esperanza i les seves companyes de la Junta Directiva – © IAMAMC
Ara, assumint el càrrec de presidenta, imaginem que la participació és més desafiant, veritat?
“Significa una gran responsabilitat de les companyes que formem part de la nova Junta Directiva cap a totes les integrants de l’organització que han confiat en nosaltres i les nostres capacitats per dirigir i representar. I també un gran repte per continuar treballant la millora i el funcionament del complex agroecològic que tenim en conveni amb el IAMAMC, una organització aliada, on tenim un hort ecològic, una Granja-Escola de cuyes i conills, una piscigranja, la Casa de les Dones Andines i les seves conselleries en drets, salut sexual i reproductiva, salut mental, Guarderia Infantil i un petit alberg, així com una Casa Refugi per a les dones que pateixen violència masclista”.
Sens dubte, tenen moltes iniciatives per emprendre com a dones organitzades. “Per a nosaltres l’organització de les dones és important, sobretot per fer respectar els nostres drets humans i contribuir de manera col·lectiva al desenvolupament i bon viure de les nostres comunitats”, sosté. “Si estem organitzades podem defensar-nos dels que acostumen a imposar per la força ordres o maltractaments a les persones. Les dones camperoles, andines i indígenes del Perú hem estat maltractades i discriminades a causa del racisme, l’explotació i l’oblit de les autoritats i es el moment de dir prou. Abans de 1990, quan recentment es va començar a organitzar la AMHBA, les dones pensàvem que no teníem drets humans. Però amb els anys, hem comprovat que estant organitzades podem sortir al camí i generar un canvi en les nostres vides, i hem recuperat la nostra història de lideratge”, conclou.
Ara que es presidenta de la AMHBA, com continuarà el treball del Comitè de Defensa dels Drets Humans de les dones Esterilitzades?
“L’ AMHBA seguirà amb aquesta lluita. Doncs moltes de les nostres integrants van ser esterilitzades per força. Jo mateixa he estat afectada com a víctima de l’esterilització forçada a través del Programa Anticoncepció Quirúrgica Voluntària que es va aplicar en totes les regions del Perú. Al començament del any 2013 les dones esterilitzades o “Lligades”, a Huancabamba formem el Comitè de Defensa dels Drets Humans de les dones esterilitzades de Huancabamba (CDMEHBA), perquè es pogués escoltar amb més força la nostra veu, i des de la AMHBA ho seguirem impulsant”.
“Aquest Comitè l’estem promovent com el nostre record i homenatge a Giulia Tamayo León, qui fou la gran defensora de les dones esterilitzades del Perú. Aquest Comitè té 204 dones empadronades i sabem que aquest nombre ha de ser major ja que comptem amb la referència que un dels districtes més poblats de la nostra Província de Huancabamba va ser on més esterilitzacions es realitzaren entre 1996 i l’any 2000. En aquests moments la AMHBA acaba de començar un procés de reestructuració i té més del 50% d’associades que han estat esterilitzades forçadament, motiu pel qual pensem que és un deure de la AMHBA continuar assumint la seva defensa per Veritat, Justícia i Reparació. Com a presidenta de la AMHBA, em proposo desenvolupar un gran Programa d’Educació Permanent i Producció en Sobirania Alimentària, per afrontar la pobresa les desigualtats i violència contra les dones i homes i tot tipus de violències contra les dones i les nenes de les nostres comunitats”.
Ben segur que està informada que a l’Índia també hi ha hagut casos d’esterilitzacions forçades?
“Sí, és una realitat dolorosa, de saber que les dones índies que van ser esterilitzades són les que es troben en situació d’extrema pobresa, sense protecció als seus drets humans, i com en el cas del Perú, dones que viuen en zones rurals. això demostra que hi ha un interès a nivell internacional de controlar els nostres cossos, els de les més pobres, de les que som considerades indígenes, o que no valem res. per això, és important l’organització de les dones, per fer una denúncia col·lectiva, per fer escoltar la nostra veu, per fer respectar els nostres drets”.
Sap que a Europa hi ha la Iniciativa Col·lectiva pels Drets Humans de Dones Esterilitzades que ha impulsat accions de sensibilització per fer memòria i conscienciar sobre el que ha passat a les dones de Perú?
-Li demanem i li expliquem-
A més, hi ha organitzacions de dones i ONGD que desitgen donar suport a dones que com vosaltres esteu impulsant valuoses iniciatives de canvi i apoderament. Quin missatge compartiries?
“Primer, agrair en nom de totes les meves companyes i germanes que integrem la AMHBA, la solidaritat de totes les dones i organitzacions que ens estan donant suport a Europa. Segon, destacar que aquí a Huancabamba és l’ONG IAMAMC la que ha fet possible aquests contactes i solidaritats. I tercer, les volem animar a seguir recolzant-nos en la nostra demanda que es respectin els nostres drets sexuals i reproductius, que ens col·laborin per impulsar iniciatives d’autonomia econòmica per a les dones esterilitzades. Nosaltres per exemple, volem emprendre iniciatives econòmiques per donar a conèixer les propietats de les plantes medicinals de la nostra terra, així com promoure cultius oriünds com el pashul, un arbre que produeix un aliment altament ric en proteïnes i que poc es coneix. la nostra intenció és promoure el turisme ecològic i espiritual, perquè coneguin les muntanyes, les llacunes curatives de les Huaringas i les seves propietats. Per això cal unir-nos i saber que malgrat les distàncies i les dificultats per poder comunicar-nos, en les nostres comunitats us esperarem sempre amb afecte a totes vosaltres. germanes d’Europa i del món que vulguin compartir el seu suport a favor de les seves germanes esterilitzades d’Huancabamba i el Perú”.
Sòcies de l’AMHBA en ple – © IAMAMC
