Ana Sofia Cruz
Ana Sofia Cruz es defineix a si mateixa com una “migrant privilegiada”. Va arribar a Espanya des de Cali (Colòmbia) per cursar un parell de diplomats: un a Madrid i un altre a Màlaga. Enginyera recentment graduada, el seu pla era formar-se per després retornar i treballar en alguna important empresa del seu país.
La seva mare viu a Andalusia (a Màlaga) des de fa diversos anys i a través d’ella coneixia la duresa que significa ser una migrant. “Hi ha moltes persones que vénen a Espanya a buscar treball per enviar diners als seus. Aquesta no era la meva motivació, jo venia a estudiar”, diu.
Acabada la seva formació Ana Sofia Cruz ja no tenia molt clar allò de la tornada immediata i sense saber exactament què era el que buscava, va decidir venir a Barcelona.
A l’arribar a la ciutat va trobar un pis per compartir a L’Hospitalet i caminant pel barri es va topar – de casualitat- amb un lloc i un grup de dones que li van canviar la vida.
“Vaig arribar a la Casa Sense Fronteres. Aquell dia hi havia una xerrada sobre el conflicte armat a Colòmbia i em vaig quedar. Vaig descobrir que en aquell lloc funcionaven diverses associacions, una d’elles va resultar ser el Col·lectiu Maloka que ofereix acolliment a dones migrants”.
Cruz va tornar en diverses ocasions, primer per rebre orientació i acolliment per part de les Maloka i després per col·laborar amb el col·lectiu, fins que li van oferir treballar en la creació d’una cooperativa per ajudar a les dones migrants, com ella, en els seus projectes emprenedors. La idea la va captivar i, juntament amb altres companyes, treballa per donar-li forma a la Cooperativa Dones P’alante, una iniciativa que té com a finalitat agenciar a les immigrants d’una forma innovadora de guanyar-se la vida.
Xoc cultural
La universitat és un àmbit en el qual no poques migrants comencen el seu procés d’integració, encara que la condició d’estudiants no les lliura de la discriminació que també es dóna en els claustres, i en aquest aspecte Cruz té experiències no tan agradables.
“M’he sentit rara i diferent pel que fa a altres estudiants. Hi ha companys i companyes que no et prenen en compte i de vegades ni et miren. Hi ha una gran diferència quant a ser una estudiant llatinoamericana o provenir d’algun país europeu ja que, per exemple, una Erasmus mai serà una immigrant, és un estrangera”.
Però no és només això. També estan els tòpics i estereotips.
“Es pensa que si ets de Llatinoamèrica rius i parles molt. I no només ho pensen, t’ho diuen en la teva cara. Quan passa això pinso en allò que criden “xoc cultural”. Però alguna cosa falla ja que aquesta trobada hauria de ser més aviat enriquidor i no diferenciador. És una tragèdia que no sempre es valori l’oportunitat que ofereix la migració per conèixer i aprendre d’altres cultures”.
Justament aquesta diferenciació genera un altre problema en les migrants, sobretot en aquelles que arriben amb formació i una valuosa experiència professional.
“Al no existir oportunitats d’exercir la professió o compartir l’experiència professional, moltes s’esfondren. Ho he vist. Per això la necessitat de generar alternatives com la cooperativa que és un projecte obert a tota dona sense importar la seva nacionalitat. La idea és reivindicar els nostres drets com a dones, treballadores i migrants. Desitgem mostrar que busquem una oportunitat i que volem compartir la nostra experiència i bagatge amb els altres”.
“Totes podem ser emprenedores”
Fins al moment són set sòcies les que conformen la Cooperativa Dones P’*alante, i la idea és que es vagin sumant més dones que tinguin un ofici o professió, a més del desig de créixer com a persones i ciutadanes. La inversió inicial per a la seva conformació com a cooperativa l’obtenen de les diverses activitats que realitzen i en les quals participen, com a fires, festes, i també venent menjar típic dels seus països. El capital de la cooperativa són elles mateixes i per consolidar-se, apel·len al benefici comú i treballen en el que saben fer amb la finalitat d’assegurar un fons que es compartirà entre totes les sòcies cooperativistes.
“Estem creant una xarxa per ajudar-nos entre totes. Per exemple, si una companya sap d’una oportunitat de treball, avisarà a la resta i sempre hi haurà alguna que pugui aprofitar-la. La idea central que ens impulsa és que totes podem ser emprenedores. Només cal tenir les ganes. Diuen que les dones sabem administrar la llar. Tal vegada això sigui un atavisme discutible i, segons qui ho digui, fins a estereotipador, però nosaltres ho aprofitem des d’un punt de vista positiu i proactiu”.
Ana Sofia Cruz diu que quan parla amb els seus amics i familiars, aquests li comenten que mai la van imaginar treballant en el social sent ella enginyera.
Fins i tot ella mateixa es confessa sorpresa pel gir professional que ha donat la seva vida.
“No es necessita, necessàriament, un títol universitari per treballar amb les persones i els seus problemes, sinó sensibilitat. Encara que els estats afirmin estar pendents encara queda molt perquè s’escolti realment la veu de l’immigrant. Importem només quan s’apropen eleccions, i de vegades ni això”, diu Cruz, qui anhela que algun dia les coses canviïn pel bé de totes i tots, immigrants i autòctons.
“Tant de bo algun dia l’únic passaport que necessitem siguin els nostres peus i res més”, reclama.
