Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

L’injustificable “consentiment” de violència de gènere i els mitjans de comunicació

Segons dades estadístiques de l’observatori de violència de gènere, en el que va de l’any ja són 38 les víctimes de violència masclista a l’Estat espanyol, i deu víctimes mortals menors de 16 anys a mans de les seves parelles o ex parelles, en els últims 10 anys

És innegable que el que li va passar el passat dissabte al Salobral (Albacete) a la nena de 13 anys assassinada, que presumptament mantenia una relació consentida amb el seu agressor, un adult de 39 anys que es va declarar confés, és un evident cas de violència masclista.

El fet, segons expliquen els diferents informatius, va començar entre aquesta menor i l’adult fa dos anys quan la nena en tenia onze, sembla que la família de la nena va intentar denunciar en diverses ocasions el fet davant la Guàrdia Civil sense cap èxit, ja que cada vegada que intentava fer-ho, aquesta argumentava que si la relació era consentida no era viable cap denúncia.

El cas és que amb el succés s’han pres les alarmes, no només per l’edat vàlida permesa per al consentiment de les relacions sexuals, sinó pel tractament que han donat els mitjans de comunicació a la informació mediàtica

En relació a les relacions sexuals l’Estat espanyol és on el consentiment per mantenir relacions sexuals té l’edat més baixa d’Europa i s’entenen com legals si són consentides i sense engany a partir dels 13 anys, s’adquireix la ma joria d’edat completa als 16.

El Codi Penal estableix tres tipus de delictes sexuals, assetjament quan hi ha contacte físic, abús quan està implícit el tocament i agressió quan hi ha algun tipus de penetració. El passat 11 d’octubre el Consell de Ministres va presentar un avantprojecte de reforma del Codi Penal que modifica la realització de qualsevol acte de caràcter sexual comès amb menors entre els 14 i 16 anys, i és considera delicte si s’exerceix amb engany o abús de posició reconeguda de confiança o influència.

Malgrat l’indubtable avanç que les lleis han suposat i les importants innovacions, la  seva aplicació ha anat posant de manifest que cada dia sorgeixen noves realitats i demandes a la societat a causa de les constants transformacions socials i culturals. Malgrat l’ampli marc jurídic, el seu contingut transcendeix els límits que provoquen canvis en l’estatus social dels i de les menors.

La preocupació per dotar a la i al menor d’un adequat marc jurídic de protecció ha transcendit als tractats internacionals ratificats per l’Estat espanyol des de 1990, acollint-se a la Convenció dels Drets dels Infants, promulgada el novembre de 1989 per les Nacions Unides

En el cas concret replantejat sobre el consentiment dels menors, s’ha de donar en una edat de capacitat i maduresa que no siguin susceptibles de constituir xantatge, les relacions sexuals sorgeixen en la pràctica quan hi ha consentiment, i no se sap fins a quin punt una nena de dotze anys és capaç de valorar o no un tipus de coacció.

D’altra banda, és qüestionable la difusió de la informació tant dels mitjans policials com dels propis periodistes, els mitjans de comunicació van convertir la notícia en un espectacle, i el protagonista homicida en un tristament cèlebre personatge. No van garantir l’objectivitat periodística, tant els diferents mitjans escrits com televisius els va guanyar el morbo en el moment de transmetre o publicar el referit cas de violència de gènere o masclista, no van salvaguardar la defensa dels drets humans, ni la llibertat i la dignitat de la menor i la seva família, ja que no només esmentaven el seu nom, l’adreça del domicili familiar, sinó el nom de la població on va ocórrer el fet, més quan en la localitat hi ha pocs habitants i és fàcil identificar-se.

Uns i altres, premsa policial i mitjans tenen una doble responsabilitat a l’hora de comunicar i han de posar especial èmfasi en les conseqüències que els episodis de violència masclista o de gènere produeixen a la víctima, ja que poden patir una segona victimització, un patiment afegit, ja que el dany psíquic que pateixen i la seva vulnerabilitat comporta que puguin patir nous perjudicis. El protocol d’actuació en aquests casos té una doble repercussió però, lamentablement, en el cas que ens ocupa, ja és massa tard.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Mèxic DF: “Amor es…sin violencia” arriba a més de 300 mil joves

Des del  2007 al 2001, l’Instituto de las Mujeres del Distrito Federal (Inmujeres DF) ha assessorat...

Cuba: Isa, lliçons d’una gran dona

Isabel Moya Richard va ser, sobretot, una dona que es va imposar a les adversitats...

“Educar una dona és educar un país”

  L’autora d’aquestes paraules, la moçambiquesa Alpódia André Manhique, ho sap de primera mà; ella...