dones_indigenes

Compartir

Els governs de la regió meso-americana violen els acords en salut sexual i reproductiva

El passat 13 de setembre es van complir 17 anys des que 184 països van subscriure el Programa d’Acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament (CIPD), a la cimera d’El Caire. Per primera vegada, l’Organització de Nacions Unides (ONU) va posar com a eix dels acords a la salut sexual i reproductiva de les dones. Una de les metes del consens va ser que els estats facilitessin una àmplia gama de mètodes anticonceptius, però avui dia: Quins acords s’han complert? Les ong’s de Mèxic i la regió meso-americana denuncien que no s’ha dut a terme cap i, que, per tant, difícilment s’arribaran a les metes fixades pel 2014. Les organitzacions coincideixen amb titllar els pactes als quals es va arribar de “farsa”.

Mèxic, Guatemala, El Salvador i Nicaragua “simulen” complir amb els compromisos que van adquirir però la realitat és que a la regió meso-americana prevalen els serveis de salut deficients, la penalització de l’avortament i la manca de preservatius, segons denuncien les ong’s. Dora Amalia Taracena, de l’organització guatemalenca Convergència Cívica Política de Dones, assenyala que els avanços en polítiques públiques són “relatius”, ja que encara “existeixen funcionaris que sobreposen les seves creences religioses abans que els respecte per la Constitució, les lleis i les convencions internacionals” en la matèria.

Quant a la maternitat, els indígenes continuen tenint més probabilitats de que les mares morin durant el part, afirma la directora de Ipas-Mexico, Raffaela Schiavon. A més, la falta d’anticonceptius com condons femenins i masculins deriva a la propagació del VIH a dones, malaltia que, per cert, en el cas de Mèxic, va a l’ascens.

L’activista María Eugenia Romero observa que la penalització de l’avortament a disset estats de Mèxic va generar una confusió entre el personal de salut, de manera que ara es nega a donar el tractament a dones amb molèsties vinculades a l’avortament practicat amb mètodes insegurs per por a incórrer alguna il·legalitat. Romero també culpa “la ingerència de l’església catòlica” en les lleis i polítiques públiques a Mèxic. De totes maneres, hi ha països de la regió en que l’avortament està prohibit com és el cas de El Salvador i Nicaragua (des del 2006), on interrompre l’embaràs està prohibit tant si es tracta d’una violació o d’un incest.

L’entitat Equitat de Gènere, Ciutadania, Treball i Família va realitzar entre el 2007 i el 2010 una investigació per fiscalitzar l’accés, l’abastiment i l’ús dels mètodes conceptius a Mèxic. Va descobrir que en els estats de Chiapas, Guerrero, Hidalgo, Morelos, Oaxaca i Tlaxaca, així com el Districte Federal, les dones s’enfronten a obstacles per regularitzar la seva fecunditat. A tall d’exemple, a Chiapas, durant el 2010, tan sols el 31 per cent de les usuàries entrevistades va rebre un mètode anticonceptiu a la unitat de salut.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També et pot interessar