La proliferació, el descontrol i l’ús de les armes suposen la pèrdua de més de 500.000 vides humanes cada any. I, cada any, més de 66.000 dones i nenes són assassinades amb armes de foc, i milions de dones i nenes pateixen traumes, són intimidades, esclavitzades, assaltades i violades a punta de pistola.
No hi ha cap regulació internacional que controli la compravenda d’armes convencionals. En canvi, qualsevol altre producte sí que es regeix per una regulació en les transaccions internacionals.
Al món circulen 800 milions d’armes convencionals i cada any se’n fabriquen 8 milions més. Les transaccions de segona mà són encara més altes i tot això té lloc sense cap regulació internacional. Moltes d’aquestes armes arriben a mans de grups o persones que cometen crims de guerra, homicidis, tortures i altres violacions dels drets humans. Sense cap mena de control, abusen de les armes els exèrcits en conflicte, les empreses de seguretat o les bandes criminals. I en el top vendes, Espanya ocupa la setena posició entre els subministradors mundials d’armament.
Avui hi ha al món una trentena de conflictes armats. Les causes d’aquests conflictes i de les diverses situacions de violència que es manifesten arreu són complexes i diverses. Ara bé, la proliferació incontrolada d’armes n’agreuja enormement les conseqüències. I així, un miler de persones moren cada dia per trets d’armes de foc i moltes més són ferides de gravetat. Però l’epidèmia global de la violència armada no afecta dones i homes de la mateixa manera: els homes són la gran majoria de víctimes directes de la violència armada i també són majoritàriament els agressors, mentre que les dones la pateixen de manera desproporcionada, ja que no acostumen a comprar armes, ni a tenir-ne, ni a utilitzar-ne.
Actualment la violència sexual i la intimidació són agressions que es fan servir com a tàctiques militars i polítiques deliberades durant la majoria dels conflictes armats. Per acabar-ho d’adobar, el volum de les transferències internacionals d’armes no para d’augmentar de manera vertiginosa. I tot per la falta de control del comerç mundial d’armes. És evident, doncs, que cal un tractat que controli aquest comerç mortífer.
I també és evident que cal fer front a la violència armada envers les dones. Per aquest motiu, al 2001 es va crear la Xarxa de Dones d’IANSA (International Action Network on Small Arms), l’única xarxa internacional centrada en les connexions entre gènere, drets de les dones, violència armada i armes lleugeres (armes que poden portar i utilitzar una o dues persones, com ara pistoles, fusells d’assalt, metralladores o llançagranades). Les membres de la xarxa treballen per eradicar la violència armada en l’àmbit domèstic, als carrers i als camps de batalla. S’emparen en la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per potenciar la participació de les dones en els processos de desarmament i en el desenvolupament de polítiques sobre armes lleugeres. S’asseguren que els interessos de les dones quedin reflectits en aquestes polítiques i lluiten per trencar el vincle entre violència i masculinitat.
A més, aquesta Xarxa treballa de valent per mostrar al món que, si bé les dones són sovint les principals víctimes en els conflictes armats, no són només víctimes passives de la violència armada, sinó que, per damunt de tot, en són supervivents: moltes dones i col·lectius han fet i fan importants aportacions per la pau i la transformació social per mitjà d’accions no violentes com la resistència pacífica, la desobediència civil, la dissidència i la participació crítica. És just i necessari reconèixer la important tasca que realitzen milers de dones arreu del món per eradicar la violència armada.
Des de fa més d’una dècada la campanya Armes Sota Control (ASC), desenvolupada per Organitzacions No Governamentals juntament amb moltes altres entitats de la societat civil i governs sensibles a aquest tema, treballa denunciant els efectes negatius de la proliferació i l’ús il·legal de les armes convencionals i buscar solucions a aquesta xacra. La Xarxa de Dones d’IANSA hi està especialment activa.
Com a resultat de la tasca de denúncia, l’octubre de 2008 va tenir lloc una decisió històrica: el Primer Comitè de les Nacions Unides, reunit a Nova York, va aprovar que s’iniciés el procés per valorar la possibilitat de crear un Tractat de Comerç d’Armes (TCA). Des d’aquell moment, es van preveure quatre reunions preparatòries i, finalment, la Conferència sobre el TCA que es farà el juliol d’aquest any.
Des de Catalunya, la Fundació per la Pau, membre d’IANSA, Intermon Oxfam i Amnistia Internacional, totes tres membre de la coalició ASC, treballen intensament per influir en el contingut del text i aconseguir un tractat robust que prohibeixi la venda d’armes a països en guerra, a dictadures o allà on es violin els drets humans. Sabem que la societat civil organitzada és capaç d’aconseguir importants avenços en el món del desarmament, com ja va passar al 2008 amb l’aprovació del Tractat Internacional de Prohibició de les Bombes de Dispersió o, en l’àmbit estatal, l’aprovació de la Llei de Comerç d’Armes al 2007. Ara bé, s’ha de tenir en compte que el lobby de la industria militar també defensa els seus interessos i que, degut als mitjans econòmics de què disposa, pot arribar a ser força convincent.
És per això que està en marxa la ciberacció “Alça la teva veu, pel control de les armes!” Comença el compte enrere per tal que comenci la darrera conferència internacional a Nova York i reclamar i aconseguir un tractat a prova de bales. Encara estan pendents de resolució qüestions tan importants com si les armes petites i lleugeres s’inclouran o no en la regulació, si les municions estaran també incloses, o si el tractat serà de compliment obligatori o si, ben al contrari, servirà només de simple guia.
Durant aquests propers mesos decisius, les organitzacions esmentades demanen el màxim suport ciutadà. I, sobretot, solidaritat entre dones. Regular el comerç mundial d’armes és possible – defensa* en Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau- però sobretot és un deure de responsabilitat: “Sí, és clar que és possible. A més de convenient i necessari, el que és substancial és que és perfectament possible. Té a veure amb la voluntat política, amb l’esforç de posar-se d’acord i amb la valentia d’abordar un problema complex però amb la determinació de buscar la millor solució. Perquè, en definitiva, crear un Tractat sobre Comerç d’Armes és un deure de responsabilitat. Un deure de responsabilitat no cap a una hipotètica utopia futura. És un deure de responsabilitat cap a allò que fins ara hem fet malament i allò que podem canviar cap a millor a partir del juliol. I entre el que hem fet malament, permetre la proliferació, el descontrol i el mal ús de les armes, amb les terribles conseqüències de la pèrdua de més de 500.000 vides humanes a l’any, és clarament un dels errors més greus.”
*(Intervenció feta en la sessió de la societat civil als delegats governamentals de la 4a Reunió Preparatòria cap al Tractat sobre Comerç d’Armes, a la seu de les Nacions Unides, el 15 de febrer del 2012).
Campaya “Si tu també ho vols, alça la teva veu!”
Podeu informar-vos sobre aquesta campanya o altres temes de desarmement a Armes Sota Control i Fundació per la Pau
