Parlem amb Montse Martínez, coordinadora del recent projecte de comunicació #mujeresymigración de Reds (Red de Solidaridad para la Transformación Social). Aquesta entitat compleix 15 anys treballant amb dones de Llatinoamèrica i encara, a Barcelona, hi ha molts estereotips que desmuntar sobre elles.
Per què heu triat llançar aquest projecte amb dones llatinoamericanes i no d’un altre territori?
Des de fa més de 15 anys, Reds treballa amb organitzacions centreamericanes, especialment a El Salvador a través d’un eix de treball de cooperació. Per aquesta experiència, consideràvem més lògic treballar amb dones centreamericanes i d’Amèrica del Sud.
Com coneixeu a les participants?
Vam fer un sondeig previ entre entitats i col·lectius de dones migrants a Barcelona i també vam presentar la proposta a dones vinculades al grup de persones col·laboradores de Reds.
Dones ‘fàcils’, conservadores i/o festeres, són alguns dels estereotips que es tenen de la feminitat llatinoamericana, han canviat els estereotips? Hi ha nous estereotips respecte a aquestes dones?
Sorprenentment, els estereotips ‘clàssics’ que es vinculen a les dones llatinoamericanes encara perviuen: dones que busquen marit aquí, que totes saben ballar salsa, que són fogoses… Aquests estereotips han estat recurrents en totes les entrevistes o donar per fet que si ets una dona llatina a Barcelona aspires únicament a cuidar de persones majors o a fer tasques domèstiques.
També hem trobat altres estereotips negatius sobre els seus països d’origen vinculats a les notícies i sèries de televisió: per exemple, la imatge de Colòmbia reduïda a la sèrie ‘Narcos’ o la violència de Mèxic.
Ens han sorprès els estereotips relacionats amb l’avanç tecnològic que hi ha als seus països d’origen. A diverses dones els han preguntat si tenien Internet al seu país.
Targetes postals de la campanya #mujeresymigración
Després de la posada en marxa del pla #mujeresymigración, quin impacte ha tingut aquest projecte en la societat?
El feedback que hem tingut de les persones que han conegut el projecte ha estat molt positiu. Creiem que hi ha hagut una identificació amb les històries de vida d’aquestes dones, més enllà de les diferències culturals i/o d’origen. I això ens reconforta perquè, precisament, aquest era l’objectiu del projecte: donar a conèixer les històries que hi ha darrere dels números sobre migració i evidenciar que és més el que ens uneix que el que ens separa.
Què no entén la societat barcelonina de les dones llatinoamericanes?
Es tendeix a pensar en un únic model de ‘dona llatina’ en el qual pesen més els estereotips que la cultura, l’idioma o els desitjos personals que ens uneixen amb les dones llatinoamericanes. Els discursos racistes, discriminatoris i radicalitzats que han pres auge en els últims temps, dificulten l’empatia i la curiositat per conèixer les seves històries de vida i el per què van decidir venir aquí.
En dues frases, descriu la diversitat de dones llatinoamericanes que viuen a Barcelona?
Encara que aquest projecte no pretenia estudiar les diferències intraculturals de les dones llatinoamericanes que viuen a Barcelona, les entrevistes que hem fet ens han donat pinzellades d’aquesta diversitat: en gastronomia, idiomes (llengües originàries), les seves referències culturals, la història recent que determina nous costums socials… per exemple, no és el mateix la seguretat a Colòmbia que a Cuba.
Penseu nou projecte per a combatre els estereotips?
Volem continuar difonent històries de vida de persones migrants per a desmuntar estereotips i prejudicis i generar major empatia entre la ciutadania de Barcelona. També tenim previst donar tallers de comunicació no violenta (CNV) a persones que treballen amb col·lectius de persones migrants per a desenvolupar habilitats i competències com l’escolta, l’empatia o el diàleg.
