Dilluns 26 febrer 2024

Dilluns 26 febrer 2024

Compartir

El narcisisme en les xarxes socials i el gènere

Els experts i acadèmics, sobretot els psicòlegs socials, ens preguntem fins a quin punt les xarxes socials potencien els nivells de narcisisme de les persones i si, fins i tot, el creen. La  resposta que es desprèn  de les investigacions és un «sí»: les xarxes potencien el narcisisme i en creen  però, val a dir, amb  moltes variacions i biaixos. Biaixos que tenen a veure,  d’una banda, amb les característiques de la xarxa social (Twitter, FacebookInstagram o Tik-Tok, per exemple, representen diferents sistemes de comunicació) i, d’altra banda, amb les cohorts  d’edat  i el gènere.

El 66% dels  usuaris de les xarxes socials  té menys de 39 anys (The Social Media Family, 2021). És a dir, les persones més joves utilitzen  més les xarxes socials que les més grans. La literatura acadèmica  subratlla que els membres aquest primer grup, el de menys edat, presenten més trets de personalitat narcisista que els del grup ja més granadet. Aquestes diferències es relacionen amb la cultura i la generació en les quals la joventut d’avui dia està immersa, sobretot en les societats individualistes occidentals.  

El fenomen de les xarxes socials està afectant radicalment les formes tradicionals de comunicació, la qual cosa té conseqüències en la construcció de la identitat personal, en la gestió de la intimitat i en l’autoestima. Els investigadors parlen d’un canvi social relacionat amb la transformació de la intimitat.  Les societats més occidentals han passat de viure la seva intimitat en l’àmbit privat a exhibir-la a les xarxes socials com si fos un espectacle, on sovintegen les orientacions narcisistes, especialment i d’una forma més intensa, internautes del grup més jove.  

Tothom tenim trets narcisistes; a més, la societat individualista els conforma i potencia.  El punt essencial de la qüestió és que, amb tota la gamma de grisos, aquests trets narcisistes poden ser — en un extrem del continum— simplement anecdòtics en algunes persones i—en l’altre extrem—  profundament patològics en d’altres. Vull insistir en el fet que l’ús de les xarxes socials no és sinònim de narcisisme. Moltes persones les utilitzen per comunicar-se mitjançant formes d’expressió artística o,  senzillament, com una manera de saludar diàriament amb un «bon dia» els amics i seguidors. De buscar i manifestar companyia i afecte. El narcisisme patològic és un conjunt de comportaments que inclou sentiments  d’auto-importància, necessitat de poder i admiració, insistència en la pròpia imatge, en mostrar-se, en presentar els èxits aconseguits, i en la incapacitat de sentir empatia. Centrats en l’auto-exageració, la vanaglòria i el menyspreu, els narcisistes són incapaços —per llacunes d’autoconsciència— d’identificar o reconèixer haver ferit els sentiments d’algú, tampoc de ser la causa de problemes en un entorn grupal. Es preocupen tant de si mateixos/es, tenen el peus tan enfonsats en el fang de la supèrbia, que no s’adonen de les emocions dels altres i són incapaços de tenir-ne cura. La investigació identifica dos tipus de narcisistes patològics: a) els denominats «vulnerables», els quals,   mancats d’ autoestima, realitzen grans esforços per defensar el seu «ego», el seu «jo», i b) els  «grandiloqüents»: els que estan absolutament convençuts de la seva magnificiència i superioritat.

Les troballes al laboratori demostren una inequívoca relació entre el narcisisme i les conductes en les xarxes socials: el temps de connexió, el nombre de selfies i la freqüència dels tuits. Pel que sembla les persones que presenten un alt grau de sentiments de «superioritat» prefereixen Twitter, mentre  que les que presenten un alt grau d’exhibicionisme prefereixen Facebook i Instagram, plataformes on la imatge té tant o més pes que el text.  Les persones que presenten  trets de personalitat narcisista solen estar centrades en si mateixes i tendeixen a creure que són úniques i especials, per la qual cosa donen per fet que els seus amics o seguidors a les xarxes  volen estar informats del que fan, del que  pensen i senten. En definitiva,  tendeixen a voler exercir el poder.  A col·locar la seva autoafirmació per damunt de tothom. 

Aquestes troballes ens condueixen a una altra aresta d’aquesta història certament complexa: a l’existència de diferències entre homes i dones. Com a mínim avui dia, homes i dones mostren diferències amb relació als narcisismes a les xarxes socials; diferències quantitatives i qualitatives, amb taxes més elevades entre els homes (8% de la població masculina) que entre les dones (5% de la població femenina). Els homes puntuen lleugerament més alt que les dones en termes de sentiments i necessitats d’autoritat i lideratge.  Una dada d’allò més interessant és que no hi ha diferències significatives entre ambdós gèneres quant a les conductes  d’exhibicionisme dels narcisistes en les xarxes socials.

Fonts  de procedència diversa ens indiquen que les xarxes socials sovint tenen un impacte negatiu en les dones, fins i tot en els seus propis nivells de narcisisme i comportaments relacionats. Les noies les utilitzen més que els nois: el 43% de les noies de 15 anys estan connectades com a mínim una hora al dia; pel que fa als nois, el percentatge se situa en el 31% (The Social Media Family, 2021). Aquestes noies internautes també declaren nivells més baixos de felicitat i més dificultats socials i emocionals que els nois a mesura que van creixent. Les noies solen tendir més a comparar-se amb altres noies que els nois amb altres nois i això té efectes negatius diferencials entre ells i elles.  Aquestes dinàmiques de comparació social que estableixen les noies entre elles es veuen reforçades i, sobretot,  fomentades en les xarxes socials amb els efectes negatius que se’n deriven. Diverses teories de psicologia social — la teoria de la justificació del sistema, la teoria de la competitivitat social, i altres— expliquen els motius pels quals els grups subordinats es comparen i competeixen més entre ells en comptes d’ajudar-se.  Les dones configuren un grup social devaluat —el patriarcat les devalua per mitjà dels sexismes benvolent i hostil—  i les  dinàmiques comparatives i competitives que es manifesten entre elles es posen sobretot en evidència en les personalitats narcisistes vulnerables, mancades d’autoestima i necessitades de reconeixement. Les investigacions demostren que aquesta comparació social de les dones present en les xarxes socials és una dinàmica activa, i en part agressiva, profundament associada  al narcisisme femení.  Investigacions molt recents  ens indiquen  que les dones són molt més proclius a utilitzar tàctiques d’auto-presentació intimidatòries que els homes. Sens dubte els  trets narcisistes grandiloqüents i agressius estan directament relacionats  amb l’increment de  selfies que s’observa en les noies. Aquestes conductes narcisistes comporten automàticament un augment de l’agressió femenina, sobretot entre dones, i també problemes molt preocupants per a les narcisistes «vulnerables», ja que es veuen empeses a manifestacions cada cop més sexualitzades del seu «jo».  Un, potser el principal, reforç d’aquestes conductes són els likes que rep la usuària. Per a elles, rebre molts likes és un reforç que, en un bucle, dona ales a un reforç del narcisisme agressiu. Però, és clar, no rebre likes o cors o rebre’n pocs pot ser igual de dolent per a aquest grup de narcisistes «vulnerables» ja que les empeny a un augment temporal del nivell d’activitat i agressió, un fenomen que els psicòlegs socials  coneixem molt bé, atesos els experiments realitzats al laboratori amb animals. També significa un seguit d’impactes negatius en la fisiologia i el sistema immunitari d’aquestes noies, conseqüència de l’acció de les hormones de l’estrès, un efecte conegut de l’addicció a Internet.  L’atac que representa a l’autoestima, la ràbia i l’angoixa que senten les persones narcisistes  quan no obtenen  l’aprovació social anhelada comporta que augmentin l’activitat de publicació i les conductes cibernètiques agressives per engrandir-se i protegir-se a si mateixes.  

Em sembla que ens convé educar  la població —especialmente la cohort dels i de les  joves—en el desenvolupament d’una mirada crítica i  reflexiva a tot allò  que  les persones  mostren  en les  xarxes sociales. És important transmetre’ls  que les imatges que veuen representen un ideal que s’ajusta molt poc  a la realitat. Que, en realitat, aquests ideals tenen a veure amb expressions de narcisisme patològic.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Maria Àngels Viladot

Maria Àngels Viladot

Doctora en psicologia i escriptora.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Lliurament del Premi Jove de Còmic Sant Marti

      El dijous 26 es va lliurar per primera vegada els premis del...

Esther Vivas

Violència policial, mentides i cintes de vídeo

  OPINIÓ Mentides i més mentides. A això ens té acostumats el Departament d’Interior de...

Diversidad y Coeducación:el Govern retalla, nosaltres creem

Som docents i activistes i treballem per respondre a la diversitat immensa que trobem cada...