OPINIÓ
El feminisme: la nostra reflexió és que aquest “isme”, com qualsevol altre, té moltes variants. El feminisme, com no pot ser d’altre manera, és plural, i ho és perquè no hi ha una única manera de ser dona i de reivindicar el lloc de cadascuna dins la societat.
El feminisme té moltes cares, té moltes mans, té molts cossos, té moltes ànimes (sigui això el que sigui). El que sí que creiem que tenen els diferents tipus de feminisme en comú és la recerca d’un món millor, més igualitari, més solidari, més amable amb les diferències de tota mena.
Podríem dir que ha donat visibilitat a les dones, ha trencat el mur del patriarcat o li ha fet greus esquerdes. Ara però queda molta feina a fer. Un cop emancipada la dona, esdevinguda una ciutadana amb tots els drets i deures, cal que els nostres companys, els homes, es puguin alliberar també de les seves cadenes. No necessitem mascles, no necessitem guerrers, necessitem, senzillament, caminar junts, construir junts un futur diferent.
El Coletivo de Mujeres de Matagalpa (Nicaragua) parla de que la societat posa caixes, en un costat els homes, a l’altra costat les dones, però s’oblida d’una pregunta molt important: què és ser dona? què és ser home? Si sóc dona però m’agrada més la dona que l’home pels moments més íntims, en quina caixa em poso? Si sóc home però m’agrada més l’home que la dona pels moments de plaer, en quina caixa em poso? I si m’agrada de vegades compartir sexe amb una dona i d’altres vegades m’agrada la intimitat amb un home, quina caixa em correspon? I si sóc transsexual, cap on vaig?
I així mil combinacions possibles, perquè l’esser humà és divers, plural, això ens fa ser el que som, persones. No ens defineix només el sexe que tenim, amb el que naixem, això no és suficient, ara ho sabem.
Hem de dir tots, homes i dones, adéu al patriarcat, que és l’arrel d’un capitalisme injust i cada cop més salvatge; hem de dir adéu a la heterosexualitat per decret, perquè la realitat ens mostra que la sexualitat és rica i diversa. I això ens porta a construir una societat diferent i nova, un futur on les persones tinguin valor pel que són i no pel que tenen.
No ens calen etiquetes, etiquetar ens fa ser coses i no pas persones, Kant (el filòsof) ja deia en el segle XVIII que les coses tenen preu i les persones, dignitat, que l’home (i la dona per extensió) era un fi en si mateix i no un mitjà pels altres.