Dijous 13 juny 2024

Dijous 13 juny 2024

merce-otero-perfil

Compartir

Mestres lliurepensadores, maçones, republicanes i feministes

OPINIÓ

L’any passat es va commemorar el 120 aniversari de l’Escola Moderna fundada per Ferrer i Guàrdia.

Vaig tenir l’oportunitat de tornar a llegir el document fundacional que és on surt el terme “coeducació” molt ben explicat en el seu context històric i social i que, sens dubte, és el punt de partida de la reivindicació que les mestres i professores feministes hem anat repetint sense descans al llarg dels anys i que ens ha portat a aprofundir en el seu significat i també en la seva posada en pràctica.

Malgrat que el protagonisme de Ferrer i Guàrdia en el món de l’educació és indiscutible, és important assenyalar, com sempre, que al seu voltant i fins i tot abans que ell hi va haver dones dedicades a l’educació, mestres que promogueren projectes d’igualtat i progrés i els feren créixer. Cal doncs recordar aquestes dones que són poc o gens conegudes i sostingueren, malgrat les circumstàncies adverses, amb la seva dedicació i amb la força entusiasta del convenciment l’educació de les nenes i de les dones sobretot de la classe obrera.

Foto 2

Si llegim el llibre de Dolors Marín, Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils, ens trobem algunes d’aquestes dones que van portar a terme el seu activisme social i polític com a mestres, ja que l’escola era la plataforma adient per a desenvolupar la tasca de compromís coeducatiu per la justícia i la llibertat. Es tracta d’un llibre de lectura obligatòria perquè permet recuperar una genealogia que no ens cansarem mai de dir que és necessària per a continuar avançant com a feministes en el reconeixement de les predecessores i perquè aquestes pioneres són models a contrastar amb la realitat actual. Són dones de vides excepcionals justament perquè eren conscients de les conseqüències i dificultats que la transgressió comportava. En alguns casos a més es tractava de sagues familiars de mares i filles o germanes mestres que es dedicaren a transmetre coneixement i que, en paral·lel buscaren formes d’associacionisme que apoderessin les dones.

De la quinzena de dones que Dolors Marín presenta, rescataré per a animar a la lectura els capítols dedicats a Júlia Aymà, mestra laica de l’Escola Gutenberg, Isabel Vilà: sindicalisme i ensenyament, María Marín: escriptora i mestra laica, Maria Solà: escrits pedagògics.

La vinculació d’aquestes mestres racionalistes a l’espiritisme i a la maçoneria també és un element comú interessant, per exemple, Júlia Aymà va ser la directora de l’Escola de la Societat Laica Gutenberg, creada el 1886 i lligada a la maçoneria.

Merce foto 3

Isabel Vilà ara és més coneguda perquè li deien Isabel cinc hores que és el títol del monòleg de Toni Strubell que representa amb perseverança i èxit Carme Sansa Albert. Aquest sobrenom de “cinc hores” era perquè lluitava per un horari de cinc hores per a les criatures que treballaven.

La vida de María Marín sembla que va començar a Cadis i després va passar per València per a acabar a Barcelona fent activisme i treballant de mestra a diferents escoles laiques. Va escriure força amb arguments feministes molt contundents en les revistes lliurepensadores de l’època.

És mot d’agrair que Dolors Marín ens ofereixi l’oportunitat d’apropar-nos a aquestes mestres, però la veritat és que ens quedem amb les ganes de saber-ne més. Per exemple, de la personalitat i trajectòria vital de Maria Mercè Solà Ferrer de Sellarès (1889-1998). Només subratllaré quatre notes d’un recorregut vital excepcional: durant la Segona República va dirigir la residència d’estudiants femenina a Pedralbes, junt amb la periodista María Luz Morales, a l’exili va tenir plaça a la UNAM, es conserva la seva correspondència amb l’erudit mallorquí especialista en sànscrit Joan Mascaró i als anys seixanta es va vincular a les escoles Waldorf.

Foto 6

Ens calen monografies sobre aquestes mestres com la que Cèlia Cañellas i Rosa Toran han fet sobre Hilda Agostini. Les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona. Aquesta biografia detallada i molt ben contextualitzada, de tretze capítols, amb la corresponent bibliografia i documentació de premsa i arxius, ha guanyat el primer Premi Bones Lletres d’assaig humanístic.

En el cas d’Hilda Agostini (1890-1976) per a fer la biografia s’ha pogut comptar amb tota la documentació que la família ha conservat i justament per això s’ha pogut seguir el periple familiar cosmopolita, liberal i republicà dels Agostini originaris d’Itàlia i que van passar per Gran Bretanya i Estat Units per a aterrar a Tarragona. En la seva formació destaca el fet d’haver estat educada en el protestantisme que tenia les seves pròpies escoles internacionals. De tota manera, Hilda es va emancipar de seguida i va anar a Barcelona on començà la seva vida professional i política.

El seu compromís polític fou amb el Partit Republicà Radical Socialista i sobretot amb la figura de Marcel·lí Domingo que va arribar a ser ministre d’Instrucció Pública en el primer govern republicà. Va ser una bona oradora i en temps de guerra va destacar com a propagandista antifeixista parlant a les dones i de les dones en la rereguarda.

Com a mestra va començar exercint a una escola renovadora del Districte sisè, després l’opció per l’escola pública fou La Farigola de Vallcarca i ja en guerra va estar a la Casa dels Nens i a l’ajuda als refugiats.

La seva vinculació amb la maçoneria li va servir per a rebre ajut quan va arribar exiliada a França i a París va començar una nova vida tristament allunyada del seu somni de mestra republicana.

Cal dir que a finals dels anys vuitanta Maria Malla Fàbregas va publicar una biografia novel·lada d’Hilda Agostini titulada Los cuadernos de Mara.

Urgeix recuperar i parlar d’aquestes mestres lliurepensadores, maçones, republicanes i feministes perquè, per desgràcia, jo les he conegudes quan ja estava jubilada i són els models necessaris per a engrescar al professorat i per a valorar críticament la situació actual pel que fa a la coeducació i a l’ensenyament.

*Professora jubilada i activista feminista

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Avortament és sagrat

“El feminisme també té coses sagrades“ Foto: Arxiu AMECO press OPINIÓ Al ministre Gallardón li...

Bernie, Manhattan, ¡Átame! (l’hemorràgia continua)

OPINIÓ Encara es pot veure el film Bernie (2011) de Richard Linklater, director d’una...

Associació Dones No Estàndards: COMUNICAT URGENT DAVANT LA DISCRIMINACIÓ DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INFECTADES PER COVID-19

L’Associació Dones No Estàndards denuncia que actualment algunes persones amb discapacitat infectades per Covid-19...