Dijous 25 abril 2024

Dijous 25 abril 2024

Periodista y escritora

El bé intern dels oficis i professions

  
 
 
OPINIÓ
 
Ara que estem en stand by espero que es permeti reflexionar sobre alguns temes fins ara tabú sense que et crucifiquin les hordes que actuen a les xarxes socials.
 

 
 
Potser és el moment de preguntar-nos quines activitats o ocupacions són útils i quines no per, com deia la setmana passada, posar la vida al centre un cop el món es posi de nou en marxa, si s’hi posa.
 
Seguint l’estela d’Adela Cortina, catedràtica d’Ètica i Filosofia de la Universitat de València, caldria definir la professió com “una activitat que presta un servei específic a la societat d’una manera institucionalitzada. El servei ha de ser indispensable per a la producció i reproducció de la vida humana digna”.
 
Diu aquesta professora que les activitats humanes necessàries són les que tenen una meta, les que ofereixen uns béns interns que cap altra pot oferir; la docència té com bé intern l’educació i la transmissió de coneixement; la medicina té com bé intern atendre la salut de la població; l’arquitectura té com bé la de construir habitatges o infraestructures; la ciència té com bé intern buscar nous invents i aplicacions que ajudin a millorar la vida humana, i així podríem seguir fent una llista inacabable de béns intrínsecs que són propis i necessaris per considerar una activitat d’interès social (la qual cosa no vol dir que es utilitzin amb fins espuris).
 
La neteja de domicilis, establiments i llocs públics, per posar un dels exemples que moltes vegades s’esgrimeixen per mostrar el nivell més baix de l’activitat econòmica (quan es parla de prostitució, per exemple, se sol argüir que és molt més dur i menys lucratiu netejar terres) el bé intern és mantenir practicables els espais necessaris per a la vida humana. El bé intern de totes aquestes activitats és la reproducció de la vida humana en el seu conjunt, no només d’una part.
 
Quin bé intern indispensable per a la producció i reproducció de la vida humana digna (en paraules d’Adela Cortina) procura, per exemple, el sistema prostitucional? És una activitat adreçada a tota la població? Sobre que presten el servei i qui els destinataris? Cobreix una necessitat bàsica humana? De qui? Em sembla que hi ha una sèrie de preguntes que caldria respondre davant d’algunes postures que, per defensar legítimament a les persones en situació de prostitució, mai contemplen el sistema que la sosté. Enarboren drets de les treballadores sexuals sense analitzar les raons de l’existència d’aquesta activitat, ni qüestionar el fet que hi ha a causa d’una situació de desigualtat sexual, ni reparar mai en que si les dones venen un servei és perquè els homes el compren. Difícilment qüestionen que el que es satisfà és un desig masculí, i no una necessitat humana.
 
És una necessitat humana que hi hagi una activitat dirigida únicament a satisfer els desitjos del col·lectiu masculí? I no em donin com a argument que també hi ha clientes en aquesta activitat. O allò tan conegut que hi ha treballs pitjors. Doneu-me arguments de més calat; donin-me respostes que vagin més enllà de la idea de el respecte a la llibertat de qui ha triat com a treball la satisfacció sexual dels desitjos aliens inhibint els propis. Doneu-me una mica més que els tòpics, sisplau. El bé intern dels oficis i professions.
 
 
Publicat a Publico
 
 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Juana Gallego

Juana Gallego

Juana Gallego Ayala (Arriate, Málaga) es profesora titular de la Universidad Autónoma de Barcelona desde 1989. El 2001 recibió el Primer Premio del Consell Audiovisual de Catalunya por el trabajo que había dirigido con su equipo de investigación, que se publicó con el título de La prensa por dentro (2002). Entre sus publicaciones destacan Periodismo social (2014); De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación ¿motor o rémora para la igualdad (2013); Putas de película. Cien años de prostitución en el cine (2012); Eva devuelve la costilla, (2010); Si te vas te mato. Mujeres que murieron por su libertad, (2009); El sexo de la noticia (2000) o el pionero Mujeres de papel. La prensa femenina en la actualidad (1990). “Many Women, Little Power” en Handbook of Women and Journalism (2013).
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Polítiques de TIC i reptes pels drets de les dones en el GenderIT.org

El web GenderIT.org  ho és de la tasca militant en tecnologies de la informació i...

No em trobo gaire bé*

Pat Carra  (Traducció de l’italià d’Isabel Franc*’ amb l’ajut d’Elena Laurenzi) OPINIÓ De sobte, la...

Campanya antiracista contra els controls d’identitat

Per les xarxes socials s’està realitzant una campanya de signatures i difusió d’un missatge en...