En el context de les Jornades Internacionals del 26 i 27 d’octubre “Per una vida vivible en un món limitat. Resistències i sinergies feministes ecofeministes i ecologistas”, tingué lloc la Taula rodona “Existeix un vincle natural entre feminisme i ecologia? Dualisme cultura/natura. Diverses cosmovisions”. I les encarregades d’ajudar-nos a reflexionar sobre aquesta temàtica foren: Lourdes Huanca, feminista camperola de Perú; Alicia Puleo, feminista i ecofeminista, professora a la Universitat de Valladolid i a la Complutense i autora del llibre “Ecofeminismo para otro mundo posible”; i l’antropòloga i feminista Verena Stolcke.
La moderadora fou Hortènsia Fernández, d’Ecologistes en Acció i Dones i Treballs de Ca la Dona, que excusà l’absència de la ponent de Perú, que es trobava al seu país, a Cajamarca en una mobilització per l’aigua i per celebrar el Dia Internacional de la Mujer Rural. Però, Lourdes Huanca, feu arribar un vídeo -visionat a les Jornades- on parla de la tasca feta per FEMUCARINAP-Perú, organització de dones camperoles ( llegiu article a La Independent).
Hortènsia Fernández, amb l’experiència d’haver format part dels col·lectius de les primeres dones feministes i ecologistes exposà que en els anys vuitanta hi havia molta manca de bibliografia sobre el tema, fet que feu que les feministes haguessin de cercar llibres d’arreu del mon i aprendre. Explicà que el títol de la Taula reflecteix els debats dels anys 80 i 90. El moviment de les Petras ( no només per l’ecologista Petra Kelly, sinó també pel personatge infantil). Per Fernàndez, la conferencia d’ El Caire va condicionar que el seu col·lectiu seguís una línia que, sense oblidar l’ecologia, se centrés més en el tema de la demografia. L’altra línia era més exclussivament feminista, seguint les anàlisis de Simone de Beauvoir. D’aquí per tant el títol d’aquest debat.
Alicia Puleo inicià la seva intervenció parlant de les semblances i diferències entre els dualismes de la nostra cultura occidental (de l’europea tradicional ) i la cosmovisió indígena americana.
La dualitat de la cultura occidental i la cosmovisió indígena americana
Puelo feu referència a la Gràcia clàssica, a l’obra d’Aristotil,La Política, llibre 1, on el filòsof afirma que només és el varó grec qui actua segons la raó i per tant és qui ha de guiar a la resta d’éssers: dones, esclaus (que són no grecs), i animals per servir als homes lliures. La ment mana i els cos obeeix.
I davant aquesta terna definitoria, sexe, ètnia i especie, qui es rebel·li ha de ser eliminat. És en la guerra i en la cacera on s’estableix l’ordre. Aquest és el fonament de l’antropocentrisme.
El segle XVII i fins al principi de la modernitat, la cosmovisió ameríndia no es tan diferent a la cosmovisió occidental ja la natura es concebuda com una mare nodridora. Son Descartes i coetanis qui situen la natura com a mecanicisme, com a quelcom manipulable. Aquest és un correlat amb el moment d’inici de condicions de la producció industrial que comporta extraure recursos (minerals) de la terra.
Margaret Cavendish deia el segle 17 que desparrixien els boscos i que hi havia més fusta al mar que al bosc (en referència a la gran quantitat de vaixells construïts) i en un poema seu hi ha un diàleg entre l’home i el roure que està tallant, i tot i que defensa inicialment el roure finalment es la necessitat del progrés que queda visibilitzada en els versos.
Home/natura Natura /cultura
En el segle XVII, la natura encara es imaginada com a dona, tal i com podem llegir en textos de Frances Bacon, i Francois Peyrard (1793). Però ja presenta dues cares com deixa clar Olímpia de Gouges en “Els drets de la dona i de la ciutadana” en els principis il·lustrats (1790). També Condorcet té un “Projecte d’educació igualitària i devot per les dones” (1790).
Al segle XIX, Giovani Segantinni, pintor simbolista, opina a través del seu quadre“ las malas madres o las lujoriosas” (1896) o “El ángel de la vida”( 1894), que és un elogi de la maternitat.
S’afirma el discurs patriarcal segons el qual les dones només poden actuar en l’àmbit domèstic i la maternitat és obligatòria. Davant d’aquest pensament sorgirà una rotunda Simone de Beauvoir: “les dones no neixen sinó que es fan”. La funció de les dones no és natural sinó imposada. Per això a principis del 70 refusaria les primeres idees ecofeministes ja que aquestes retornaven al concepte patriarcal.
Raó/emoció
En el rang de gènere, les emocions s’adjudiquen tradicionalment a les dones i per tant estan devaluades. I en canvi està demostrat que la formació ambiental sense lligam amb les relacions de proximitat amb els altres éssers es una tasca molt reductora. La neurociència actual ens diu que les emocions ecològiques i les relacionals estan interrelacionades.
Conclusió i Propostes
Per Alicia Puleo, si bé com a conclusió podem afirmar que “tots els dualismes estan relacionats amb el dualisme HOME/DONA corresponent també a la divisió sexual de la societat”, també hem de pensar quines serien les respostes de l’ecofeminisme.
Com respondria un ecofemisme des de les experiències properes i sentides?
Seria crític, i seria un llegat positiu de la modernitat defensant la igualtat i l’autonomía de les dones, així com els drets sexuals i reproductius, que a vegades l’ecofeminisme ha passat de llarg.
També davant la influència de la cultura, l’ecofenimse seria crític i demanaria una revisió de les identitats de gènere i dels estereotips negatius, no només per a les dones sinó per a la natura.
Universalitzaria l’ensenyament de la cura.
Apostaria per l’interculturalisme: totes han d’aprendre i totes han d’ensenyar
Defensaria la sororitat internacional. La recuperació de la idea que no hi ha fronteres pel feminisme. En el cas de l’ecofeminisme te a veure amb al reconeixement de les lluites molt intenses de les dones en països molt empobrits. Pel territori contra la destrucció de les seves terres i les seves maneres de viure, contra la toxicitat, que produeix malalties i mort, etc.
No pensaria en les dones com a víctimes sinó com a protagonistes.
Reclamaria un pacte d’ajuda mútua entre moviments socials (feminisme, ecofeminisme, ecologisme, animalisme…).
I diria un No a l’ecologisme de tall místic que apareix darrerament i que és un discurs de l’elogi a la dona mare amb una dedicació exclusiva als fills.
Finalment, reblà Alicia Puleo: “L’objectiu de l’ecofeminisme es aconseguir un món vivible per a dones i homes”.
L’antropòloga Verena Stolcke conduí a les persones assistents pels nous camins de la biotecnologia i la biomedicina.
Questionament de la naturalització dona mare. Biotecnologia. Biomedicina. Clonació: manipulació de cossos sexuats i de la reproducció. Com funciona i quins efectes té sobre els cossos sexuats.
Stolcke es va servir, en fer la seva intervenció, de diverses obres pictòriques i il·lustracions que demostren el seus raonaments.
Va partir d’un quadre de Joan Miró que plasma, sorprenentment! és un diagrama de parentesc. I mostrà com Wemer K. Heisenberg senyalà ja els anys 30 que la ciència està influenciada per les preguntes que li plantegen i aquestes depenen de la societat. O com Pico della Mirandola (1463-1494) no té una visió estàtica sinó dinàmica del subjecte modern com lliure i dominant i la natura respon als principis innats, a les normes de la naturalesa. En la seva obra no apareix cap dona. I com P. Descola (2005) ens fa reflexionar sobre si és possible pensar el món sense distingir la cultura de la natura.
Destacà també el contrast amb les cultures indígenes però assenyalà la característica comuna en no dissociar el medi ambient de l’àmbit humà.
Interseccions dualistes occidentals: Cultura- esperit-creativitat i natura –cossos- reproducció
La ciència no és asexuada. La veritat es trasllada com a ciència i aleshores es inamovible.
Ja ho afirmava Virgínia Wolf en el llibre Tres Guineas: “la ciència no es asexuada es un home i un pare”.
Per mostrar-nos la superació del dualisme, Verena Stolcke, mostrà també diversos exemples en imatges, pintures o publicitat. Per exemple, en el Planeta de los Símios, és la doctora símia qui expressa el seu horror davant la petició d’un petó que li fa un home. O en l’existècia de l’animal quimera.
En aquesta línia, hem donat nom als embrions hibrides perquè dissociem els humans dels animals que intervenen, i finalment hi ha el perfil genètic humà ja que l’ovul de l’animal només fa de contenidor.
També en la pintura del Vaticà de Miquel Àngel, és la guspira de la vida de Deu la que dona vida a Adam sense haver-hi cap dona en el procés.
Conseqüències polítiques de la gran divisió entre natura i cultura
Permet totes les ideologies de desigualtat i jerarquització: sexisme i racisme. El genecitisme sosté que perfecció dels ésser humans es troba en els gens (clonació) i per tant es poden aconseguir éssers lliures i dominants.
Fernando Botero en la pintura “Más que un cuerpo” especifica que no es tracta només d’un cos sinó d’una multitud de significats.
O, per exemple, amb la Dolly, l’ovella clonada arribem a una concepció asexual. On el mascle és superflu? es pregunta Stolcke. Dues ovelles femelles i Dolly (que té aquest nom per la cantant Dolly Parton. Recordem que la clonació fou a partir de cèl·lules mamàries, no se n’estigué d’ironitzar l’antropòloga).
No es tracta per tant de de dominis separats sinó que interactúen, explicà Stolcke: “Es retarda el rellotge biològic i s’aconsegueix la immaculada concepció (unisexual)”.
La clonació comporta la inseminació sense plaer, engendrem fills sense plaer i sense espermetozou. Els òvuls són grans incubadores de la immaculada concepció, d’aquí la necessitat d’ovuls per clonar cèl·lules mares, embrions, etc. Les dues grans demandes de la clonació són les cèl·lules mares per produir teixits amb fins biomèdics per medecina regenerativa, i, en el cas reproductor està pendent i prohibit. Tanmateix, “qui pagarà el plats trencats seran les dones” afirmà l’antropòloga.
La fecundació in vitro amb material donant ha esta considerat com un adulteri. Tampoc és inimaginable la clonació per a la reproducció d’homes estèrils, infèrtils introduint un embrió en un úter femení. De moment el lloguer transnacional d’uters va creixent. Així es passa doncs de la gestació transsexual als úters de lloguer de cossos femenins i anònims (emprats per exemple per Riky Martin i Miguel Bossé. És el poder d’homes sobre dones anònimes).
Per sintetitzar Verònica Stolcke tancà la seva intervenció amb aquesta reflexió: “Malgrat la versió oficial de la cosmovisió occidental com a dualista, en la practica està qüestionada constanment (segle XV i XVI) des des del camp de la medecina i la biotecnologia”.
En el debat posterior s’assenyalaren apreciacions com ara que hi ha una realitat positiva i favorable per, des del feminisme, aliar-se amb col·lectius d’homes ja que d’entrada s’ha aconseguit que es constitueixin aquest grups d’homes i que reflexionin i se’ls hi pot ensenyar així molt del camí ja fet.
Sobre les crítiques a la biotecnologia des del feminisme, cal remarcar que hi ha una part que mostren total oposició a la biologia reproductiva i una altra que sense negar el dret vol informar dels procediments i els conceptes clars, afirmà Stolcke.
Alicia Puelo opinà que algunes veus a vegades representen una crítica a les possibilitats dels drets, en convertir la vida en tema sagrat es torna incompatible amb drets de les persones, com per exemple la campanya per no aprovar llei d’eutanàsia a Austràlia.
La relació de l’ecofeminisme amb el moviment pacifista i formes més afirmatives d’alternatives fou un dels altres temes valorats per les persones assistents. Hortènsia Fernández, recordà que l’origen ja fou comú des de Petra Kelly i la lluita contra el misils.
Vídeo de la Taula rodona
Video Debat de la Taula Rodona
