Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

Compartir

Jo, home, en defensa de totes les dones. Un missatge des del Festival de Sanremo, “en travestí”

Foto perfil Facebook Drusilla Foer

Com se sap, el Festival de la cançó de Sanremo és un caravan de refinada tecnologia, una de les poques ocasions agregants per a la variegada i cada cop més liquida (per dir-ho amb Bauman) realitat social italiana.

Una altra és, per descomptat, quan juga la “Nazionale” de futbol als mundials. El Festival és un caravan on es presenten cançons disposades a quedar-se a la memòria col·lectiva per dècades, i d’altres que no resisteixen l’espace d’un matin, mentre s’alternen a l’escenari velles i noves glòries del món de l’espectacle. D’alguna manera, però, reflecteix els canvis culturals, i de gust del gran públic. Aquest any ha estat la revelació una de les coconductores de brillant presència, amb un impressionant 1,85 metres d’alçada, uns vestits elegantíssims faixant el seu cos estatuari, i una cabellera blanca que sap moure en un joc seductor, que frega l’autoironia . Però, sobretot, captiven el públic la seva gestualitat exuberant i el seu llenguatge feridor, gairebé arrogant alguns moments, intens i apassionat en altres. Ella és, o representa (el que en aquest cas és el mateix), Drusilla Foer, una aristòcrata florentina de vida venturosa, que compta en entrevistes, programes radiofònics, tv, i social. Fins i tot en un llibre, “Tu non conosci la vergogna- (Tu no coneixes la vergonya). Elegantíssima” . Un títol que barreja el terme “elegant” amb la paraula toscana “ganza”, que significa fantàstica, astuta, intel·ligent.

La vida que explica Drusilla, la qual es defineix entre els 40 i els 70, és per titil·lar fantasies, creant una llegenda. Deu el seu nom a un vaixell on els seus avis van viure una nit de passió, diu, va ser filla d’un diplomàtic a Cuba, va viure a diverses ciutats del món, va tenir una boutique de segona mà a New York, va viatjar amb moto amb Tina Turner, obviament vestida tota de cuir negre, etc. Es va casar dues vegades, la primera amb un ex boxejador texà que va resultar “horrorós”, diu, i del que es va divorciar, la segona vegada amb un sòlid empresari belga que la va deixar vídua. Ara viu sola a casa, en una casa amb jardí, amb l’ajuda de la seva assistenta Ornella, a la qual defineix com una persona cruel, i amb qui lluita per telèfon. Té un gos a qui va anomenar Silvio, com Berlusconi, mira els jardiners fornits amb ulls desitjosos, però també parla amb humor de la seva edat. Darrere del refinat maquillatge del personatge de Drusilla hi ha Gianluca Gori, un actor, fotògraf, cantant de 55 anys, nascut a Florència com el seu personatge, no en una família aristòcrata sinó antiburgesa que el va educar a ser lliure. És discret sobre la seva vida privada però no estalvia detalls de l’extravertida Drusilla. I molts i moltes la creuen real.

El que causa hilaritat és amb el contrast entre els modismes convencionals d’una senyora de l’alta burgesia, amb els continguts de la seva conversa; com en realitat, els continguts intenten desmuntar els prejudicis dels seus interlocutors, abans de res l’homofòbia, o com haurien de vestir-se les dones per no provocar violacions”. “Jo escandalosa?”, va exclamar en entrar al Festival. Jo aquí sóc la més normal…” “Tu tens alguna cosa més que jo, li diu una veterana cantant, Iva Zanicchi, al·ludint a la seva masculinitat. “Sí, sóc culta”, respon Drusilla.
El missatge és tenir coratge per ser autèntics, ser lliures, exposar-se. Ella s’exposa parlant a les seves entretingudes performances de la violència devers les dones o dels drets de la gent treballadora. Penso, i penso molt, diu. I al final del Festival, on va arribar amb certa por, la qual va superar imaginant-se que anava a “un festival de la salsitxa”, va fer un discurs més ampli.

Els temps estan canviant, (reporto resumint), canvia la manera de comunicar; en allò social, hi ha una nova manera d’aprendre més subitània i potser superficial. Es crida molt sense saber què es diu. Canvien les maneres de ser home i dona, hi ha homes que s’estan suavitzant i dones adquirint autoritat. A una noieta, la seva fan, que se sent insegura i li pregunta com pot ser feridora i aguda en les paraules com ella, li respon que no n’hi ha prou en ser feridora, cal saber el que es diu. Qualsevol realització personal necessita atenció, escolta, aprofundiment, preparació. Arribar a ser un mateix op una mateixa, com li va advertir en el missatge final la seva àvia, és una conquesta. Escoltar-nos a nosaltres mateixos, escoltar els altres, és la primera revolució dels nostres temps.


273782163 491501712340279 5531058036227112597 n

 

“ELEGANZISSIMA”
Date non ancora Sold Out  10.02.2022

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Gisella Evangelisti

Gisella Evangelisti

Literatura en Pisa / antropología en Lima / mediación de conflictos en Barcelona. Profesora de secundaria en Italia, y por 20 años en la cooperación internacional en Amèrica Latina.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

“L’associacionisme femení en l’àmbit religiós és molt actiu”

 Xavier Puigdollers, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, entrevistat per La Independent...

Barcelona: ASODAME, 20 anys emprenent projectes / La Independent / Notícies gènere

  ASODAME- Associació de Dones Emprenedores ha celebrat enguany els seus 20 anys d’existència Les...

Argèlia, la terra de Wassyla Tamzali

Feminista i laica, Tamzali, a través del seu darrer llibre, fa sentir un cop més...