Dilluns 22 abril 2024

Dilluns 22 abril 2024

Compartir

Dones i transformació Social. Gènere i desenvolupament al segle XXI

 

IGMAN-Acció Solidària ha dedicat enguany la seva jornada de reflexió i estudi al tema de la incidència i la transformació social de les dones en aquest segle que estem vivint.

La conferència inaugural ‘Gènere i desenvolupament al segle XXI’ va anar a càrrec de la periodista i escriptora Patricia Gabancho, que va fer un recorregut històric destacant dones catalanes que van tenir un paper rellevant com transmissores de cultura, saviesa i costums.

 Remuntant-se al segles XI i XII, des d’Ermessenda comtessa de Carcassona o Claramunda de Foix, va citar a les dones remeieres que s’ocupaven de la cura de les persones allà on no arribava la ciència. Dones rurals, sàvies, nomenades bruixes perquè eren temudes per les seves pràctiques curatives, perquè intercanviaven experiències i coneixements en assemblees i akelarres documentats ?curiosament? a Catalunya, Euskadi i Galicia entre el XVI i XVII. Més tard, ja durant el modernisme, Caterina Albert -amb el pseudònim de Victor Català- s’amaga per protegir-se de la societat que estructura la vida cultural.

La primera doctora en medicina de l’estat, Dolors Aleu, va simbolitzar l’importantíssim paper que moltes dones catalanes han tingut a nivell internacional en l’àmbit de la recerca i la investigació. El coratge de Mercè Rodoreda propietària de la seva vida i la seva llibertat, l’enllaça amb el temps i el concepte de l’empoderament de les dones de finals del segle passat i en aquest segle que som ara. Empoderament, va dir Gabancho, per transformar aquest món que no ha tingut en compte les dones en un mon feliç, just i desenvolupat equitativament. Empoderament, per transformar amb la paraula, el pacte i la mediació, la crisi de justícia social, la crisi de valors que estem patint.

 Jornades-SXXI: Gènere i mitjans de comunicació.

 

Gènere i mitjans de comunicació

Tres dones periodistes es van encarregar d’analitzar la perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació: Laia Altarriba, Rita Marzoa i Elvira Altés, que van coincidir en què cal combatre els estereotips i els tòpics que desinformen, però partint de diferents experiències personals i professionals

Elvira Altés va donar dades científiques obtingudes del darrer estudi sobre la representació de les dones als mitjans de comunicació. Entre d’altres, va destacar qüestions tant significatives com que, en temes d’economia, tan sols 2 de cada 10 periodistes son dones. Per detectar els estereotips va suggerir utilitzar la regle de la inversió, una bona pràctica per identificar la desigualtat de tracte. Altés afirma que la marginació de la veu de les dones, a més de mal periodisme, desafia la llibertat de l’expressió i la representació justa de les diferències. Marzoa, de Dones per la Independència, creu que alguna cosa no fem bé si cada any repetim en forma de mantres les mateixes queixes i mancances. Creu que cal fer molt més partíceps els homes de les transformacions. Altarriba va exp0licar les seves experiències com a periodista freelance: les dificultats de la conciliació laboral i els sous abusius de periodistes la majoria dones que es troben en aquesta situació.

Jornades-SXXI: feminització de la política.

 

Feminització de la política

 Pel que fa al tema de la feminització de la política, van intervenir les advocades Marta Rovira, Silvia Requena i la professora de la Facultat de Dret de la UAB, Anna Gabriel, que van aportar les seves reflexions des de les seves experiències particulars de militància. Gabriel afirma que amb el capitalisme no hi ha feminització possible. Aposta pel repte d’un canvi de model posant la mirada en molts pobles que, sense moviments sufragistes -com ara els de l’Amèrica Llatina o l’Àfrica-, defensen el desenvolupament comunitari amb formes alternatives, interessantíssimes i eficaces. És en aquest tipus de projectes on s’identifica la resolució i el coratge de la bona gent, va dir Gabriel. La política de quotes, va assegurar, és més del mateix: dones amb els mateixos valors dels homes, dones que quan arriben als llocs de decisió mimetitzen l’actuació tradicional dels homes… Segons Gabriel, cal identificar el clam de gènere en l’envestida capitalista.

L’advocada Requena va assegurar que, per identificar si la política es feminitza, cal veure com incideix aquesta en el dret a decidir en l’interès propi ben entès i en l’interès per a tothom, per tal de redistribuir el sistema tributari de manera justa per resituar la igualtat com punt de partida. Creu que la democràcia actual ha de revisar els valors, els interessos ocults darrera les decisions i la legislació compulsiva des de la urgència.

Marta Rovira, la cara visible d’ERC, proposa petits canvis dins el sistema per feminitzar la política des de qualsevol lloc de treball i responsabilitat. Creu que les dones poden aportar més arguments per posar en comú idees i per ampliar els espais de consens. “No hem de deixar de qüestionar els dubtes. En organitzacions molt masculinitzades, a les dones se’ns sol negar la possibilitat d’experimentar i trencar rutines d’acció que no complauen al conjunt de les persones implicades”, va dir.

 

La revolució més important del segle XX

 A la darrera taula ‘La dona com a motor de desenvolupament en el context global’ van intervenir l’activista social Gabriela Serra, la historiadora Marta Selva i la consultora professional Anna Mercader, qui va afirmar que no hem de demanar perdó per ser feministes ja que hem arribat fins aquí amb molt de dolor. Segons Mercader, aquest dolor es transmet mitjançant l’ADN amb emocions, sentiments i ràbia que, de vegades, es manifesta i no sabem ben bé d’on ve. Les tres van coincidir a dir que la revolució més importat del segle XX ha estat la de les dones i que, gràcies a la tenacitat i la lluita, som on som. Entre les conquestes assolides van citar el control de la natalitat, la llibertat sexual, l’autonomia emocional i, sobretot, la independència econòmica. Selva, va utilitzar la frase “ Les dones sabem que sabem i ho volem fer saber” per actuar des de la perspectiva intencionada de les experiències de les dones. Afirma que cal saber perquè passen les coses; perquè no es comptabilitza i no te nom la tasca de la cura de les persones que han fet les dones al llarg dels anys. Reivindica que cal explicar les coses amb tota la complexitat. Gabriela Serra opina que els valors femenins no son genètics, però que ens ha tocat encarnar certs valors. Creu que la transformació serà col·lectiva o no serà. Els valors femenins, va dir, son transitoris i també hi ha molts valors masculins interessants per a les dones. “Estem sotmeses a una cultura de competències però, qui te més capacitat de triar, sempre te més capacitat de llibertat” va concloure.

IGMAN–Acció Solidària, va organitzar aquesta interessant jornada de treball, reflexió i debat que va tenir lloc el passat 7 de novembre Palau del Lloctinent, a Barcelona. A la jornada van assistir-hi una cinquantena de persones vinculades a diferents ONGs. IGMAN–Acció Solidària considera al seu ideari que l’únic món amb futur és el món del respecte i la igualtat entre persones, cultures i pobles.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barris de Barcelona: Campanya ” LA DIADA DE SANT JORDI, AJUDA’NS A TRENCAR EL SILENCI!”

Trenquem el silenci als centres educatius La Plataforma unitària contra les violències de gènere ha...

Suècia: El moviment pacifista i el “temerari” ingrés a l’OTAN

Sota la pluja torrencial d'una primavera bruselenca, la bandera sueca es va hissar dilluns [4...

El rescat d’un col·lectiu transgressor

Més de 15 anys després de la “desactivació” a Cuba de l’Asociación de Mujeres Comunicadoras ...