Lorena Cabnal, dona maia-xinca i feminista, com s’autodefineix, va prendre part del actes de denúncia de la violència masclista amb motiu del 25 de novembre. L’acte, organitzat per diverses organitzacions socials, va servir per parlar de la violència que pateixen les dones des del feminisme comunitari.
A Santa María de Xalapab (Departament de Jalapa) Guatemala, un grup de dones de l’Asociación de Mujeres Xincas de Santa María de Xalapan (AMISMAXAJ), defensen a través de les seves accions individuals i col·lectives, el seu territori-cos. Lorena Cabnal, una de les fundadores i que actualment exerceix el càrrec de coordinadora executiva, en diu que:
El terme violències, en plural, és perquè hi ha diferents manifestacions i expressions de la violència contra les dones. A més de la definició de violència masclista nombrada des de la construcció dels diferents feminismes, el feminisme comunitari aporta també la idea de violència simbòlica i de violència territorial. La violència es dóna a l’intern de la cultura i la cosmovisió maia-xinca a partir de signes arrelats en fonamentalismes ètnics que es reforcen i s’expressen. Lorena Cabnal, citava com a exemple, el fet que a moltes comunitats les dones no poden tocar un instrument musical. Si ho fan poden rebre un càstig moralista, com ara ésser assenyalada davant de la comunitat. Poden dir d’ella que no tindrà fills o filles sans i sanes o, en el cas que ja els tingui, que se li assecarà la llet. Aquest exemple, no seria comú a totes les comunitats. Cada una d’elles té formes d’exercir la violència que es tornen símbols.
La comunitat Xinca, on habita Lorena Cabnal, té 85.000 habitants, homes i dones, però segons ens afirma, el govern indígena no permet a cap dona exercir el càrrec de majordoma[1]. Hi ha una divisió sexual del treball, etc. Però ella, fent ús del qüestionament de les coses, com una eina política feminista intenta canviar-les amb les dificultats de qui s’enfronta a anys de tradició i vol “canviar el curs d’un riu”.
Lorena Cabnal, reconeix que històricament els pobles originaris també han tingut les condicions para construir un patriarcat ancestral i originari, que es manifesta amb les seves pròpies formes i temporalitats. És diferents el patriarcat, tal i com es manifestava abans i després de la colonització. Durant la colonització els cossos de les dones van ser tributats per les autoritats indígenes per a serveis sexuals i la recerca d’or. Per això, la defensa del territori ancestral del poble indígena Xinca, comença, en el cas de les dones, a partir de la defensa del seu propi cos: El cos de les dones ha patit l’expropiació del patriarcat ancestral i del patriarcat occidental, després de la colonització, en un context d’expropiació del bens naturals i del territori que continua avui dia.
A partir d’aquestes reflexions, les dones xinques, han anant construint el seu discurs, que neix, primer com una consigna i després va guanyant entitat teòrica. Es basa en la defensa del territori cos-terra. El cossos de les dones formen part del territori que habiten i la violència que pateix la dona en el seu cos es transmet de generació en generació com una legat a través de la memòria del pensament i de la memòria corporal de les dones.
Però, Lorena Cabnal no volia acabar, sense esmentar, que les dones Xinques, lluiten dia a dia per a fer front a aquest passat i present de violència per a “reivindicar-se com a dones amb moltes potencialitats de rebeldia, de transgressió, de resposta i de les intel·ligències” útils per a la defensa del seu cos, com a part del territori i del territori com a part de la seva vida.
[1] Majordom, és l’atribut amb el que s’anomena als homes que formen part del govern indígena Xinca.
