Tere Molla buena actual

Diversitat?

OPINIÓ

Una bonica paraula que pretén integrar totes les persones sota el paraigua dels drets humans. O, dit altrament, una expressió que pretén erradicar privilegis, donant, a totes les persones el mateix estatus social.

I, alhora, una expressió que ha estat colonitzada per lobbies interessats a fer negocis amb el pseudo patiment de persones vulnerables, sobre adolescents la inseguretat dels quals encara els fa més vulnerables.
Amb aquesta expressió bonica i plena de dignitat han construït la seva bandera aquells que, sota el neo contepte? de modernitat, proposen l’esborrat de les dones com a subjecte polític i que, a més, pretenen apropiar-se del feminisme. I tot això adobat amb infinitat de mitjans aportats per farmacèutiques i clíniques privades que “arreglen” allò que la naturalesa ha fet malament.

I, no contents amb això, s’inventen un neollenguatge molt modern, això sí, amb què es pretén, entre altres coses, usurpar espais de seguretat conquerits per les dones. I fins i tot, espais reivindicatius propis del feminisme. A més de comptar entre els seus aliats més ferms, a polítiques de tall recent que venien a salvar el món cridant “Sí que es pot” sense avisar que dins d’aquesta expressió també estava inclòs i implícit l’esborrat de les dones.

Sota aquesta pseudo diversitat mal entesa hi cap tot. Inclosa l’exclusió de les dones com a subjectes polítics víctimes de desigualtats i discriminacions específiques per haver nascut dones. Sí, dones amb sexe de dona. Dones sexuades que són violades, assassinades, agredides, menyspreades, discriminades, i un llarg etc. per haver nascut dones.

Però resulta que ara i amb el nou neollenguatge inventat i après a base de repetició i odi cap a les dones que reivindiquem continuar defensant els nostres drets i eliminar les nostres desigualtats, ser dona ha esdevingut un desig.

Un desig al qual es pot accedir i del qual es pot renegar en qualsevol moment. I per això, s’han organitzat i han copat una part important del Govern, fent-lo creure que són un calador de vots important a causa del soroll permanent que generen i a les, no sempre confessables, complicitats amb què compten, per intentar aprovar lleis que són atemptatòries contra els drets de més de la meitat de la població que som les dones.
Per poc que rasquem, advertim que, com diu la comèdia de Shakerpeare, només hi ha molt de soroll i poc més. Perquè el que estan intentant a bombo i platerets és ni més ni menys que assentar identitats a base de saltar-se procediments administratius que, per acreditar altres situacions són insalvables. Perquè el canvi de nom registral així com altres drets, ja es preveuen actualment a la legislació vigent.

De nou es fa present i palesa la necessitat imposada pel patriarcat, no només de mantenir privilegis, sinó d’augmentar-los a qualsevol preu. No només es tracta de ser el que JO vulgui a cada moment. També es tracta que aquest sigui el meu privilegi, encara que hagi de tornar a sotmetre els drets d’altres éssers humans lliures i ja sotmesos que són les dones. Aquesta és la veritable essència dels que clamen per la SEUA diversitat excloent i perversa envers les dones.

És aquest el món que volem deixar les nostres nenes nascudes o per néixer? El d’un món en què els seus drets no només no estan garantits, sinó tampoc el seu futur de possibles lluites per l’odi generat per lobbies que no les deixaran ni tan sols defensar-se de les agressions que aquests mateixos grups de pressió generen? De debò pretenen que ens quedem callades les feministes davant la magnitud de les seves pretensions, com la d’esborrar-nos com a subjectes polítics específics i des de les escoles? Segur que això és el que voldrien. Però també és igual de segur que no ho aconseguiran.

La diversitat és un tema tremendament bell per permetre que ens sigui arrabassat i confinat als desitjos d’uns quants amb les complicitats polítiques actuals i, segurament futures.
Com diu la meva amiga Tere Nieto Cobo, quan dius que ets feminista, se sobreentén que ets activista social. Perquè el feminisme és una lluita transversal dels drets de les dones en tots els àmbits de la vida. I, precisament és així, perquè com a donadores de vida, busquem vides plenes i sense discriminacions ni desigualtats.

Precisament per tot això, des del feminisme, denunciem que els desitjos d’uns quants no han de convertir-se en lleis que, essencialment, neguen els drets aconseguits o per aconseguir més de la meitat de la població que som les dones. Si aquest principi no es té clar, mal favor se’ns farà a les dones presents i futures. Però no a les “sentides”, a les dones reals nascudes amb sexe de dona.

Diversitat si i tota la del món, però no a costa dels drets de les dones que, per ser-ho, patim allò que el patriarcat ens ha imposat. Això és una altra estratègia del patriarcat per mantenir i augmentar privilegis. I, qui o ho entengui, te un franc problema que, des del feminisme, li podem explicar perquè ho entengui. Si vol, és clar.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tere Mollá

Tere Mollá

Empleada pública del Govern valencià des de 1983. Sindicalista. Formadora en Igualtat d'Oportunitats, Violència de Gènere, Micro masclismes i Coeducació des de 2006.

També et pot interessar