Per Redacció AmecoPress
Acció col·lectiva, liderada pel Moviment Causa Justa, de 91 organitzacions entre les quals destaca Women Link (enfocada a la defensa dels drets de les dones a nivell nacional).
Han interposat una demanda a la Cort Constitucional de Colòmbia demanant l’eliminació del delicte d’avortament del Codi Penal, ja que és considerat una vulneració dels drets fonamentals de les dones i del personal de salut.
Actualment, és legal accedir a aquest servei en determinades circumstàncies, però Causa Justa afirma que la demanda és una solució per eliminar d’arrel les barreres que, a la pràctica, segueixen enfrontant les dones que necessiten accedir-hi.
La demanda s’interposa en un context en el qual diferents països d’America Llatina i del Carib estan discutint, per via legislativa i / o judicial, reduir o eliminar l’ús del dret penal per regular l’avortament.
Fa catorze anys, l’organització activista Women Link va presentar una petició amb la qual es va aconseguir despenalitzar l’avortament de manera parcial a Colòmbia, permetent que les dones puguin accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) sota tres circumstàncies: quan la continuació de l’embaràs constitueix un risc per a la salut de la dona, quan hi ha una greu malformació de el fetus que dificulti el seu desenvolupament vital fora de l’úter o quan l’embaràs sigui resultat d’incest o d’una conducta abusiva o d’inseminació no consentida.
No obstant això, segueixen sent moltes les barreres estructurals que obstaculitzen en la pràctica l’accés al servei d’IVE, sent la penalització i les conseqüències legals dels principals impediments. A Colòmbia, les dones segueixen enfrontant-se al risc d’iniciar un procés penal, d’anar a la presó o de ser sotmeses a la discriminació i a l’estigma quan busquen accedir al servei d’avortament de manera segura.
Hi ha un informe sobre judicialització de l’avortament a Colòmbia de la Fiscalia General de la Nació, mitjançant el qual s’elabora una anàlisi d’aquests casos des dels últims vint anys. Aquest estudi evidencia que el 97% de les dones denunciades per avortament pertanyen a zones rurals, de les que, a més, un 30% van ser víctimes de violència intrafamiliar, violència sexual o lesions personals. D’aquesta manera es confirma, que a Colòmbia preval un marc de persecució de les dones en major situació de vulnerabilitat.
A més, a causa de les barreres estructurals d’accés, s’estima que al país tan sols entre un u i un nou per cent dels avortaments es porten a terme en el sistema sanitari, deixant a la majoria de les dones en l’obligació de recórrer a avortaments clandestins que posen en perill la seva salut, la seva dignitat i les seves vides.
D’altra banda, que l’avortament es mantingui com a delicte al Codi Penal també atempta contra els drets de professió i ofici de les i els prestadors de salut, els quals per brindar el servei d’IVE s’arrisquen a l’estigma social, a una major sobrecàrrega laboral i a la possibilitat que s’inicïin processos judicials en contra seu.
