Per Redacció DDF/ La Independent
Aquest Decàleg és la síntesi del segon apartat de la “Guia per al tractament mediàtic responsable de la Salut Mental” elaborada per la Defensoria del Públic de Serveis de Comunicació Audiovisual amb la participació de treballadores i treballadors dels mitjans de comunicació, professionals, associacions i organismes nacionals vinculats a la prevenció i el tractament del suïcidi, professionals de la comunicació i professionals de l’educació*.
UN: Promoure un enfocament de salut pública
Contextualitzar la problemàtica de suïcidis sota la categoria “salut pública” i no “policials”. Tenir present que propiciar l’enfocament policial dels casos, a més de resultar inapropiat perquè el suïcidi no és un fet delictiu, esdevé una estigmatització de la víctima i el seu entorn. Tingueu en compte que per a l’OMS resulta summament important evitar l’efecte imitatiu de les conductes nocives que s’informen i treballar per potenciar l’efecte preventiu del tractament periodístic adequat dels suïcidis.
DOS: Procurar un abordatge rigorós
Evitar el desenvolupament i la difusió d’anàlisi sobre els casos de suïcidi que estiguin sustentats en conjectures personals i en la lectura forçada de fets i/o elements que envolten els protagonistes. Aquesta perspectiva només contribueix a simplificar la complexitat del fet i les seves causes que mai no són fàcilment identificables ni unidimensionals.
TRES: Consultar fonts especialitzades i brindar informació rellevant
Privilegiar la presentació de fonts especialitzades en la temàtica de suïcidis. Això permetrà desarticular la repetició de mites i explicacions simplistes i aprofundir la comprensió del problema a l’audiència. Per això resulta summament convenient aprofitar la presència d’aquestes veus per contextualitzar el cas particular a l’univers de la problemàtica de suïcidis i brindar informació orientadora i preventiva a la població. Complementar les cobertures dels casos específics amb la difusió i la visualització en pantalla d’adreces i telèfons d’institucions i professionals vinculats a l’assistència i el tractament de la temàtica de suïcidis; grups de risc i senyals d’advertiment de conducta suïcida; orientacions per als qui es troben davant de persones en situació de risc.
QUATRE: Respectar la notificació no mediàtica i la privadesa del dolor
Respectar la notificació del fet a la família de la víctima per part de professionals abans que privilegiar la difusió de la primícia mediàtica. Respectar la vida privada de la persona morta i el dol de la gent que compon el seu entorn. Considerar l’impacte psicològic que pot causar en familiars i familiars del suïcida assabentar-se del fet a través dels mitjans de comunicació. La cobertura informativa del cas no ha d’infligir més patiment a les persones afectades.
CINC: Construir enfocaments no espectacularitzants
Evitar els enfocaments espectacularitzants. És convenient prescindir de la presentació de descripcions del mètode utilitzat, sobretot en termes de la seva major efectivitat, menor agonia o patiment, rapidesa, concreció, etc., pels mecanismes d’imitació i identificació que es poden activar en els grups vulnerables. Així mateix, cal evitar les representacions detallades de la seqüència dels fets realitzats per la víctima, l’emissió permanent de fotografies i vídeos de la seva vida, l’ús de recursos sonors i la musicalització per augmentar el dramatisme que ja comporta el cas a comunicar. És important tenir present que aquests enfocaments suposen un doble impacte: un efecte negatiu sobre les persones properes a la víctima i sobre la potencial audiència en situació de crisi.
SIS: Evitar les referències que justifiquin l’acte
Procurar no abordar el suïcidi com a solució o sortida a problemes personals. És convenient representar el suïcida destacant-ne les característiques positives, per evitar la difusió d’indirectes justificacions de l’acte i l’estigmatització de la víctima.
SET: Garantir la confidencialitat
Davant la cobertura mediàtica d’intents de suïcidi, guardar confidencialitat sobre la identitat i la informació personal dels protagonistes, ja que a la crisi que travessa la persona se li suma l’estigmatització per haver intentat treure’s la vida. És important comunicar els impactes negatius que aquest intent va desencadenar a la salut, de manera de dissuadir els possibles actes imitatius de l’audiència.
VUIT: Incorporar el tema a l’agenda informativa
Aprofitar les dates nacionals i internacionals per incloure a les agendes periodístiques informació rellevant, preventiva i reflexiva sobre el suïcidi, per exemple, el 10 de setembre, Dia Nacional i Mundial per a la prevenció del suïcidi.
NOU: Triar formes lingüístiques recomanades
És important:
a) Procurar no caracteritzar el fet en termes d’èxit o fracàs (“el suïci ha estat exitós”, “la temptativa de suïcidi ha fallat”). L’obtenció de la mort no és pensable en termes de triomf.
b) Evitar utilitzar generalitzacions, com ara “pandèmia de suïcidis”, “epidèmia de suïcidis”, quan en veritat es refereix a casos que abasten una fracció de la població.
c) És convenient no emprar expressions elogioses ni pejoratives, com “el suïcidi és un acte heroic”, “el suïcidi és una solució covard”, ja que totes dues abonen el reforç de clixés i estigmatitzacions.
d) Evitar dir que la persona “ha comès un suïcidi”, perquè l’associació de sentit amb la frase “ha comès un delicte” imprimeix a l’acte un sentit de criminalitat.
DEU: Promoure cobertures respectuoses dels drets de nens, nenes i adolescents
És important recordar que les cobertures en matèria de suïcidis han de ser respectuoses dels drets de nenes, nens i adolescents que estableix la Llei 26.061 de Protecció Integral dels Drets de les Nenes, Nens i Adolescents, especialment:
a) El dret a linterès superior.
b) El dret a la dignitat ia la integritat personal.
c) El dret a la vida privada i intimitat familiar.
d) El dret a la dignitat.
e) El dret a opinar i ser escoltat.
Aquesta recomanació fa referència a nenes, nens i adolescents en tant que protagonistes de casos de suïcidi, com també en qualitat d’audiències dels serveis de comunicació audiovisual.
(*) Coordinados por la Defensora del Público, Lic. Cynthia Ottaviano, y por el Director de Análisis, Investigación y Monitoreo, Dr. Gerardo Halpern, participaron: Carlos Marrero (Radio Continental), Marina Fontán (Canal 360), Mauro Calvagna (Canal 26), Daniel Navarro (Canal 9), Laura Orsi (APA), Verónica Mora (APSA), Patricio Gómez Di Leva (Psicólogo y columnista de Canal 26), Marcela Diodati (Psicóloga), Claudio Santa María (médico y columnista de América TV), María Luisa Lerer (Psicóloga), Andrea Demasi (Ministerio de Salud, Dirección Nacional de Salud Mental y Adicciones), Nora Cortiñas (Madres de Plaza de mayo, línea fundadora), Eva Amorin (Defensoría General de la Nación, Unidad de Letrados de Salud mental), Felicitas Tedeschi (Prensa, Defensoría General de la Nación), Julia Contreras (INADI), Luis Alen (Ministerio de Justicia y DDHH), Valeria Zapesochny (Ministerio de Salud de la nación), Leonardo Gorbacz (redactor de la Ley de Salud Mental), María Pía Venturiello (Instituto de Investigación Gino Germani), Dra. Ana Lía Kornblit (Instituto de Investigación Gino Germani), Silvia Farone (UBA), Liliana Hendel (TV Pública), Alfredo Grande (Psiquiatra y psicoanalista), Tesy De Biase (La Nación), Oscar Orquera (Radio América), Verónica González (TV Pública), Claudio Bernardez (Coalición por una Comunicación Democrática), Carlos Boronat (Asociación de Suicidología de Latinoamérica y el Caribe – Centro de Atención al Suicida), Héctor Basile (Red Mundial De Suicidólogos), Diana Altavilla (Centro de Atención al Familiar del Suicida), Fernanda Azcoitia (Centro de Atención al Suicida), Enrique De Rosa (especialista en Psiquiatría, Neurología, Medicina Legal y Forense), Juan Pablo Cannata (Universidad Austral), Valeria Román (Clarín), Ana Alas (América TV), Sol Guardia (América TV), Alejandra Maroto (Canal 9), Héctor Szmidt (Radio Soberanía Nacional Berazategui), Analía Balián (TELAM), Fernando Alonso (TV Pública), Raúl Osvaldo Lata (AM 1480 Sensaciones), Liliana Arias (Radio Nacional), Dirección de Fiscalización y Evaluación de la AFSCA, Gerardo Averbuj (Ministerio de Educación), Gisela López (Canal 360), Lucas Laviana (Radio América), Cristina Camaño, Guillermo Sordintairis, Noemí Zamora (FM “La Siglo de Morón”), Hugo Krasnobroda (Diario Tribuno de Salta), y Alejandro Gomel (Radio Del Plata).
https://diariofemenino.com.ar/df/wp-content/uploads/2024/04/15aDecalogo-ES.pdf
