El tractat que la Unió Europea (UE) està negociant en secret amb els Estats Units (EUA) no és l’únic; queden encara altres amenaces i acords que es volen signar.
Es tracta del tractat CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement -entre la UE i Canadà) o l’Acord sobre el Comerç de Serveis’ o TISA (Trade in Services Agreement), que també es varen debatre en les sessions de Barcelona.
El TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) (tal i com es diu en el blognoalttip) “és un assalt més en el procés de globalització, que ja ha donat via lliure a la desregulació planetària. Les revolucions laborals s’han fet a escala nacional, però falten encara regulacions en l’àmbit internacional”.
Així ho expressava el professor d’Economia del Treball i Polítiques Socials a la Universitat Autònoma, Albert Recio, participant en el panel sobre Drets laborals, en els dos dies de les sessions informatives sobre el TTIP a Barcelona. Recio, que és membre de L’Institut d’Estudis del Treball (IET), explicava que, tot i que “el TTIP no aborda temes laborals perquè aquests queden dins dels àmbits estatals (govern, lleis laborals i la negociació col·lectiva) si que té 3 elements potencials que pressionen a la baixa sobre qualsevol dels drets aconseguits”.
Competència a la baixa i entre països
El primer, és “la pressió que el mercat permet exercir contra els drets laborals”. O com afirmava Susan George, “la pressions directes de les empreses als governs, perquè els Estats Units no ha signat cap conveni de l’OIT” (Organització Internacional del Treball). El professor Recio va recordar el cas d’una companyia nord-americana que “va negociar directament amb el govern d’Astúries la instal·lació d’una empresa, però sense permetre (l’existència de) sindicats”.
El segon element és “la competència entre els diferents països per emportar-se les inversions”, va afirmar el professor i, per això, “els hi ofereixen les millors condicions: rebaixes d’impostos, pitjors condicions laborals” … El tercer es relaciona amb “la desregulació del mercat de productes”, que implica, segons Recio, unes garanties de qualitat que no tots els països tenen. Per exemple, Alemanya les ha fet servir gairebé sempre. Però “quan desapareixen aquestes exigències de qualitat, ja només es poden desregular les condicions de treball”.
Deixar de pensar en clau nacional
Les revolucions laborals s’han fet a escala nacional, va afirmar, però “ens falten encara regulacions en l’àmbit internacional perquè no ens quedem sols”. I “per evitar el descontrol financer, hem de controlar els paradisos fiscals”, de manera molt especial. En definitiva, va acabar concluïnt que:”hem de deixar de pensar en clau nacional”.
Michela Albarello de la Fundació Pau i Solidaritat va posar els exemples pràctics de com el Tractat de Lliure Comerç entre Guatemala i els Estats Units ha significat “la privatització i la desregulació de béns i serveis i la precarització de les condicions laborals “per als i les que tenen contractes de treball en aquest país centreamericà. D’acord a les dades que tenia Albarello, la “informalitat el 2013 es va situar en el 70,4% de la població activa”.
Recio i Albarello a l’equerra. Foto C.Seijo i R. Bellera
Catalunya model de privatització de l’aigua
Quim Pérez de la plataforma ‘Aigua és Vida‘, després de celebrar que, el 2010, per fi Nacions Unides va proclamar que l’accés universal a l’aigua i al sanejament eren un Dret Humà, va explicar alguns exemples gens favorables que fan témer per la privatització dels serveis de l’aigua, tot i que estan fora de les directives de la UE. Per cert va subratllat Pérez, “Catalunya no és el model, ja que només un 20% de l’aigua és pública i el 80% ja és privada”.
Pérez va recordar que, precisament “una de les condicions per al rescat de Grècia va ser la privatització de l’aigua” i va assenyalar alguns dels riscos que ens esperen: “la total desregulació; la difícil remunicipalització dels serveis, per la imposició per part de les empreses de la compensació pel ‘lucre cessant’; la protecció de les activitats industrials contaminants, ja que un cop està captada l’aigua del medi ambient, ja entra en una altra qualificació “…
Els sindicats han de posicionar-se en l’àmbit europeu
Pel que fa al TISA, Pablo Sánchez, de la Federació Sindical Europea de la Funció Pública, va alertar que aquest Acord de Serveis, en els quals s’inclou també l’aigua i tots els serveis públics com educació i sanitat, “s’estan negociant en fosc i fora de la Ronda de Doha, de l’OMC”; això “ho vam poder saber per les filtracions de Wikileaks”, va afirmar Sánchez, que va posar en alerta sobre “la impossibilitat de recuperació o devolució de serveis públics un cop privatitzats, encara que la població ho exigís, perquè inclouen ‘clàusules de suspensió’ que vol dir que els acords estan tancats per sempre”.
Només queden al marge d’aquest tipus d’Acords un 20% de països del món, entre els quals hi ha tots els africans, molts asiàtics i els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica). I quan concloguin les negociacions, va subratllar Sánchez, “tant si s’arriben a acords com si no se signa, trigarem cinc anys en tenir publicats els textos”. Per tant, va finalitzar, “els sindicats han de posicionar-se contra TISA, també contra el TTIP i deixar-se de replecs nacionals per fer-ho en l’àmbit europeu”.
.
La taula de dones de la segona jornada. Foto Lídia Vilalta
Harmonitzar amb els Estats Units vol dir privatitzar
Luis Capacete, metge i integrant de l’Associació Catalana de la Sanitat Pública va avisar d’allò que pot passar en l’àmbit sanitari si arriben aquestes desregulacions del TTIP, CETA i TISA. “Harmonitzar amb els Estats Units, significa privatitzar”, i va donar les dades: “als EUA es dedica un 17,7% del PIB a sanitat, mentre que aquí, les comunitats autònomes hi dediquen entre un 30 i un 40%” del pressupost”, va afirmar. A Europa, la privatització ja s’han vist a Gran Bretanya, però també “a Lleida on ja s’han externalitzat un 87% dels serveis sanitaris i a Tarragona un 13%”.
“Aquí ja s’han donat molts passos, i hem de recordar que Catalunya va ser la primera en els anys 90”, va subratllar: “amb unitats de gestió clínica, externalitzacions, firmes públic-privades o gestió privada dels centres”. Però “el pitjor està per arribar” va dir i va esmentar alguna de les possibilitats que podrien ocórrer, de signar-se aquests acords: “desapareixeria la transparència dels assajos clínics, es privatitzarien determinats serveis i també les patents, per controlar millor els preus”; Així mateix, “no hi hauria arbitratges entre inversors i l’Estat, que és on es fixen els preus dels fàrmacs; tampoc existirien les avaluacions de les tecnologies mèdiques, o les mesures de control de la salut pública, que és en el que es basen les indemnitzacions”.
La llista, segons el doctor Capacete, s’amplia amb vocables com ‘compra pública innovadora’ el que” significa que, si el producte surt bé els beneficis són privats, però si surt malament la despesa és públic; es vol ampliar la durada de les patents; dificultar l’entrada dels medicaments genèrics; augmentar el període de protecció de les dades sobre medicaments biològics fins a 12 anys (ara van de 4 a 8); limitar o prohibir els laboratoris en organismes estatals, que són els que fixen la política de preus; i alterar les normes de registre, qualitat i preus, que té implicacions en els productes alimentaris, perquè disminuiria la seguretat pel que fa als transgènics”… Una autèntica pel·lícula de terror que “si inclogués drets digitals significaria que es podria veure tota la informació sanitària amb un clic”, informació molt apreciada per les mútues perquè “posarien preu als processos patològics”.
El doctor Capacete, ha elaborat un audiovisual de 22 minuts molt pedagògic sobre el tema.
Juncker retira del TTIP els ISDS entre inversors-Estat
Aquesta semana, però, ha començat amb bones notícies, per les campanyes i la pressió social de les ONG europees, que es van manifestar simultàneament al seminari, en més de 400 ciutats europees, dins l ‘European Day of Action‘. I ara s’ha sabut des de Brussel.les que el nou president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker ha decidit treure del TTIP els abusius ISDS -o Mecanismes de Solució de controvèrsies entre inversors i Estats- dels quals La Independent ja n’informava extensament en un article de l’anterior edició.
