Foto Tere

De tornada i amb ganes

OPINIÓ

Doncs sí, es va acabar el temps de descans i ja torno a ser aquí. Aquest temps de descans s’ha acabat, però els problemes de les dones del món segueixen, en el millor dels casos, igual que estaven a finals de juliol.

I, en alguns casos, fins i tot s’ha empitjorat. A l’Estat Espanyol, l’avaria que ha generat el Ministeri d’Igualtat amb la tramitació per mitjà d’urgència de l’anomenada Llei Trans que impedeix l’audiència de persones expertes en la matèria i les seves conseqüències és, directament, un atemptat contra els drets de la meitat de la població que som les dones, a qui se’ns pretén esborrar fins i tot el nom.
Amb el neollenguatge inventat per una camarilla al servei de grans grups de pressió farmacèutics i de clíniques privades, es pretén desdibuixar, si no directament eliminar la paraula “dona” com a realitat material explícita.

El personal sanitari va redactar un manifest a què van demanar que no suméssim totes les persones que no estiguéssim d’acord amb l’aprovació d’aquesta llei i així ho vam fer molta gent. Gent que està sent menyspreada pel Ministeri que, presumptament, hauria de vetllar pels drets de les dones.

Quan un grup minoritari de persones, un col·lectiu relativament petit pretén imposar que els seus desitjos siguin convertits en llei, passant-se per l’arc del triomf els drets de més de la meitat de la població que som les dones, no s’està fent bé.
I això genera indefensió a molts col·lectius i, sobretot, posa en perill greu les dones que sí que perdem drets. I això sense comptar amb la misogínia i lesbofòbia que està generant, ja que quan una dona lesbiana no vulgui tenir relacions amb un home autodefinit com a dona, pot ser titllada de transfoba amb les conseqüències de linxament públic i privat que això comporta.

Ho he dit moltes vegades i ho repeteixo: em sembla fantàstic l’avenç de drets de tots els col·lectius. De veritat, fantàstic. Però això no pot ésser a costa dels drets ja aconseguits de la meitat de la població que som les dones.
L’agenda feminista està clarament definida: Abolició de la prostitució i de la pornografia; prohibició dels ventres de lloguer; eliminació de les violències masclistes, de totes les violències; defensa de la salut sexual i reproductiva de totes les dones i les nenes i , l’abolició del gènere.

El sexe amb què naixem marcarà el que s’espera de nosaltres tant si naixem dones com si es neix home perquè és el gènere, amb els seus estereotips sexistes aplicats amb foc pel patriarcat, el que generarà situacions de dominació o opressió segons siguis home o dona i d’acord amb la fèrria aliança entre el capitalisme i el patriarcat.
I aquest últim és capaç de reinventar-se tantes vegades com calgui per tal de mantenir el sistema que li és favorable. Per tant i ara, amb l’anomenada teoria queer s’ha reinventat per usurpar les dones espais protegits, com ara banys o vestuaris o mòduls de presons per a dones. O per envair-ne d’altres com l’esport femení.

Com veiem és una reinvenció més del patriarcat que, a més, pretén assenyalar com a transfòbic el feminisme radical (el que va a l’arrel dels problemes) amb amenaces del tipus “Kill the terf” en manifestacions feministes en què s’han infiltrat intentant apropiar-se de un moviment que no els pertany.
Perquè al feminisme no se li pot demanar que defensi drets que van directament en contra de les dones com ho és el moviment transgenerista i per això quan la ministra d’Igualtat o el president del Govern parlen del Govern més feminista de la història, almenys a mi em donen nàusees, ja que no és cert. I si no que li ho preguntin a Carmen Calvo.

En fi, que he tornat amb un compromís no només renovat i amb més força, també amb una major consciència del que se’ns acosta i de la lluita sostinguda que ens espera en els propers mesos per evitar tal daltabaix patriarcal que pretén aprovar aquest Govern.

Forces renovades, més consciència i moltes ganes de més feminisme que no aconseguiran silenciar per molts assenyalaments o cancel·lacions que ens facin en xarxes socials.

El moviment feminista segueix i continuarà lluitant pels drets de les dones i les nenes del món. Aquest ha estat i és el nostre objectiu. I per això no ens mouran. Que visqui el moviment feminista mundial!!!

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tere Mollá

Tere Mollá

Empleada pública del Govern valencià des de 1983. Sindicalista. Formadora en Igualtat d'Oportunitats, Violència de Gènere, Micro masclismes i Coeducació des de 2006.

També et pot interessar