Per Lisandra Ronquillo Urgellés. SemLac
La inclusió de la perspectiva de gènere en els àmbits de la comunicació i l’emprenedoria és una estratègia fonamental per potenciar la innovació i la sostenibilitat empresarial. L’emprenedoria i la comunicació a Amèrica Llatina tenen una relació complexa on les dones i les dissidències sexuals i de gènere enfronten diversos desafiaments.
Des de les microinequitats fins al tokenisme, es delineen formes subtils i evidents de discriminació, que limiten el ple desenvolupament de projectes creatius i professionals. La inclusió de la perspectiva de gènere en aquests àmbits no és només una qüestió de justícia social, sinó també una estratègia indispensable per potenciar la innovació i la sostenibilitat empresarial.
D’acord amb el Women´s Entrepreneurship Report: Challenging Bias and Stereotypes, Amèrica Llatina i el Carib van registrar les taxes més grans de dones propietàries de negocis entre el 2022 i el 2023. Aquest informe, publicat pel Global Entrepreneurship Monitor (GEM), revela que 33, 3 per cent de les dones a la regió tenen intencions de convertir-se en empresàries individuals, principalment en països de baixos ingressos. Tot i això, les bretxes de gènere continuen incidint en el desenvolupament desigual d’oportunitats creatives i professionals. L’emprenedoria femenina es desenvolupa principalment en matèria de governabilitat, salut, educació i serveis, la majoria d’aquestes àrees tradicionalment relacionades amb la feminitat i els seus rols assignats.
Si en aquesta anàlisi s’aprofundeix una mirada interseccional, destaquen la diversitat de contextos geogràfics, econòmics, polítics i culturals de cada nació. Totes les llatinoamericanes i les caribenyes no comparteixen el mateix punt de partida i, per tant, això incideix en les seves independències financeres.
La bretxa tecnològica encara és més marcada en aquest àmbit. Com assenyala El progrés en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible. Panorama de gènere 2022, les dones exerceixen només dues de cada deu feines al camp de la ciència, l’enginyeria i les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.
“Les dones i nenes tenen escassa representació a la indústria, el món acadèmic i el sector més ampli de les tecnologies. A les 20 empreses tecnològiques mundials més grans, les dones representen més del 33 per cent de la força laboral el 2022, però ocupen només un de cada quatre càrrecs directius (…) La presència de dones i d’altres grups marginats en l’àmbit de la tecnologia produeix solucions més creatives i té un potencial d’innovació més gran per promoure la igualtat de gènere”, argumenta el document publicat per l’Organització de Nacions Unides.
Quins són els indicadors que reforcen la disparitat en aquests entorns? Women in Tech: The Facts, un reporte publicat el 2016 pel National Center for Women & Information Technology, amb seu als Estats Units, planteja quatre fenòmens que reforcen prejudicis i generen barreres institucionals:
Microinequitats: missatges negatius subtils, acumulatius i repetits que poden devaluar, desanimar i impedir el rendiment al lloc de treball. Aquests comportaments inclouen mirades, gestos, to de veu i altres senyals verbals i no verbals. Sovint porten els empleats a rendir per sota de la seva capacitat, distanciar-se dels companys i, en última instància, abandonar l’ocupació.
Estereotips: la por o l’ansietat que les nostres accions confirmin estereotips negatius sobre un grup a què pertanyem.
Tokenisme: passa quan només uns quants empleats pertanyen a un grup d’identitat particular (per exemple: identitat sexual i de gènere, color de la pell, religió) i aquestes persones són destacades per representar o relacionar-se amb aquest col·lectiu. Això ignora l’existència d’una àmplia diversitat en aquestes poblacions.
Invisibilitat de gènere i altres individualitats: hi ha factors significatius que afecten les experiències de vida i l’exercici laboral. Hi ha empleats subrepresentats en els entorns de treball que enfronten prejudicis i desigualtats diferents. “Tractar a tots per igual” ignora aquestes realitats en matèria de drets laborals.
Amb l’objectiu de potenciar l’èxit de dones emprenedores, el Global Entrepreneurship Monitor traça tres línies fonamentals: la segmentació en el disseny de programes efectius; invertir en la digitalització i l’accés a la tecnologia, així com impulsar la sostenibilitat com a centre de l’estratègia empresarial.
Per investigar aquest tema, es recomana no només enfocar-se en la tinença de negocis i els seus lideratges, sinó també en les polítiques públiques, els entorns empresarials i la inclusivitat com a part de les dinàmiques laborals.
El Pitch Festival: màrqueting, comunicació digital i emprenedoria
Durant dos dies, La Penúltima Casa i el seu podcast van reunir especialistes d’Amèrica Llatina i el Carib, també dels Estats Units. Els i les que hi van participar van reflexionar al voltant de la intel·ligència artificial, el poder de la marca personal, la utilitat de l’escolta social i les aliances a la regió, entre d’altres temes.
Com s’insereix la perspectiva de gènere a l’emprenedoria i la comunicació digital? Per a Florència Estévez, fundadora de la comunitat Llatines en SEO, promoure la igualtat de gènere en la indústria del màrqueting i traçar estratègies inclusives a Amèrica Llatina són accions fonamentals per impulsar la presència en línia i augmentar la visibilitat als motors de cerques de diversos projectes .
La seva iniciativa es va inspirar precisament en la tasca d’Areej AbuAli a Women in Tech i des de principis del 2021 ofereixen consultories i oportunitats a expertes de diferents països de la regió. “Sempre convidem dones i dissidències sexuals i de gènere a aquests espais i conferències, perquè això permet treure la bretxa existent i conèixer les seves perspectives. Cal evitar la reproducció d’estereotips com el fet que les dones volen comprar determinades coses i els altres homes. Quan generem estratègies de continguts hem de conèixer l’opinió dels nostres usuaris i saber que són diversos, per tant tenen necessitats diferents”, va explicar l’argentina, especialitzada en planificació estratègica dins de Crawla.
Una de les crítiques més freqüents en la inserció de la perspectiva de gènere a la indústria del màrqueting i la publicitat es concentra, precisament, en el domini i el compromís dels seus professionals amb aquesta problemàtica.
Com va assenyalar Sofia Bouguin, directora de màrqueting per a Llatinoamèrica a Apply Digital, ha d’existir una voluntat genuïna de fer estratègies basades en la inclusió i abastar les dinàmiques internes i externes de l’empresa. Si no, es poden cometre errors, injustícies i atemptar contra la credibilitat del negoci.
Des d’Argentina, Publicitàries aplega estudiants i professionals del màrqueting, el disseny i la comunicació, amb l’objectiu de promoure la diversitat i la perspectiva de gènere. En un editorial titulat Vas parlar del DEI i triple impacte? Això t’involucra que fan alguns suggeriments a les marques, les empreses i els treballadors d’aquest sector:
Capacitació: davant dels discursos d’odi i de discriminatoris, generar espais d’aprenentatge, reflexió i interacció sobre diversitat, inclusió, gènere, privilegis i drets humans, entre altres temes. Treballar en l’empatia i la consulta d’informació veraç actualitzada.
Comunicació: fer campanyes de comunicació interna o externa. Reafirmar els compromisos de la marca o l’empresa amb els drets humans, la diversitat, la inclusió i l’ambient. Conscienciar, brindant definicions, xifres, conceptes i eines; o recordar protocols, acords de convivència i comportaments inacceptables com ara micromasclismes, discriminació, violència, assetjament i fustigació.
Diàleg obert: generar espais de diàleg segurs i col·laboratius on s’estableixi com a acord de convivència no involucrar qüestions partidàries, però sí reflexionar sobre els contextos, les preocupacions de les persones col·laboradores i la co-creació de solucions d’autocura en contextos hostils o estressants.
Històries de vida: Es poden compartir testimonis als canals interns o en diferents formats (podcast, àudios, text, vídeo, etc.) o convidar a fer una xerrada a ONG, speakers, referents o treballadors de la companyia que generen impacte. Una de les prioritats del màrqueting i la comunicació digital és, precisament, la relació amb els consumidors o negocis als quals oferir serveis i productes. Per a Gabriela García-Marchán, el social listening (escolta social) permet obtenir insights (percepcions) sobre les converses dels públics i els seus interessos, també facilita maneres de posicionar temes de gènere. Això implica una investigació prèvia i una contextualització per no fer un purplewashing (rentat d’imatge lila).
Amb més de 10 anys d’experiència de treball a Social Media Marketing, la veneçolana advoca per la crítica i l’autocrítica en els processos creatius i la producció de continguts. Per a aquesta amant dels mems, la comèdia constitueix un recurs útil per dialogar sobre aquestes qüestions.
“Tot l´espai guanyat per les veus femenines i les comunitats LGBTIQ+ ha significat molt esforç i encara hi ha moltes marques que tenen por de tocar aquests temes o fer-los més obvis”, va assegurar. “Hi ha marques que no parlen de la perspectiva queer o de les dones en plural. Hem de reconèixer una cosa: a xarxes socials almenys el 80 per cent del públic és femení; aleshores, s’està desaprofitant una quantitat enorme de gent. El primer pas és recordar que tots som reals i existim. Cada persona té experiències diferents que mereixen ser compartides i reflectides”.
Un camí dins de les diversitats són els projectes impulsats per poblacions específiques, això permet debatre sobre característiques comunes i potenciar-les com a eines d’apoderament. Per exemple, Afrohunting va fer un estudi multidisciplinari i creatiu sobre les tendències culturals i la visibilització de les comunitats afrodescendents a Amèrica Llatina i el Carib.
Leticia Sánchez, directora creativa d’aquesta plataforma, promou experiències que inclouen i transcendeixen el ciberespai a partir de la curadoria musical i l’storytelling. Per a la dominicana, hi ha múltiples maneres de reflexionar sobre estàndards de bellesa no hegemònics, el llegat ancestral, la discriminació racial i les independències econòmiques.
Afrohunting no només arriba a públics subscrits als seus llocs de xarxes socials, s’expandeix amb una Guia d’Espiritualitat Africana o el Kolors Festival, que connecta artistes i col·lectius afrodiaspòrics. A més, va permetre el naixement de Mamis Watas, un espai per a emprenedores afrodescendents.
El periodisme i la comunicació s’insereixen a la majoria d’aquests projectes col·laboratius, tant en la producció d’audiovisuals i botigues virtuals, com en escrits i estratègies publicitàries. La sonoritat d’Amèrica Llatina i el Carib no queda endarrerida en aquest panorama. Els països amb més creixement de consum de podcast en els darrers dos anys són hispanoparlants.
La llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat de Buenos Aires, Mariana Vaccaro, va assenyalar la riquesa que aporten a la premsa i les seves agendes, la corporalitat, el to de veu, el ritme de la parla i les frases idiomàtiques de les poblacions invisibilitzades: “Certs accents i formes diuen de la nostra regió, els nivells socioeconòmics i la cultura. No és el mateix que algú parli sobre un grup, una minoria o unes dissidències que escoltar els seus testimonis”.
Per a la productora i guionista de podcasts independents, aquest mitjà és més democràtic que altres de tradicionals, com la ràdio i la televisió. Tot i que la perspectiva de gènere pot desenvolupar-se com un tema en si, tampoc no s’ha de limitar a diàlegs acadèmics o conceptuals, sinó assumir aquest caràcter interseccional en tots els aspectes de la vida. Resulta medul·lar utilitzar les eines narratives, ficcionals i musicals dels nostres països i vivències. A la seva Guia bàsica perquè el teu podcast tingui perspectiva de gènere, la directora de Podcaster@s reflexiona sobre com els cronistes, documentalistes, dissenyadors, productors i enginyers de so poden fer més inclusius els seus continguts i dinàmiques laborals:
Equip en equilibri: Conformar un col·lectiu de treball divers. No es tracta només de sumar dones i identitats sexuals i de gènere, sinó també d’augmentar el grau de participació, l’accés als espais de presa de decisions i l’exposició de les idees.
Producció del contingut: allò referit a les dones (i altres) queda apartat, aïllat, com si es tractés d’un grup particular, una minoria, un sector especial o atípic dins del que es considera la humanitat. L’enfocament de gènere s’ha d’implementar en matèria de societat, política, salut, economia, empresa/negocis, internacionals i altres àrees.
Les veus de qui: pluralitat de veus i equitat de rols davant dels micròfons i els equips de producció. Buscar diversitat als testimonis. Usar els seus àudios i no explicar què van dir. Acudir a les expertes, a les organitzacions de dones i la comunitat LGBTQI+ per tenir referents en diferents matèries.
L’exercici de sempre preguntar-nos: respectar el principi d’autodeterminació de les identitats i esmentar-ne la identitat de gènere o orientació sexual quan tingui interès informatiu. Aquest tema: té impacte diferent en homes, dones, trans i altres? Afecta la igualtat de drets i oportunitats entre els diferents gèneres? Contribuirem a la igualtat d’oportunitats? Apareixen representades les dones i identitats feminitzades?
Llenguatge inclusiu: podem optar per certes expressions de l’idioma dins dels recursos que ofereix l’espanyol o incorporar nous usos com la “e” en reemplaçament de la “o” per als plurals. Conquerit això, que ja de per si no serà un passeig per les ribes amazòniques, caldrà auscultar les nostres societats, aquests segments de dones i dissidències sexuals i de gènere, per verificar com va la diferència entre el somni, el disseny i la vida real.
Foto: Presa de radionacional
