Dimarts 15 octubre 2024

Dimarts 15 octubre 2024

Periodista y escritora

Criatures sense mares, mares sense criatures

 

OPINIÓ

És el que hi ha quan encarregues que et pareixin una criatura a 3000 quilòmetres de distància, que qualsevol impediment dificulta enormement anar a recollir el paquet.

Faria riure si no fos perquè és un drama que afecta, principalment, a les criatures confinades a Kíev, i en segon lloc a les dones que les van parir. Un centenar de criatures sense mares. Cent mares sense criatures. En totes les notícies que apareixen sobre els nadons bloquejats a Ucraïna a causa del coronavirus ni s’esmenta a les dones que els han parit. Com si no existissin.

Però cal recordar, per si algú ho ha oblidat, que tots aquests nadons no han vingut a el món sota una col, ni els ha dipositat en els seus bressols una cigonya que s’ha perdut en el seu camí des de París. No. Totes aquestes criatures han estat parides per dones de veritat que han llogat els seus ventres a parelles benestants que, per diferents raons, no poden concebre per mitjans convencionals.

És clar que els que s’han encarregat aquestes criatures, i fins i tot pot ser que també les dones que les han parit, diguin que ho han fet per solidaritat, per altruisme, per amor al proïsme, per fer un favor a persones, el desig més gran de les quals era tenir descendència biològica, que quin mal hi ha en què una persona que no pot ser mare i / o pare pugui triar per catàleg el recipient que ho incubi.

Però són dones reals les que han hagut de suportar les molèsties d’un embaràs i un part, mentalitzades per no establir cap vincle emocional amb el nadó que porten en el seu interior, patint els imprevistos que hagin pogut presentar-se, sotmese a les clàusules d’un contracte que les priva de tot dret de retractació i a totes les restriccions que l’agència intermediària hagi tingut a bé estipular.

Aquesta situació és una més de les conseqüències, no dels avenços mèdics -ja que aquesta pràctica no és una tècnica reproductiva més- sinó de la devaluació de tot el que té a veure amb el cos femení i els seus processos. Durant segles parir et convertia en mare, tot i que donessis a el nadó en adopció o l’abandonessis a la inclusa. El neoliberalisme amb el seu mantra de la llibertat individual, el capitalisme més salvatge en connivència amb les derives teòriques postmodernes han aconseguit dissociar totalment el procés biològic de la maternitat de la seva significació social. Gestar s’ha convertit en una ocupació com una altra qualsevulla  en la que el cos de les dones s’ha transmutat en lloc de treball per decisió personal. Els sona?

Aquestes criatures varades a Kíev, sense mares; aquestes dones que han parit, sense fills i filles, i aquestes parelles esperant que la pandèmia els permeti recollir el producte d’una operació mercantil és l’última frontera que una societat que respectés a les dones mai hauria de creuar.

 

 *Articulo publicado en Público

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Juana Gallego

Juana Gallego

Juana Gallego Ayala (Arriate, Málaga) es profesora titular de la Universidad Autónoma de Barcelona desde 1989. El 2001 recibió el Primer Premio del Consell Audiovisual de Catalunya por el trabajo que había dirigido con su equipo de investigación, que se publicó con el título de La prensa por dentro (2002). Entre sus publicaciones destacan Periodismo social (2014); De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación ¿motor o rémora para la igualdad (2013); Putas de película. Cien años de prostitución en el cine (2012); Eva devuelve la costilla, (2010); Si te vas te mato. Mujeres que murieron por su libertad, (2009); El sexo de la noticia (2000) o el pionero Mujeres de papel. La prensa femenina en la actualidad (1990). “Many Women, Little Power” en Handbook of Women and Journalism (2013).
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Maria Rosa Nogué

El primer premi literari de la República

OPINIÓ L’Editorial Gregal concedí diumenge passat, a Maçanet de la Selva, el VI Premi...

Espais de Dones: Surt

Surt és una entitat d’acció social que treballa per fer efectius els drets econòmics,...

Contra la ceguesa evitable, apoderament femení

La manca de visió, que es podria prevenir o curar en un 75% dels casos,...