Pel centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya, La Independent ha entrevistat a Marta Cano Vers, Gerent del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Les primeres biblioteques s’inauguraren a Valls, Sallent, Olot i les Borges Blanques el 1918.
Cano és Diplomada en biblioteconomia i llicenciada en documentació per la Universitat de Barcelona i màster en gestió i direcció de biblioteques per la Universitat Pompeu Fabra. La seva carrera professional ha estat sempre vinculada a la biblioteca pública, especialment en l’àmbit de la gestió de biblioteques.
Li demano a la Gerent, tot entrant en l’entrevista, com n’és d’igualitària o equitativa la professió actualment. Aquesta és una feina tradicionalment ocupada majoritàriament per dones i és interessant saber sí aquesta majoria es correspon també en els llocs de treball més alts econòmicament i de poder o coordinació.
Pensa un xic però, ràpidament respon i diu que ho fa primer des de l’experiència, des del coneixement del seu propi entorn. Se li nota que n’està molt del seu equip. La composició de la gerència és forca paritària, de fet manen ella i dues altres dones. Especifica que abans el gerent era un home, però actualment és ella la que va a les reunions amb la Generalitat i l’Ajuntament i afegeix que per aquests dues institucions les dues persones responsables són dos homes. Se sent orgullosa del treball que fan diàriament les més de 1500 persones que hi treballen i que permeten que les biblioteques ofereixin serveis a la ciutadania cada dia.
Li comento que, des de La Independent, fent una petita anàlisi del web hem observat que potser si que hi ha un problema de llenguatge poc inclusiu ja que en el web surten quasi sempre els substantius “bibliotecaris, autors, ciutadans, joves i adults, usuaris” malgrat la majoria de dones. També moltes vegades la coordinació i elaboració de les activitats és majoritàriament masculina o bé no s’especifica, i les recomanacions de bibliotecàries i bibliotecaris tampoc es paritària.
Sí. Soc conscient de les inèrcies de la societat masclista en totes les professions, també en el nostre camp. Segurament l’alta presència femenina té un origen històric. Al 1915 quan es va crear l’Escola Superior de Bibliotecàries es dirigí exclusivament a les dones. Evidentment en aquell moment va ser molt positiu per el sector femení (quan en la universitat les dones només representaven poc més del 5%) i per tant va ser una fórmula de normalitzar la dona en els estudis universitaris i en el món laboral. Però no tinc clar que els responsables de l’època busquessin aquesta discriminació positiva: el nivell d’exigència de la feina era alt en relació al sou (que era molt modest) i potser pensaven que per tant el públic femení seria més òptim per aquesta feina, ja que els homes qualificats triaven altres feines més ben pagades.
Hem avançat molt des d’aleshores però, encara hi hem de treballar més.
D’altra banda, la majoria d’activitats de les biblioteques es fan amb entitats que hi aporten la programació i el professorat. Potser és aquí on hi ha una major dificultat.
Com s’apliquen les polítiques de gènere de la Diputació de Barcelona a les biblioteques? Com s’introdueixen en la vostra programació les línies i projectes per la igualtat i pels drets de les dones?
Hi ha les que ens arriben i ja porten guies, les que pensem nosaltres, el nostre equip, sobre com contribuir-hi i les que es fan des de les biblioteques amb els ajuntaments en funció de les necessitats o oportunitats del territori, la majoria de casos són col·laboracions amb els ajuntaments.
M’agradaria que parléssiu també amb l’Esperança Paños i la Mari Carmen Rodriguez, que són les responsables de gènere de l’equip i fan una gran feina. En saben més que la resta de nosaltres i per això mateix vaig decidir que fossin elles dues les encarregades de tenir-ne cura.
Vull destacar que ja fem tota l’estadística per agregació de sexes, que tenim cura que en la participació en les diverses activitats les dones hi siguin com a mínim paritàriament o mes. A la Bibliolab també.
Als clubs de lectura les dones són majoria de llarg, tant que jo mateixa m’adreço ja en femení quan vaig als seus actes o a segons quines activitats realitzen.
Podria explicar-nos en que consisteix la BiblioLab?
El 2017 s’inicia el Programa BiblioLab de la Xarxa de Biblioteques Municipals que dona suport a accions per l’accés al coneixement, i ho fa a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives sempre en un entorn de col·laboracions obertes a la ciutadania.
El programa ha estat un gran èxit, fins a l’ abril de 2018 s’han programat més de 369 activitats a noranta-set biblioteques de cinquanta-cinc municipis de la demarcació. I totes les activitats ens han permès investigar sobre els interessos de la ciutadania i valorar-ne la resposta. De fet, han estat molt ben valorades per les i els participants (més de 9 punts en una escala del 0 al 10), i majoritàriament són dones.
No perquè les dones hi siguin més presents (com passa amb els clubs de lectura) sinó que en aquelles activitats que promocionen els àmbits científics, tecnològics, d’ingenieria o de matemàtiques procurem reservar una part important de les places al públic femení, per tal de fer visible a les dones en aquests àmbits i també per despertar vocacions científiques entre les dones.
Estic convençuda que les biblioteques mitjançant programes com aquest contribueixen a situar les dones com un agent del canvi i desenvolupament tecnològic del país.
Qui fa els continguts? Com es decideix una campanya? Quin grau de decisió te cada biblioteca.
La biblioteca pública ha de ser útil socialment. Les nostres activitats busquen moltes vegades millorar la vida de les persones en els seus entorns més propers, en àmbits tant diversos com la integració, la salut, la promoció econòmica,l’accés a la cultura. I evidentment aquesta feina la biblioteca no la pot fer sola. L’impacte que aconsegueix la biblioteca en el seu entorn, es multiplica si treballem amb entitats del territori. Evidentment tradicionalment hem treballat molt amb el sector educatiu (escoles, instituts, escoles d’adults), però també col·laborem amb hospitals i CAPS, amb entitats culturals (llibreries, editorials, ESCAC en l’àmbit del cinema)… les possibilitats són infinites. Per exemple al Baix Llobregat tenim un projecte que es diu “De l’Hort a la biblioteca” que es va iniciar a la biblioteca de Sant Boi i que treballa amb la pagesia, amb els mercats, amb el sector de la restauració per fomentar un estil de vida saludable a través del coneixement i consum dels productes de proximitat.
Pel que fa a activitats dirigides a les dones i fetes per les dones, t’ensenyo un material- i s’ aixeca d’ una revolada, fa una cerca a l’ordinador i em mostra diverses activitats-. Mira! Aquesta fou molt ben valorada, es tracta d’una exposició fotogràfica de violències masclistes. L’ Esperança i la Mari Carmen te’n poden parlar. (Em mostra més documentació sobre les activitats realitzades per la Xarxa de Biblioteques).
Com et deia, les activitats es programen des del territori i se solen coordinar entre les biblioteques i els municipis on tenen lloc.
En aquests moments no hi ha cap campanya directament de gènere, a banda de les diades com el 8 de març, el 25 de novembre i d’altres específiques de Drets de les Dones, però vull posar en valor activitats com les que s’han fet a la biblioteca de Fondo, que ha comptat amb uns tallers sobre les cuines de l’actual veïnatge que es tan divers. D’aquí en va sortir un receptari de cuines del món; les del Baix Llobregat amb els horts; les de Can Fabra i les exposicions; les de Sant Cugat i la tecnologia.
La creació de Biblioteques populars el 1918 fou una de les mesures que la Mancomunitat va iniciar com un dels projectes de redreçament basat en la reafirmació cultural. Quins serien actualment, cent anys després, els principals objectius de les biblioteques de la Diputació de Barcelona?
Les biblioteques públiques han de respondre a les necessitats del lloc on estan ubicades, per això sempre quan es fa una nova biblioteca fem un estudi social i econòmic del lloc on estaran ubicades. Les biblioteques han de generar un benefici a la societat que s’ha de quantificar econòmicament, de fet per cada euro invertit en les nostres biblioteques, la ciutadania rep un servei de 2,25 euros. També urbanísticament han de millorar l’entorn.
Les biblioteques públiques han de ser socials, de fet neixen per estendre la cultura però també per respondre a les demandes socials. Això vol dir que no només són assistència social perquè sí que és veritat que han de servir per superar dificultats de les persones menys afavorides però aquest caràcter social també ha de venir donat per l’aprenentatge, la igualtat , la cohesió i l’acolliment, entre d’altres valors i han de ser espais de diàleg i d’acolliment. Com hem dit abans han de servir per millorar la vida de les persones.
I un altre aspecte important es que siguin tan diverses com ho és la nostra societat, per tant han d’estar lligades al territori – d’aquí la nostra forta coordinació amb els ajuntaments – i mostrar-ne la seva diversitat.
El futur doncs….
Estem en un moment de canvi, constant, inflexible. On tothom d’una manera o altra accedeix a la informació degut a l’ impacte tecnològic. Ha canviat la forma de com consumim la cultura. Per tant pensar que les biblioteques continuaran essent igual ens portaria a una situació indesitjable.
El repte de les biblioteques públiques és que continuïn sent el referent municipal en foment i la comprensió de la lectura. Continuar essent una via d’aprenentatge a la rere botiga per saber llegir, saber català, per l’alfabetització digital de la ciutadania, tecnològica, per a l’accés al coneixement. Per disminuir i intentar eradicar l’escletxa social.
Per ser un espai de comunitat has de generar espais comuns per interessos, per edat. La biblioteca hi ha d’ajudar. Si volem que la ciutadania participi en una societat democràtica cal que estigui informada i formada, però en un sentit crític, i les biblioteques en són un del pals de paller.
Projectes amb arrelament al territori. Crear comunitat, crear coneixement. El gran canvi.
I tot això, conscients del paper de les biblioteques i que la majoria de les nostres usuàries son dones.
Articles d’interés
Jordi Rubió i Balaguer Rubió va organitzar la Xarxa de Biblioteques Populars a partir de 1915 i la va dirigir fins al 1939; n’inaugurà les primeres biblioteques (a Valls, Sallent, Olot i les Borges Blanques) el 1918.
“A les bibliotecàries no se les aturava fàcilment” Montellà reivindica a ‘Lletraferides’ les “guardianes de la literatura” per Sílvia Marimón Barcelona. Ara.cat. 11.04.2015
